Dissabte havíem d'anar a fer el cim del Vallhiberna amb el company de Lleida, però després de les notícies esfereïdores de l'home del temps, vam decidir no anar-hi. El mateix dissabte a la nit vaig decidir ja tard d'anar a la Vall Fosca, fes el temps que fes.
 |
| Cartell descriptiu de la Vall Fosca | | | | | | | |
|
Vaig llevar-me d'hora al matí, agafo el cotxe i enfilo cap a Camarasa, Tremp, La Pobla de Segur, Senterada, tiro vall amunt fins a Capdella i de Capdella a l'embassament de Sallent, on arribo prop de les 8 del matí, vaig cap a la cafeteria i agafo el ticket per pujar al telefèric. Al cap d'amunt d'una llarga escala metàl·lica hi ha la cabina, on hi pujo juntament amb un matrimoni d'uns cinquanta i escaig, no puja ningú més. Tot parlant em comenten que també volen pujar al Peguera, que ell (el marit) ja hi ha pujat un parell de cops per l'altre costat, per l'estany Negre.
El trajecte dura aproximadament un quart d'hora, a una velocitat bastant lenta, suposo que és perquè la gent pugui admirar el paisatge. Un cop arribats a l'estany Gento 2135 m. agafo el sender en direcció al refugi Colomina.
 |
| Cabina del telefèric amb l'embassament de Sallente al fons. Si us hi fixeu a sobre la cabina hi va el conductor |
|
 |
| Hotel municipal a la vora de l'estany Gento, obert només a l'estiu. |
El sender surt del peu del telefèric a ma esquerra ben marcat, va pujant fent ziga-zagues en algun lloc per guanyar alçada ràpidament. Al cap de mitja hora, arribo a un encreuament, cap a l'esquerra hi ha l'estany Tort, el de Cubieso i cap a la dreta el Colomina, l'estany Mar i el Saburó entre molts altres. Tiro cap a la dreta, cap al Colomina, passant per un tram on encar hi ha les antigues vies del carrilet utilitzat a principis del segle XX per fer les obres que comuniquen subterràniament vint-i-sis llacs. Un trencall cap a l'esquerra amb un cartell, ens indica que hem d'agafar-lo i al cap de 10 minuts ja hem arribat al Colomina, estany i refugi amb el mateix nom. A partir d'aquí el tram és més planer, voreja l'estany, una pujadeta i ja tenim l'estany Mar, també l'hem de vorejar per l'esquerra fins arribar a la cua.
 |
| Sender força ben marcat fins al refugi |
 |
Antigues vies del carrilet
|
|
|
|
 |
| Refugi Colomina amb l'ampliació acabada d'inaugurar. |
|
|
|
| |
| |
| |
| | | | |
 |
| Estany Mar amb l'aigua extremadament transparent. |
|
Per pujar de l'estany Mar a l'estay Saburó s'ha de pujar l'anomenat pas de l'Os, una forta pendent no massa llarga que passa entre una escletxa de la carena. Un cop a l'estany Saburó l'hem de vorejar per l'esquerra com tots els anteriors, en arribar a la riba nord començo a pujar cap al coll Peguera 2726 m.
En aquest punt el cim ja no es veu, està cobert per la boira i comença plovisquejar, em trec els pantalons llargs i els deso a la motxilla impermeable per tenir-los secs després, em poso el meu impermeable i continuo cap al coll. Ja en mig de la boira i sense cap vista, després d'una breu deliberació decideixo continuar i agafo el sender a ma dreta des del coll, que amb una forta pendent em deixa al peu d'una carena plena de blocs gegants de granit. És una llàstima, no veuré res des de dalt de tot. Després d'una grimpada no gens fàcil i amb l'agreujant que tot el verdet del granit rellisca molt degut a la pluja veig una gran fita amb pedres al damunt d'un gran bloc, i ja he fet el cim 2984 m.
 |
| Estany Saburó pràcticament buit. |
 |
| Bloc del cim on no hi ha lloc per fer una foto amb disparador, és massa petit |
La baixada és ràpida i més agradable ja que a punt d'arribar al coll, s'esvaeix la boira i les vistes són meravelloses, tant cap al parc nacional d'Aigües Tortes com cap a la Vall Fosca.
Veig la paret del Peguera des del coll sense la boira i em deixa impressionat de la verticalitat que té.
Faig unes quantes fotos aprofitant que no hi ha boira i tot seguit començo a baixar cap a Saburó.
 |
| Vista cap a Sant Maurici amb l'estany Monestero al fons. |
 |
| Coll de Peguera, inici del parc nacions d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici |
El descens es fa bé, pots dur un bon ritme ja que el terreny baixa amb poca pendent. A l'alçada del Saburó em trobo el matrimoni del telefèric pujant, ens saludem, em diuen que no pujaran al cim. La senyora és impossible que hi pugui arribar i amb el seu marit decideixen que es quedaran al coll. Pel camí vaig trobant gent que puja, gent que reposa i fins i tot una noia que es banya al Colomina, on arribo i paro per dinar a sota una gran roca ja que torna a ploure una mica. Del colomina vaig baixant i a l'encreuament, decideixo acostar-me a l'estany Tort, on arribo al cap de no rés i el veig gairebé buit. Torno endarrere fins a trobar el camí de retorn fins a l'Estany Gento, el baixo ja a un ritme més lent ja que el genoll esquerre em fa un mal terrible. Un cop al telefèric em diuen que a les 15 h. en baixarà un i per mitja hora que falta, faig temps allà mateix donant un tomb a l'hotel.
 |
| Estany Mar amb el Colomina al fons. |
 |
| L'estany Colomina amb el refugi al fons |
 |
| A l'altra vall l'estany Tort, pràcticament buit. |
A un quart de quatre ja soc al cotxe, un cop amb roba seca posada emprenc la marxa cap a casa.
Ha sigut una sortida molt maca, sense massa dificultat i només amb la pega de la boira quan era la cim. Hi tornaré algun altra dia assolellat només per veure els encantats i tot el parc nacional.
ENLLAÇ A LA RUTA DEL WIKILOC
Fins a la propera.
