Tal i com teníem previst des de la setmana passada, aquesta hem anat a Montserrat a fer la via Sol Solet del sector de Can Jorba a la zona sud del massís.
 |
| Esquema de la Sol Solet tret de Ressenya.net |
Vam quedar a Cervera a les 8 del matí, passo a recollir el Josep i després al Carles, la Sara i el Francesc, coneixedor com ningú del massís de Montserrat. Sortim per l'A2 direcció Barcelona fins que arribem al poble d'El Bruc, on parem a esmorzar a un bonic bar ple de gent de muntanya, es diu bar Anna, on hi ha ressenyes d'un fotimer de vies. Un cop l'esmorzar fulminat agafem el cotxe i anem en direcció la Vinya Nova, després un camí cap a l'esquerra i una mica més endavant trobem un aparcament on deixar el cotxe. Agafem les motxilles amb tot l'equipament i comencem l'aproximació fins a peu de via, uns 10 o 15 minuts de corriol enmig d'una vegetació exuberant tot i la sequera que estem patint.
 |
| Balma de camí al peu de la via |
A peu de via trobem una cordada amb uns coneguts del Francesc i la Sara, que han començat la via Sol Solet. Un cop han agafat una certa alçada, el Francesc de primer i la Sara de segona, comencen a pujar. Mentrestant nosaltres tres xerrem amb un parell de cordades que fan la via que queda més a l'esquerra. El Josep amb la seva facilitat per fer amistats comença amb uns quants acudits que són tornats per una de les noies. Sense donar-nos-en compte la Sara ja és gairebé a la primera reunió, llavors comença el Carles amb la nostra cordada. El primer llarg està molt "sobat" i deu-n'hi do del que rellisca, pujo jo de segon i el Josep de tercer.
 |
| En Josep i el Carles a la segona reunió |
El segon llarg el fa el Josep de primer, el Carles de segon i jo de tercer. És una mica més dreta que la del primer llarg però té les peses menys gastades. La via és fins ara, molt maca i per a mi, que estic poc avesat a fer vies a Montserrat, em sorprèn el que es pot pujar amb tant poca presa per a mans i peus.
El tercer llarga el faig jo de primer, el Carles de segon i el Josep de tercer.El cas és que no les tenia totes de poder-lo fer de primer, però un cop començat, amb molta concentració això si, vaig progressant i agafant més confiança fins arribar a la reunió. Resulta que el tercer llarg era el més difícil, però content d'haver-lo pogut fer de primer.
 |
| En Carles (en primer pla) i jo al fons, a la tercera reunió |
 |
| La Sara en plena progressió |
El quart llarg el fa el Carles de primer i l'últim el fa el Josep, de primer, el Carles de segon i jo de tercer. És una mica més fàcil que els altres i ens deixa al cim, on ens retrobem amb el Francesc i la Sara.
 |
| Tot el grup al cim. Francesc, Sara, Carles, jo i el Josep |
El descens el fem per una canal que queda a l'esquera que crec que és diu "Tres en ratlla". Des del final de la via, fem un flanqueig fins a l'inici d'una canal molt emboscada. Una mica més avall s'obra la vegetació i apareix un barranc sec amb quatre ràpels, fantàstics de debò. Els dos últims, els més macos, sobretot l'últim on la part final, té un volat d'uns 8 o 10 m.
 |
| Ràpel del Josep |
A l'arribar al final dels ràpels, comença a ploure una mica i emprenem el camí de retorn al cotxe per donar per acabada la sortida. Realment molt maca i amb varietat d'activitats, una mica de corriol, escalada i un barranc, això si, sense aigua.
 |
| En Francesc, el guia |
 |
| Últim ràpel |
Un matí de dissabte ben aprofitat.
Fins a la propera.
