30-04-2012 Caminada per les Gúbies del Parrissal, a Beseit (Terol)

Dulluns dia 30 festiu, hem decidit anar a fer una caminada suau pels engorjats dels ports de Tortosa-Beseit, punt de trobada de la serra Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric.
Aquesta sortida a fem el Josep, la seva muller la Lourdes, el meu germà Xavi, la seva companya Laura, la meva dona Isabel i jo mateix.
El Josep i la Lourdes passen per Bellpuig on agafem l'autovia fins a la vora de Fraga, prenem la carretera en direcció Mequinensa, Casp on parem a esmorzar, Alcanyís, Vall-de-Ruoures i Beseit, on anem a preguntar a l'oficina d'informació i turisme el recorregut que podem fer. Deixem els cotxes a l'aparcament habilitat pel municipi i comencem la ruta amb no massa bons auguris pel que fa al temps.

Esmorzar a un parc de Casp. Lourdes a la dreta, Laura al mig i Xavi a l'esquerra.

A punt d'emprendre la marxa un cop aparcats els cotxes. Preparant paraigües i capelines

Tot just sortim, comença a xispejar una mica.

La caminada comença amb un camí ben ample, sense cap possibilitat de pèrdua, seguint la llera del riu Matarranya. El desnivell és inapreciable en el primer tram del recorregut. L'aigua baixa escassa, molt clara i amb una gran quantitat d'algues. On no hi ha la possibilitat de seguir el curs del riu per la riba, hi ha unes passeres alçades, fetes amb trocs i taulons de fusta subjectats a les parets amb cadenes i rondins metàl·lics.

Un dels trams característics del recorregut. La Laura passant i el Xavi esperant-la

La caminada comença amb un grau de dificultat nul, més endavant en va guanyant una mica, encara que pot fer-ho qualsevol persona, cal anar amb compte amb les pedres, passeres humides que rellisquen molt i algun passet no massa apte per la gent gran.

La Isabel descobreix vida al riu, peixos petits i poca cosa més

La Isabel i jo posant per la foto.

 La caminada passa per colzes del riu, ara per una riba, ara per l'altra, una mica més amunt, després una mica més avall i així tot el recorregut. Arriba un punt on de la poca aigüa que baixa el riu es queda sec. Pujem una mica més amunt per la llera i llavors ja decim tornar enrera. Es fa tard i no hem dut dinar, per tant hem de trobar un restaurant obert.

El Josep a la sortida d'un forat paral·lel a la llera.

 La tornada la fem més ràpida que l'anada, ja tenim el terreny apamat i tampoc hi ha tanta gent com a la pujada.
Passem per algun forat, ara parem a fer una foto, ara una altra i així passa el matí.

Arribem a l'aparcament i llavors surt el sol que no hem vist en tot el matí. Que hi farem, sort encara que no ha plogut a bots i barrals i hem pogut fer un troç de les Gúbies.

La Lourdes i el Josep en marxa.

Finalitzem la sortida amb un dinar al mateix poble de Beseit.

 I bé, fins aquí la petita "ressenya" de la sortida amb les dones a un paratge on crec que no hem agafat el millor dia per anar-hi. Ha faltat una mica de sol i sobretot aigua al riu, anava molt sec.

Fins a la propera.

29-04-2012 Caminada popular a Cervera

Des del Centre Excursionista de la Segarra, aquest diument hem fet al caminada Popular, caminada anual oberta a tothom, sigui soci del centre o no. El recorregut va des de Cervera a Granyanella, les dues poblacions de la Segarra.

El Josep i la Sara, donant la benvinguda a tothom i explicant una mica el recorregut.

El recorregut passa per la part oest de cervera per sota la muralla on baixem cap al camí del Talladell o camí de Tàrrega, uns quilòmetres més endavant tobem cap a l'esquerra i pujem el turó de Granyanella on ens hi esperen companys del Centre amb un esmorzar calent a escollir, llangonissa, cansalada, formatge, ceba cuita, begudes, café i fins i tot licors, un esmorzar complert.

El Ramon i la Carme en primer pla baixant de la muralla.

Granyanella dalt del turó

Recuperant les forces per encarar el que queda de la caminada.

Part final de l'esmorzar amb cafè, llet i licors

Un cop enllestit l'esmorzar, engeguem la marxa cap a Cervera entre els paratges tipics segarrencs, conreus de cereal, ametllers, alguna olivera i algun bosquet d'alzines i roures. El camí va fent pujades i baixades constants sense suposar cap esforç massa gran. La caminada es fa amena, sense massa calor i amb un dia perfecte, sol de primavera sense vent.

Les caminasores joves. Meritxell, Martina i Anna.

Una estona més endavant trobem una paradeta amb sucs i aigües, detall del Centre Excursionista. Fem un petit descans amb una bonica vista de Cervera des del sud-oest amb la muralla i la part antiga en primer pla, poc o gens vista per la majoria de gent que passa per Cervera.

Les dues Lourdes al punt d'avituallament a la part final de la marxa.

Comencem el tram final de la caminada passant pel costat del Fiol, el riuet del sud de cervera, enfilem per l'antiga carretera N-II, encara amb llambordes de pedra. Una mica més endavant pujem a una torre de la muralla per accedir al parc on hi ha el monument a la Generalitat, on un cop tots reunits es fa el sorteig de regals gentilesa de les cases comercials col·laboradores.

Accés a l'interior del recinte de la muralla per una torre habilitada

Participants de la caminada en el sortig de regals.

Acabem la caminada amb una fina pluja que fa acte de presència a l'acabament del sorteig.

Fins a la propera.

28-04-2012 Iniciació escalada via Bob Esponja a St. Llorenç de Montgai

Des del Centre Excursionista de la Segarra CES, tal i com està programat al calendari d'activitats, aquest dissabte toca iniciació a l'escalada i hem decidit anar a fer la via Bob Esponja, a Sant Llorenç de Montgai, oberta pel Juan Gutierrez i els seus companys.


A l'arribar al bar del Jaume, em trobo amb el Josep, el Jordi Sucarrats i el seu fill Jaume, i amb la Mireia i els seus pares, tots llevat jo de Cervera. Després d'esmorzar agafem els cotxes i anem a l'aparcament de l'Isard, on els deixem, preparem el material i emprenem el camí cap a la via, seguint el sender com per anar a la via Tio Maria o el retorn de les parets de la Formiguera, i un troç abans de la via del tren, a ma esquerra hi ha la via Bob Esponja. Consta de tres llargs facilets, van molt bé per iniciar els nens a l'escalada fent reunions, també va molt bé per fer-los practicar posant i treient cintes de les xapes.

El Josep col·locant-se els peus de gat.

En Jordi a peu de via preparant la corda

Comença el Josep el primer llarg, el Jaume de segon i la Mireia de tercera. L'altra cordada la començo jo amb el Jordi de segon. Tots ens retrobem a la primera R, on asseguro el Josep perquè faci el segon llarg. A la nostra cordada el Jordi fa el segon llarg de primer i l'últim el torno a fer jo.

El Jordi assegurant-se que el Jaume havia fet bé el nus de vuit

La Mireia a punt de començar amb la seva mare en primer pla,el Jordi i el pare al fons.

No hi ha cap complicació, com ja us he comentat és una via per nens, per ensenyar-los a fer anar el material. El retorn el fem a peu per un sender que surt cap a l'esquerra des del final del tercer llarg. Està equipat amb unes cordes fixes per assegurar les primeres desgrimpades, després ja es tracta només de procurar no caure ja que baixa bastant dret.

Tots a la segona reunió

La Mireia en plena progressió al tercer llarg.

El Jordi sol a la segona reunió

Un cop tots a baix desfem el camí per anar cap a l'aparcament, això si el Josep i el Jaume no paren de cercar espàrregs, ara és el temps, hi ha força esparregueres encara que tot està molt buscat.

Les dues cordades al final de la via, a punt per baixar.

Recollida d'espàrregs..

La propera iniciació sembla ser que els durem a fer una via una mica més llarga, com ara la Normal de la Formiguera i alguna fàcil a Montserrat, ja han fet un parell o tres d'iniciacions i els agradarà més una via més llarga.

Fins a la propera.

21-04-2012 Escalada esportiva a Camarasa

Avui hem quedat al bar del Pere, a Camarasa per anar a fer alguna via esportiva curta amb la filla del Josep, la Núria, dues companyes de Barcelona, una d'italiana i un noi també de Barcelona.

Després de l'esmorzar habitual anem cap a la paret Marcant Estil a peu de carretera de la presa, a l'obaga de l'aiguabarreig del Segre i el Noguera Pallaresa, on treiem les cordes, comencem a preparar el material i tot seguit obrim tres vies.

El Josep amb la seva filla Núria i a l'esquerra l'Amèlia, la noia d'Itàlia

El Diego, l'Ester,  l'Anna i l'Amèlia

El Josep assegurant el Diego.

La filla del Josep, l'Ester i L'Anna, ja havien escalat, tenen bones nocions i no tenen cap problema en assolir el cim de la paret. L'Amèlia em sembla que no ho havia fet mai, s'hi esforça i li agrada. El Diego, el noi de la barba no se si ho havia fet mai però ho pela força bé.

Peu de la paret anomenada Marcant Estil

Vista des de dalt de la cordada.

El Diego arrapat a la paret

Al voltant de migdia jo he de marxar i deixo el Josep amb els altres recollint el material, després van fins a la passera de l'assut del Segre i una mica més endavant fins el pont penjat que dona entrada al congost de Mu.

La Núria al mig amb l'Ester a l'esquerra i l'Amèlia a la dreta

Ha sigut una escalada curta, encara que compensada per la simpatia de la Núria i tots els seus amics.

Tot el grup al finalitzar la paret.

Fins a la propera.

14-04-2012 Ferrada Cagate Lorito a St. Llorenç de Montgai

Quedem a Sant Llorenç de Montgai, a la comarca de La Noguera, per anar a fer la nova fia ferrada "Cagate Lorito" oberta per l'incombustible Juan Gutiérrez i tots els seus companys.

Cartell informador de la ferrada.

Quedem a les 9:00 del matí com sempre al bar del Jaume, on hi trobem una munió d'escaladors, es veu que hi ha una trobada aquest dissabte i tots esmorzem abans d'anar a escalar.
Nosaltres venim amb la idea de fer la nova ferrada, que durant tots aquests dies, el Juan ens ha anat dient que seria de difícil a molt difícil. Després d'esmorzar anem cap al barranc del Fondo, la mateixa ruta que agfariem per fer la Savina o la Normal de la Formiguera, les passem de llarg i anem tirant corriol seguint unes marques que hi ha vermelles. Passat un esperó, si afinem la vista ja es veu el pont penjat i l'escala. Al cap de 5 minuts més ja som a peu de ferrada, on trobem una parella que la farà davant nostre, el Jesús i crec que la noia es diu Eva, encara que no n'estic ben segur.

Cartell indicador de l'inici de la ferrada.

Trams equipats amb sirgues per facilitar i assegurar l'aproximació.

Placa a l'inici, hem de pasar-hi per sobre al començar.

Arrenca el Josep de primer i, al cap de no gaire estona ja sento els esforços que fa per arribar als rondins que hi ha més amunt. Diu que és maca de veritat.
Començo la ferrada jo passant per sobre la placa amb el nom de la via i els noms dels constructors-equipadors, i al cap de 5 o 10 metres ja veig el caire que tindrà la via, s'ha de fer un allargament total només agafat en dos punts per arribar a una varilla on has d'agafar-te, senzillament fantàstic, hi ha passos on has de tornar a allargar-te al màxim. Hi ha un flanqueig llarguet on agafat de mans no hi ha peu, hi has d'estrevar-te a la paret per fer un pas o dos per arribar a una varilla on hi cap un peu. Una mica més endavant hi ha un desplomat on has de fer un petit llançament a la sortida del desplomat per agafar l'esglaó o estar més fort que un culturista.

Primer flanqueig on has de fer adherència depeus.

Esforç del Josep per superar un dels desplomats.

Hi ha també un passatge transversal amb una gran barra cap a la dreta, anomenada barra del bar, on has de passar amb adherencia ja que no hi ha ferros pels peus, tot seguit un altre desplomat i una escaleta volada que s'ha de passar sense tocar la barra inferior que la subjecta. Un pas maquíssim, ben trobat i molt ben construït. Sortim de l'escaleta en vertical amunt i abans del pont hem de passar un altre desplomat, llarg, bastant desplomat i on he fet un altre llançament curt per arribar a l'esglaó de sobre, les forçes van minvant però just passat hi ha el pont a 40 metres del terra i bastant llarguet, no sé exactament la llargada.

El Josep a un altre desplomat abans d'arribar a l'escala penjada.

El Josep a mig pont penjat.

El Josep i jo ens ho estem passant bé, molt bé, per l'exigència de la via i per lo ben trobada i construïda que està. Bé tornant a la ferrada, després del pont fem un petit degrimpat per arribar a una cadena que penja al llom d'una petita panxa de la roca, ens hi hem d'agafar, agafar embranzida i fer el pèndol per arribar a l'altre costat de la panxa on hi ha els graons, que no es veien des de l'altre costat, pujem una miqueta i ja som a dalt de tot, on hi ha una capsa amb un llibre de piades i un lloro de peluix per acabar amb una mica d'humor la via.

Jo a l'aribada del pèndol.

Nosaltes dos amb el lloro al finalitzar la via

Final de ferrada sans i estalvis amb l'estelada.

Sincerament, és la millor ferrada que he fet. És una mica curta però intensa, exigent, fa concentrar-te en el que fas, maravellosament pensada i construïda pel Juan Gutierrez i els seus companys. Recomano a tothom que hagi fet les ferrades clàssiques que provi aquesta, no l'oblidarà. En cas de no estar segurs de tenir forçes suficients, es recomana dur corda per rappelar, hi ha dos punts amb dues anelles per fer-ho.

Taula de la terrassa del bar de St. Llorenç, amb el Josep, el Jesús i l'Eva que van fer la ferrada al davant nostre, al seu costat el Juan Gutierrez i en primer pla, el Miguel Àngel i l'altre company del Juan, equipadors. Ho sento no se com es diu el de la samarreta color carbassa.

Fins a la propera.