Repetició de la fantàstica via ferrada Cagate Lorito del Juan Gutierrez i companys, al barranc Fondo de Sant Llorença de Montgai (Noguera).
 |
| Cartell nou col·locat a l'aparcament, tot just abans de començar l'aproximació. |
Aquesta vegada anem a fer la via ferrda amb la Sara i el Francesc, dos membes com nosaltres del Centre Excursionista de la Segarra. Com sempre quedem al bar del Jaume per esmorzar un entrepà abans d'atacar la ferrada o qualsevol de les nombroses vies d'escalada que hi ha a la zona.
Ja esmorzats, deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha a sota de la cova Disblia, agafem el material i enfilem la ruta marcada amb punts vermells, com si anéssim a la paret de la Formiguera. La passem de llarg i baixem cap al barranc Fondo per tornar a pujar una mica més endavant, amb un sender ben marcat i equipat en algun tram amb cadenes, per facilitar la pujada. Un cop a peu de ferrada, puja el Josep, després el Francesc seguit de la Sara i jo al darrera tancant la colla.
 |
| El Francesc i la Sara a sota, a l'inici mateix de la ferrada. |
 |
| Ells dos una mica més amunt a punt d'encarar un flanqueig molt maco |
El Josep puja tot content, amb la predisposició a passar-s'ho bé, recordant l'anterior pujada per la ferrada. El Francesc encara que el tinc una mica lluny, també sembla gaudir-ne, la Sara fins ara també i jo ja no cal dir-ho, la via m'agrada molt.
Anem progressant, passem un petit extraplom, després la barra del bar i arribem a l'escala penjada. El Josep la passa bé, fa sonar la campana, el Francesc també ho supera bé. A la Sara li costa una mica més però, amb cintes per anar reposant els braços i l'enorme voluntat que té, també la passa sense patir excessivament.
 |
| La parella sortint d'un extraplom. |
 |
| El Josep penjat a l'escala. |
 |
| El Francesc també a l'escala |
 |
| I la Sara somrient un cop superada l'escala. |
Un cop superada l'escala ve un atre extraplom no tant difícil com l'anterior per tot just després arribar al pont penjat. Molt segur de passar, amb una alçada considrable, tot fet amb sirga metàl·lica. Tots el passem somrient a l'espera del pèndol que hi ha més endavant, d'esprés d'un descents curtet. És divertit fer una mica el mico anant cap aquí i després cap allà fent passarrades per la paret. Agafem els graons de l'altre costat, pujem una mica i ens trobem la capsa amb el llibre de piades amb el lloro a dins. Una grimpadeta final i ja sóm al cap d'amunt de la ferrada.
 |
| El Francesc al pont. |
 |
| La sara amb el seu típic somriure |
 |
| El Josep amb la "posse" per la foto |
 |
| La Sara preguntant-se, que hi ha a l'altra banda del pèndol? |
 |
| La gronxada del Josep. |
 |
| La foto final a l'acabar la via ferrada. |
Ferrada una mica exigent, no apta per a principiants però assequible amb una mica de força de braços. Tal i com vaig dir a l'alte post, via molt maca, molt ben pensada i molt ben construïda. Felicitats i moltes gràcies als equipadors.
Fins a al propera.
