Via La Indecisa obertura a Sant Llorenç de Montgai (La Noguera)

A la paret de la Formiguera no queda lloc per obrir vies noves, n'hi ha moltes i totes força maques. Nosaltres vam veure que hi havia un esperó al costat de la Normal i vàrem decidir equipar-lo. Té dos llargs del tot equipats.

Per arribar a peu de via, hem d'agafar el corriol que surt de l'aparcament de sota la cova Disblia, i seguir-lo fins a trobar un trencall cap a l'esquerra. Hem de creuar el rierol i més endavant pujar la costa de la via, travessar-la i seguir tot recte fins a situar-nos amb un trencall a ma dreta, a sota la via Normal de la Formiguera, la més clàssica de tota la paret. Un com hi som, un parell de metres a l'esquerra hi ha l'inici de la via.

La via la vam obrir per poder arribar al pla de la primera reunió de la Normal, sense haver d'ocupar la via clàssica. Normalment hi ha molta gent en iniciació, i no era plan de fer-los córrer o haver-nos d'esperar massa temps. Un cop a al pla, es poden triar unes quantes vies per fer, La Normal, Memòria Selectiva, la via del Pep i alguna altra.

                                                                                          Tot l'equip llevat del Pepe que fa la foto

                                                                                                      Primer parabolt de baix

Té dos llargs, el primer és una mica més exigent, equipat amb parabolts. La segona tirada és pur tràmit per arribar al pla anteriorment comentat.

Ressenya de la via:

Aproximació: 10-12 minuts des de l'aparcament.

Equipament: Xapes amb parabolts de 10 mm.

Grau de la via: V

Material: Cintes espress i material per fer les reunions.

Alçada de la via: 40 metres.

Tipus de roca: Calcari

Orientació: Sud

La segona reunió està preparada per rapelar.

La via l'hem equipat escaladors del CES, Centre Excursionista de la Segarra.

Fins a la propera.

Via La punyetera Broca obertura a Sant Llorenç de Montgai (La Noguera)

El març de l'any passat (2019) vam obrir una via a la cara Sud del Cilindret, a Sant Llorenç de Montgai, a la part central. És diu La Punyetera Broca perquè vam haver de baixar a buscar-la al cotxe, ens l'havíem deixat a l'altra motxilla. Té dos llargs totalment equipats.

La via té l'inici a l'esquerra de la Via de La Canalla. Els dos llargs tenen un grau pro assequible per a tothom que vulgui inicicar-se en aquesta disciplina. El primer puja per una aresta per després tot recte tirar fins a la primera reunió força espaiosa. El segon puja recte amunt on només hi ha un passet, però factible, per encarar recte amunt la reunió. Falta només 1 metre per arribar al cim on hi ha espai per un grupet de 5 o 6 persones sense massa perill.

La baixada, com totes les altres vies, es pot baixar a peu pel corriolet que baixa per la dreta, o bé repelar per la via.

Ressenya de la via:

Apoximació: 4 minuts.

Equipament: Totalment equipada, xapes amb parabolts.

Grau de la via: IV

Material: Cintes Express i material per fer les reunions.

Alçada de la via: 55 metres.

Tipus de roca: Calcari i conglomerat

Orientació: Sud

Les reunions estan preparades per rapelar.

La via l'hem equipat escaladors del CES, Centre Excursionista de la Segarra.

Fins a la propera.

Via Del Racó obertura a Sant Llorenç de Montgai (La Noguera)

 Membres del CES, Centre Excursionista de la Segarra, l'octubre de l'any passat (2019) vam obrir al Cilindret, a Sant Llorenç de Montgai, una nova via a la cara Sud-Est. Es diu Via del Racó i consta de 2 llargs totalment equipats.

La via comença una mica més a la dreta de la via de la canalla, i una mica més amunt. El primer llarg fa de bon fer, sense complicacions. El segon puja vora l'aresta i després fa un flanqueig cap a la dreta, per tirar recte amunt on hi ha el pas clau de la via. 5 metres més i ja som al cim.

Es pot baixar des de dalt per un corriolet que baixa cap a la dreta, o bé rapelant per la mateixa via.

Ressenya de la via:

Aproximació: 4 minuts.

Equipament: Totalment equipada, xapes amb parabolts.

Grau de la via: V

Mateial: Cintes Express.

Alçada de la via: 55 metres.

Llargs: 2

Tipus de roca: Calcari i conglomerat.

Orientació: Sud-Est

La reunió de dalt, preparada per rapelar.

La via l'hem equipat escaladors del CES, Centre Excursionista de la Segarra.

Fins a la propera.

Via Les Bessones obertura a Sant Llorenç de Morunys (El Solsonès)

Fa un parell de setmanes de l'obertura de la via Lo que duri, i una mica més amunt, en direcció al Santuari de la Vall del Lord, hi ha un pany de paret on hem obert un parell de vies d'escalada, senzilles, per als que vulguin iniciar-se en el món de l'escalada clàssica, per practicar les tècniques de com fer la reunió, de com assegurar al company tant de primer com de segon de cordada, i també per fer de primer en una paret amb un grau més que assequible.

La nostra intenció en fer aquestes vies, és crear espais, on la gent que es vol iniciar en l'apassionant món de l'escalada clàssica, es trobi vies sense dificultat ni compromís, per poder fer una iniciació amb unes vies ben equipades, per garantir-ne la seguretat.

Unes breus indicacions de com arribar-hi.

Des de Sant Llorenç de Morunys, hem d'agafar la carretera en direcció Port del Compte-Coll de Jou, a 1 Km. aproximadament, girarem cap a l'esquerra i seguirem les indicacions cap al Santuari de la Vall del Lord, passem el túnel, i a la sortida ja podem aparcar el cotxe. 

Mirant el túnel, hem d'anar per la carretera a ma dreta a peu mateix, i al cap de 30 m. agafarem una pista a ma esquerra. Al cap de 50 m a ma esquerra, veurem una fita i més amunt vegetació (boix) i una altra fita, passada la vegetació comencen les vies. Són paral·leles a l'inici (separades de 4 a 5 m.) equipades amb parabolts i xapes verdes. Les dues vies fan cap a la mateixa R2.

Les vies estan equipades i pensades per a principiants i també per a la mainada, acompanyats per pares o tutors. Les reunions són molt còmodes.

                                                                                   El Jordi en primer terme i jo al darrere

                                                                                                El Pepe i el Jaume equipant

Cal anar amb compte, les primeres ascensions poden deixar anar alguna pedra. Quan es repeteixi uns quants cops, crec que la seguretat millorarà considerablement.

Indicacions fins a peu de via

Ressenya de la via:

Aproximació: 3 minuts

Grau de la via: IV

Alçada de la via: 60 metres.

Llargs: 2

Tipus de roca: Conglomerat

A les reunions hi ha anelles per rapelar.

Vies equipades per escaladors del CES, Centre Excursionista de la Segarra.

Jordi, Jaume, Pepe, Tomàs i Joan Marc

Fins a la propera.

 

01-09-2012 Escalada via Martinetti a St. Llorenç de Montgai (La Noguera)

La setmana passada vam anar a la Savina Wall per tal de millorar els ancoratges de la segona reunió, per posar-ne un de més i canviar els dos existents. Ara els tres duen anella per rapelar. De tornada vam quedar amb el Josep de fer la Martinetti, una de les més clàssiques de la paret de la Formiguera.

Ressenya treta del blog Escalatroncs

El dia no comença massa bé ja que a l'entrar a Sant Llorenç, em ve al cap tot de sobte que no he carregat al cotxe ni na corda ni la motxilla amb la resta d'estris, cintes, gats, casc, talabard, etc. Apa torna cap a Bellpuig a buscar-ho.
Per fi torno a ser a Sant Llorenç i a la taula del bar del Jaume, el Juan Gutierrez, el Miguel Angel i la seva dona, i el Pepe ja havien esmorzat. El Josep m'ha esperat i esmorzem plegats.
En acabar, agafem i començem a passar amb el cotxe cap a l'aparcament. Amb els trastes carregats, enfilem cap a la Formiguera, passant la costa de la via, on una mica més endavant ja es veuen les dues marques de l'aigua a la paret. Pel mig de les dues més grans comença la via.
Comença el Josep fent el primer llarg i jo faig el segon. No empalmem les dues primeres tirades perquè no sabiem exactament com eren de llargs.

El Josep devia fer el tercer llarg fins a cim. Acabo aquest post, atès que l'he trobat com a esborrany i després de 8 anys, no recordo pas gaire cosa. El que si tinc és un record de felicitat, o alguna cosa semblant i, sobretot la certesa que aquella va ser la millor època d'escalada. D'ençà de l'accident el febrer del 2013 a l'últim llarg de la via del Lluís, a Montroig, he hagut de tornar a començar des de zero amb les limitacions del trencament del turmell, que ja per sempre més em limitaran. Això no vol dir que ho hagi deixat, continuaré fent el que pugui fins que el turmell digui prou.

Només puc donar les gràcies als companys que sempre m'han recolzat en tot el que he necessitat. Gràcies nois.

Fins a la propera.

Via Lo que duri obertura a Sant Llorenç de Morunys (El Solsonès)

 El passat mes de setembre, vam anar a fer la via de La Broca, a la roca Sobirana, passat el túnel que dona accés al santuari de La Vall del Lord. Al baixar vam veure unes parets on vam pensar que podrien sortir unes vies d'escalada per iniciació de més d'un llarg, per practicar les reunions i els asseguraments. Vam donar un cop d'ull i vàrem decidir obrir-ne una un altre dia. Així va ser, a finals de setembre, després de fer una consulta a un bar de la zona, per saber si necessitàvem cap autorització, decidim equipar una via.

Aquí sota us deixo l'accés per arribar-hi.

    Des de Sant Llorenç de Morunys hem d'agafar la carretera en direcció Port del Compte-Coll de Jou, a 1 km. aproximadament, girarem cap a l'esquerra i seguirem les indicacions del Santuari de la Vall del Lord, passem un túnel, i a la sortida ja podem aparcar el cotxe. Mirant el túnel, a la dreta hi trobarem vies esportives, però nosaltres enfilarem un caminet cap a l'esquerra i a 30 m. aproximadament ja trobem la via Lo que duri.

Aquesta via està equipada i pensada per a principiants i també per a la mainada, acompanyats per pares o tutors. Les reunions són molt còmodes.

Indicacions fins a peu de via

Ressenya de la via:

Aproximació: Immediata.

Grau de la via: IV 

Alçada: 60 metres.

Llargs: 3

Tipus de roca: Conglomerat

A les reunions, hi ha anelles per poder rapelar. 

Via equipada per membres del CES Centre Excursionista de la Segarra.

Pepe, Tomàs i Joan Marc.

Fins a la propera.

19-08-2012 Escalada via El Aberroncho a St. Llorenç de Montgai

Avui hem fet al via "El Aberroncho" a St. Llorenç de Montgai oberta per en Miguel Angel Garcia, el David Dominguez i el Juan Gutierrez a la paret de la Formiguera.

Després de l'esmorzar al bar del Jaume, anem cap a l'aparcament que hi ha a sota la cova Disblia on agafem el material i emprenem l'aproximació. Travessem el riuet (sec del tot), enfilem la costa de la via del tren, continuem el sender per sota la paret de la Formiguera i una mica més endavant de la Savina Wall hi ha la via El Aberroncho, entre la via Esther a l'esquerra i la via del Barbes a la dreta. Comença una mica més avall que les altres, al fons d'una petita canal. Preparem les cordes i començo jo fent el primer llarg. El primer tram de la canal no te xapes i no crec que calguin tampoc, és assequible. Al peu de la roca comença l'equipació amb xapes d'acer inox. Arribo a la primera reunió que queda una mica a la dreta i comença a pujar el Josep.

Preparant el material a peu de via.

Peus de gat, cordes, moquetons, cintes, tot a punt per començar.

Arriba el Josep a la reunió i jo ja estic suant com un porc. Estem en plena onada de calor!!! i la paret és cara sud. L'altre dia quan vam decidir venir a fer-la, ni ens va passar pel cap. Això ho fan les ganes d'escalar després d'uns quants dies de no fer-ho.
Canviem el Reverso de posició i el Josep enfila el segon llarg pujant per entre mig de les dues altres vies, seguint les xapes inoxidables. Diu que és molt maco, una mica descompost encara. Com a via nova que és, amb una mica més de gent que la faci i amb alguna pluja, tot arreglat. Arriba a la segona reunió i pujo jo el segon llarg.

Vista del segon llarg des de baix.

El Josep a la segona reunió observant el fantàstic tercer llarg.

Fem el canvi de l'assegurador i pujo jo el tercer llarg. Comença gairebé vertical, amb bones traves. Agafa verticalitat total i fins i tot, una mica desplomat. Les traves s'acaben i ja has de pensar-t'ho dos cops on agafes mans per superar la primera panxa. Continua igual fins arribar a una sabina que fa de molt bon agafar i tot seguit ve el pas decisiu de la via. Em costa una mica trobar el pas però un cop aconseguit, la satisfacció d'haver-lo superat, és grandiosa. Ha costat però ha valgut la pena. A dalt munto la tercera reunió i puja el Josep. A dalt un breu canvi d'impressions i coincidim en lo maco que és aquest últim llarg. Recollim material i fem la foto al cim.

Últim tram del tercer llarg. Molt maco de fer.

Foto no massa enquadrada i sense referències de fons. Només hi havia una pedra per posar la càmera.

Tot i la calor que hem passat avui, ha valgut la pena fer aquesta via. Maca de veritat.

• Nom: El Aberroncho
• Alçada: 90 m.
• L1: 40m. IV+
• L2: 20m. IV+
• L3: 30m. V+
• Material: 9 cintes + reunions
• Estat via: Equipada
• Obertura: 01 de juny 2012

Fins a la propera.

02/06/2012 Montserrat via 98 octans a la Magdalena Superior

Montserrat, sector dels Gorros, Magdalena Superior, via 98 Octans, Uff!!!!!

Ressenya de la via amb un pas de 6a que vam fer en A0

Bonic matí de juny. El Francesc Zapater, la Sara Ribera, el Josep Hidalgo i jo anem cap a Montserrat per fer la via a la Magdalena Superior. No tenia tota la confiança de si podria fer-la o no, però de tota manera les ganes si que hi eren. Fem el recorregut habitual de quan anem a Montserrat, sortida Bellpuig passant per Cervera, esmorzar al Bruc i aparcament del Monestir. Agafem el funicular de St. Joan i cinc minuts a peu i ja som a sota la Magdalena, un corriol ens durà fins a peu de la via.

La Sara, el Josep i el Francesc a punt de començar.

Fem dues cordades, comencen el Francesc i la Sara, tot seguit el Josep i jo. La via comença amb un III grau gairebé fins a la primera reunió. En aquest punt, trobem una cordada que ve per la dreta que vol fer la mateixa via, decidim deixar-los passar al davant creient que anirien més de pressa que nosaltres, gran error. Més d'uan hora esperant-nos a al R perquè féssin el tercer llarg. El segon llarg comença amb IV i acaba en IV+ a la segona reunió. Després de la llarga espera, tenim ganes de pujar. Faig el tercer llarg de primer segint les indicacions des de baix que va donant-me el Josep. El Francesc i la Sara l'han fet al davant nostre i sort que han deixat alguna cinta que em va molt bé per fer A0.

Vista des de baix de la via

Jo esperant a la primera reunió.

Cordada del davant encatllada, el Josep i la Sara esperant-se i el Josep a la segona Reunió

El tercer llarg s'ha fet valdre, deu n'hi do el que m'ha fet suar treure'm aquest llarg. Ha sigut la meva primera experiènica d'escalada amb artificial. L'escaleta m'ha sobtat per la seva mobilitat, tant aviat la tenia recta i vertical, com gairebé horitzontal amb el peu a l'alçada de la cara. Espero practicar una mica més per aconseguir millorar la tècnica. Llarg molt vertical i amb poca presa que dona a la tercera reunió dins una regleta que hi ha a la paret. Sortida cap a l'esquerra una mica complicada i l'últim llarg sense complicacions.

Josep a la sortida de la tercera reunió

Tots quatre al cim amb la via superada.

 Iniciem el descens amb algun ràpel força divertit i una ruta per la bada del darrera passant per l'hermita de Sant Benet totalment desconeguda per a mi i més endavant per la de St. Joan. Fem una mica de turisme aprofitant el bon dia que fa i tirem avall per anar a dinar.

El Josep al ràpel de baixda.

El Josep i la Sara resseguint una balma enmmig d'una canal.

Perfil corbat de la Magdalena Superior on hem fet la via. Gorro Frigi a la dreta i Gorra Marinera en primer pla.

Anem baixant de Sant Joan a Sta. Anna, pas dels francesos i fins al monestir passant per les escales habituals. Agafem el cotxe i anem cap al poble del Bruc a dinar un combinat al Restauant Anna, al carrer prinicpal on per sorpresa nostra, feien una batucada amb cinc o sis colles i una petita representació de l'exèrcit francès i el prohoms del poble, escenificant la diada del Timbaler del Bruc.

Dinant al bar de l'Anna. Josep, Sara i Francesc.

Cua del cercavila.

Valoració del dia: Molt bona, via dura per a mi però amb ganes de fer-ne més. Bona companyia i bon temps. Que més es pot demanar?

Fins a la propera.

19-05-2012 Montserrat via Gede al gorro Frigi

Avui toca Escola d'Escalada i decidim anar a Montserrat per variar una mica el tipus de roca. De bon començament voliem fer la via Joan Marc al Gorro Frigi però finalment vam fer la via GEDE de 180 m.

Surto de Bellpuig cap a Cervera i ens trobem en Josep, el Jordi i el seu fill Jaume. Marxem cap a Montserrat amb un bon dia, sense massa calor. Parem a esmorzar al Bruc, un cop polit l'esmorzar anem cap al Monestir per agafar el funicular de St. Joan que ens dexa a cinc minuts a peu de la base de la via.

El Jordi a l'esquerra el Josep al mig i el Jaume a la guixeta del funicular de St. Joan

Una curta passejadeta ens durà fins al gorro Frigi

Hem d'agafar un desviament a l'esquerra del camí principal per pujar la canal que hi ha entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi, es baixa per l'altra vessant i trobarem la cabana de l'ermità, passant per davant, a la paret ja es veu la reunió. La via no se si comença més avall o no, ho sembla perquè pujen parabolts encara que a les ressenyes no ho incica pas així.

La via és molt assequible, ideal per iniciació i per fer tirades llargues per primera vegada, aprendre a fer reunions i fins i tot algun tram de III per fer passar de primer al novell.

El Josep preparant el material

El Jaume i el Jordi al primer llarg.

 

 

Ells dos amb mi a la primera reunió

El Josep iniciant el segon llarg.

 Anem guanyant alçada, la via no és massa exigent però va molt bé per posar en pràctica tots els consells i les rutines a seguir en matèria de seguretat en escalada.

Els tres cerverins a una reunió.

Sense massa dificultats arribem al cim, tots molt contents amb una bona feina feta pel Jaume. El seu pare ja no cal ni dir-ho. En conclusió un bon dia d'iniciació al costat d'una via més complicada que farem properament a la Magdalena Superior, la 98 octans.

La foto oficial d'esprés d'haver aconseguit el cim.

Fins a la propera.

28-04-2012 Iniciació escalada via Bob Esponja a St. Llorenç de Montgai

Des del Centre Excursionista de la Segarra CES, tal i com està programat al calendari d'activitats, aquest dissabte toca iniciació a l'escalada i hem decidit anar a fer la via Bob Esponja, a Sant Llorenç de Montgai, oberta pel Juan Gutierrez i els seus companys.


A l'arribar al bar del Jaume, em trobo amb el Josep, el Jordi Sucarrats i el seu fill Jaume, i amb la Mireia i els seus pares, tots llevat jo de Cervera. Després d'esmorzar agafem els cotxes i anem a l'aparcament de l'Isard, on els deixem, preparem el material i emprenem el camí cap a la via, seguint el sender com per anar a la via Tio Maria o el retorn de les parets de la Formiguera, i un troç abans de la via del tren, a ma esquerra hi ha la via Bob Esponja. Consta de tres llargs facilets, van molt bé per iniciar els nens a l'escalada fent reunions, també va molt bé per fer-los practicar posant i treient cintes de les xapes.

El Josep col·locant-se els peus de gat.

En Jordi a peu de via preparant la corda

Comença el Josep el primer llarg, el Jaume de segon i la Mireia de tercera. L'altra cordada la començo jo amb el Jordi de segon. Tots ens retrobem a la primera R, on asseguro el Josep perquè faci el segon llarg. A la nostra cordada el Jordi fa el segon llarg de primer i l'últim el torno a fer jo.

El Jordi assegurant-se que el Jaume havia fet bé el nus de vuit

La Mireia a punt de començar amb la seva mare en primer pla,el Jordi i el pare al fons.

No hi ha cap complicació, com ja us he comentat és una via per nens, per ensenyar-los a fer anar el material. El retorn el fem a peu per un sender que surt cap a l'esquerra des del final del tercer llarg. Està equipat amb unes cordes fixes per assegurar les primeres desgrimpades, després ja es tracta només de procurar no caure ja que baixa bastant dret.

Tots a la segona reunió

La Mireia en plena progressió al tercer llarg.

El Jordi sol a la segona reunió

Un cop tots a baix desfem el camí per anar cap a l'aparcament, això si el Josep i el Jaume no paren de cercar espàrregs, ara és el temps, hi ha força esparregueres encara que tot està molt buscat.

Les dues cordades al final de la via, a punt per baixar.

Recollida d'espàrregs..

La propera iniciació sembla ser que els durem a fer una via una mica més llarga, com ara la Normal de la Formiguera i alguna fàcil a Montserrat, ja han fet un parell o tres d'iniciacions i els agradarà més una via més llarga.

Fins a la propera.