Dissabte 17 de març decidim anar a fer la Via Normal, al Puro, Camarasa, una via entretinguda i bonica, amb dos llargs, el primer ben equipat i el segon, amb una baga savinera i algun tascó.
 |
| Agulla del Puro, vista des de baix. |
|
Quedem com sempre que anem per aquesta zona al bar d'en Pere, a peu de carretera, al poble de Camarasa, on esmorzem prou bé, comentem les fotos que hi ha a les parets sobre la construcció de la presa i al cap d'una estona agafem el cotxe i anem cap al peu de la presa, on el deixem, agafem el material habitual i com a novetat porto un parell de walquis per poder sentir-nos, tot i la fresa que fa l'aigua de la presa. Després de la mala experiència tinguada fent la via Directa al mateix Puro, al no poder comunicar-nos entre el Carles i jo, crec que els walquis ens aniran bé.
 |
| El Josep a l'inici del primer llarg |
 |
| Una mica més amunt, després ja no el veuré fins a la R1 |
|
Fem l'aproximació de 5 minuts encara no fins a peu de via, preparem cordes i puja el Josep de primer. El primer llarg és maco, arrenca una mica complicat i després es guanya alçada, es passa per un diedre deixant la placa a la dreta i s'arriba a la R1, molt còmoda. El Josep munta la reunió, recupera corda i començo a pujar jo bastant bé. Llàstima que al cap de 8-10 m. de la sortida em cau el walqui avall i veig que en arribar al terra es desmunta tot. Vaig pujant i a punt d'arribar a la reunió el Josep em dona un parell de consells per on pujar, faig el que puc i pujo per on puc, fins arribar a la R1.
 |
| Jo sortint de la R1 i enfilant el segon llarg fins el cim. |
El segon llarg el faig jo, és maco, i cal equipar-lo una mica amb tascons i una baga savinera. En guanyar alçada i haver de pensar on equipar, cansa els avantbraços i els bessons, tot i que és força divertit. Vaig pujant, em trobo bé i ja es comença a notar el pes de les cordes, costa arrossegar-les amunt. Arribo al cim de l'agulla, munto la R2, recupero corda, asseguro el Josep i comença pujar. Veig que tarda bastant, trec el cap per dalt i em diu que no pot treure un dels tascons. Després de lluitar-hi, el treu i puja molt bé, recupera el grau amb facilitat. Un cop a dalt els dos, ens fem la foto de rigor.
 |
| Els dos a la foto del cim. |
La baixada és força maca, amb tres rappels, un d'ells volat fins arribar a un arbre encaixonat entre l'agulla i la paret.
 |
| El Josep al primer ràppel, volat. |
Li demano al Josep que m'ensenyi a fer el nus Klemheist o Machard per assegurar-me el ràppel, un cop après inicio el descens fins arribar a l'arbre, tot seguit baixa el Josep i inicia el segon ràppel que ens deixa a l'alçada de la R1. Quan arribo jo baixo l'últim tram fins a peu de via i tot seguit ho fa el Josep.
 |
| Jo a l'inici del tercer ràppel |
Pleguem cordes i de sobte trobo el walqui que m'havia caigut sense les piles i sense la tapa posterior. No aconsegueixo trobar-la, baixem cap al cotxe i donem per finalitzat un bon matí d'escalada.
La via Normal va ser oberta el 12/08/1962 per M. Mallol, V. Luque i M. cortés, el grau obligat crec que és V- i coincideix a la part superior amb la via Jopuma.
Fins a la propera.
