Diumenge 18 d'octubre, a petició de la família havíem d'anar a fer alguna cosa. Tot tancat, havia de ser alguna cosa no massa lluny de casa, per arribar a l'hora de dinar. Vam descartar una via d'escalada, i una ferrada assequible podia ser Venes de Rojalons, reoberta recentment després d'una temporada tancada.
Agafem els esmorzars, una nevera amb unes cervesetes, i anem tirant cap a Montblanc. Tot el trajecte sense problemes. Arribem, esmorzem i ens equipem. Agafem el corriol a ma dreta que surt de la pista principal marcat amb una fita bastant grossa, i anem seguint fins a arribar al peu de la via.
Em va sorprendre la quantitat de gent que hi havia fent-la, i la gent que esperava tanda per començar-la.
Una parella que teníem al nostre davant va marxar, i al cap de 8-10 minuts ja ens tocava a nosaltres.
L'arrencada, ha estat modificada, suposo que pels equipadors. Han tret grapes i hi han posat preses d'escalada. Crec que deu ser un filtre per evitar futurs accidents de gent no avesada a la graduació de la via.
Començo jo amb una forta travada. L'arrencada no es gens fàcil, és un filtre de veritat. Darrera puja la Meritxell, després el Sergi i per acabar l'Anna. Passo el pontet i ja som al curt però intens desplom. El faig amb tècnica més que a força bruta, i espero a veure que fan la canalla. El pas no és pas fàcil, ni molt menys, i amb el desgast dels intents fets a l'arrencada inical, tots tres arriben una mica justets d'avantbraços. Trec la corda i els asseguro tots tres, un per un, bàsicament per reforç mental ja que jo amb la corda no els puc pujar pas estirant.
La Meritxell i l'Anna, les germanetes.
Sortim finalment a la llum de l'exterior amb la sensació d'haver-la fet bé, tot i que al començament no estava segur de que la podríem acabar tots quatre. En resum, una via que no la recordava massa. No crec que els hagués dut a fer-la després de tant temps que no en feien cap. És un K4 merescut si fas tot el recorregut tal com s'ha de fer.
