Cercar en aquest blog

dissabte, 30 de juny de 2012

30/06/2012 Ferrada Creu del Noral a Ordino (Andorra)

Avui sortida del Centre Excursionista de la Segarra per fer la via ferrada Creu del Noral a la parròquia d'Ordino a Andorra.




Cartell a l'entrada de la vall de Segudet, amb les característiques de la ferrada.

Un total de 9 persones de Centre anem a fer la ferrada de la Creu del Noral a la vall de Segudet a Ordino, el Josep, el Vicenç, el Santi, el Salvador i la seva filla Judith, el Pasqual, la seva dona Marta, la seva filla Miriam i jo.

Hi ha dues ferrades, nosaltres triem la de més recorregut. El nivell de les dues es fàcil, a l'abast de tothom. La ferrada és al costat d'un ciucuit d'aventura fet als arbres que hi ha al fons de la vall. Passeres elevades, tironines, etc. Nosaltres només farem la ferrada.

Comencem amb el Josep al davant i jo al darrera. Sóm molta colla i la progressió és lenta, entre explicacions de seguretat i la metodologia a utilitzar allarguen una mica el primer tram.


El grup a peu de ferrada rebent instruccions de seguretat.

Primeres passes de la .... amb ..... i el Pasqual amb el casc taronja.
Vista del primer tram amb tothom fent via
Una mica més endavant agafem una mica més de ritme. Tot i que la via no te cap mena de complicació, al haver-hi gent que no n'ha fet mai cap, anem a poc a poc, excusa perfecta per aprofitar el temps contemplant l'exuberant vegetació subalpina del fons de la vall. Anem pujant gradualment amb algun flanqueig i anem avançant metres de recorregut. Cap al final hi ha una pujada en diagonal amb un petit pla al final, on fem la foto de grup. La ferrada s'acaba baixant uns quants graons més.

Tram intermèdi amb cadenes

El Pasqual, exemple perfecte de bon humor.

Foto final de tot el grup. Fila de baix:Vicenç, Miriam, Pasqual, Marta i jo. Fila de dlat: Josep, Santi, Judith i Salvador.

En acabar agafem els cotxes i anem baixant cap a la frontera catalana. S'ens ha fet una mica tard, al matí vam perdre una mica de temps, hi havia la carretera tallada per una cursa ciclista. Passem a Catalunya i una mica més avall de la seu, parem a dinar al restaurant d'un camping per rematar bé la sortida del Centre.

Fins a la propera.


dissabte, 9 de juny de 2012

09/06/2012 Cagate Lorito, ferrada a St. Llorenç de Montgai

Repetició de la fantàstica via ferrada Cagate Lorito del Juan Gutierrez i companys, al barranc Fondo de Sant Llorença de Montgai (Noguera).

Cartell nou col·locat a l'aparcament, tot just abans de començar l'aproximació.

Aquesta vegada anem a fer la via ferrda amb la Sara i el Francesc, dos membes com nosaltres del Centre Excursionista de la Segarra. Com sempre quedem al bar del Jaume per esmorzar un entrepà abans d'atacar la ferrada o qualsevol de les nombroses vies d'escalada que hi ha a la zona.

Ja esmorzats, deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha a sota de la cova Disblia, agafem el material i enfilem la ruta marcada amb punts vermells, com si anéssim a la paret de la Formiguera. La passem de llarg i baixem cap al barranc Fondo per tornar a pujar una mica més endavant, amb un sender ben marcat i equipat en algun tram amb cadenes, per facilitar la pujada. Un cop a peu de ferrada, puja el Josep, després el Francesc seguit de la Sara i jo al darrera tancant la colla.

El Francesc i la Sara a sota, a l'inici mateix de la ferrada.
Ells dos una mica més amunt a punt d'encarar un flanqueig molt maco
El Josep puja tot content, amb la predisposició a passar-s'ho bé, recordant l'anterior pujada per la ferrada. El Francesc encara que el tinc una mica lluny, també sembla gaudir-ne, la Sara fins ara també i jo ja no cal dir-ho, la via m'agrada molt.
Anem progressant, passem un petit extraplom, després la barra del bar i arribem a l'escala penjada. El Josep la passa bé, fa sonar la campana,  el Francesc també ho supera bé. A la Sara li costa una mica més però, amb cintes per anar reposant els braços i l'enorme voluntat que té, també la passa sense patir excessivament.

La parella sortint d'un extraplom.
El Josep penjat a l'escala.
El Francesc també a l'escala

I la Sara somrient un cop superada l'escala.
 Un cop superada l'escala ve un atre extraplom no tant difícil com l'anterior per tot just després arribar al pont penjat. Molt segur de passar, amb una alçada considrable, tot fet amb sirga metàl·lica. Tots el passem somrient a l'espera del pèndol que hi ha més endavant, d'esprés d'un descents curtet. És divertit fer una mica el mico anant cap aquí i després cap allà fent passarrades per la paret. Agafem els graons de l'altre costat, pujem una mica i ens trobem la capsa amb el llibre de piades amb el lloro a dins. Una grimpadeta final i ja sóm al cap d'amunt de la ferrada.

El Francesc al pont.

La sara amb el seu típic somriure

El Josep amb la "posse" per la foto
La Sara preguntant-se, que hi ha a l'altra banda del pèndol?

La gronxada del Josep.
La foto final a l'acabar la via ferrada.
Ferrada una mica exigent, no apta per a principiants però assequible amb una mica de força de braços. Tal i com vaig dir a l'alte post, via molt maca, molt ben pensada i molt ben construïda. Felicitats i moltes gràcies als equipadors.

Fins a al propera.

dissabte, 2 de juny de 2012

02/06/2012 Montserrat via 98 octans a la Magdalena Superior

Montserrat, sector dels Gorros, Magdalena Superior, via 98 Octans, Uff!!!!!

Ressenya de la via amb un pas de 6a que vam fer en A0

Bonic matí de juny. El Francesc Zapater, la Sara Ribera, el Josep Hidalgo i jo anem cap a Montserrat per fer la via a la Magdalena Superior. No tenia tota la confiança de si podria fer-la o no, però de tota manera les ganes si que hi eren. Fem el recorregut habitual de quan anem a Montserrat, sortida Bellpuig passant per Cervera, esmorzar al Bruc i aparcament del Monestir. Agafem el funicular de St. Joan i cinc minuts a peu i ja som a sota la Magdalena, un corriol ens durà fins a peu de la via.

La Sara, el Josep i el Francesc a punt de començar.
Fem dues cordades, comencen el Francesc i la Sara, tot seguit el Josep i jo. La via comença amb un III grau gairebé fins a la primera reunió. En aquest punt, trobem una cordada que ve per la dreta que vol fer la mateixa via, decidim deixar-los passar al davant creient que anirien més de pressa que nosaltres, gran error. Més d'uan hora esperant-nos a al R perquè féssin el tercer llarg. El segon llarg comença amb IV i acaba en IV+ a la segona reunió. Després de la llarga espera, tenim ganes de pujar. Faig el tercer llarg de primer segint les indicacions des de baix que va donant-me el Josep. El Francesc i la Sara l'han fet al davant nostre i sort que han deixat alguna cinta que em va molt bé per fer A0.

Vista des de baix de la via
Jo esperant a la primera reunió.

Cordada del davant encatllada, el Josep i la Sara esperant-se i el Josep a la segona Reunió

El tercer llarg s'ha fet valdre, deu n'hi do el que m'ha fet suar treure'm aquest llarg. Ha sigut la meva primera experiènica d'escalada amb artificial. L'escaleta m'ha sobtat per la seva mobilitat, tant aviat la tenia recta i vertical, com gairebé horitzontal amb el peu a l'alçada de la cara. Espero practicar una mica més per aconseguir millorar la tècnica. Llarg molt vertical i amb poca presa que dona a la tercera reunió dins una regleta que hi ha a la paret. Sortida cap a l'esquerra una mica complicada i l'últim llarg sense complicacions.

Josep a la sortida de la tercera reunió
Tots quatre al cim amb la via superada.
 Iniciem el descens amb algun ràpel força divertit i una ruta per la bada del darrera passant per l'hermita de Sant Benet totalment desconeguda per a mi i més endavant per la de St. Joan. Fem una mica de turisme aprofitant el bon dia que fa i tirem avall per anar a dinar.

El Josep al ràpel de baixda.

El Josep i la Sara resseguint una balma enmmig d'una canal.

Perfil corbat de la Magdalena Superior on hem fet la via. Gorro Frigi a la dreta i Gorra Marinera en primer pla.

Anem baixant de Sant Joan a Sta. Anna, pas dels francesos i fins al monestir passant per les escales habituals. Agafem el cotxe i anem cap al poble del Bruc a dinar un combinat al Restauant Anna, al carrer prinicpal on per sorpresa nostra, feien una batucada amb cinc o sis colles i una petita representació de l'exèrcit francès i el prohoms del poble, escenificant la diada del Timbaler del Bruc.

Dinant al bar de l'Anna. Josep, Sara i Francesc.

Cua del cercavila.

Valoració del dia: Molt bona, via dura per a mi però amb ganes de fer-ne més. Bona companyia i bon temps. Que més es pot demanar?

Fins a la propera.