Avui amb la meva dona estem sols, les nenes han anat a la platja amb la seva àvia i amb la Isabel hem decidit fer una caminada no massa llarga en un paratge bonic. Ha sortit la idea de fer el sender que va des de la presa de Camarasa fins a Alòs de Balaguer i tornar.
 |
| Cartell informatiu al començament de la ruta |
Hem començat la ruta massa tard, arribem a peu de presa a la 1 del migdia. Deixem el cotxe a l'ombra, agafem les motxilles amb aigua abundant, la càmera de fer fotos, un barret i la gorra per protegir-nos el cap i sobretot el clatell (sempre acaba ben vermell), i enfilem les primeres passeres metàl·liques per sobre l'embassament. Al cap de cinc minuts trobem el pont penjant que ens dura fins l'altra riba. Un cop travessat entrem a la solana, és llavors que ens n'adonem de la calor que fa, sembla que caigui foc i fins que no s'acaba el congost no hi ha ni una hombra, però ja que hi som emprenem la marxa amb ganes.
 |
| La Isabel en la primera passera per sobre de la resclosa. |
 |
| El pont penjat que ens durà fis a l'altra riba. |
El sender, ben marcat, impossible perdre's, va vorejant l'aigua fins que al cap de cinc minuts, comença una ascensió que ens durà serpentejant fins a 60 o 70 metres per sobre l'aigua. Hi ha una bifurcació molt ben marcada, hem de seguir recte, cap a l'esquerra ens porta a un mirador. Continuem pel congost mantenint l'alçada respecte a l'aigua per un sender de molt bon caminar, pujant i baixant una mica.
Realment fa motíssima calor, la Isabel està vermella com un pebrot de la cara. Li dic que begui una mica d'aigua i és llavors que veig que està acalorada de debò. Agafo aigua i li tiro per sobre, amb el cap i el clatell ben xops anem tirant fins que comença la baixada. Una mica més endavant arribem a une passeres de ferro i formigó que passen altre cop per sobre l'aigua. Un cop superades, comença una pista transitable amb cotxe. Fins aquí el cartell diu que hem fet 3.4 km. i que en falta 3.2 per arribar a Alòs de Balaguer.
 |
| Auto foto, ja que no ens vam trobar amb nigngú durant el recorregut. |
 |
| Vista de l'alçada constant del sender per sobre el congost. |
Després de descansar una mica a sota l'ombra d'un arbre, emprenem la marxa cap a Alòs pel camí. Anem tirant per la vora de la cua de l'entollada de l'aigua fins al cap d'un parell de Km. que trobem un racó preparat per picnic on parem a menjar una mica de fruita, albercocs i prèssecs. Aquí acaba l'aigua soma, d'aquí en amunt ja duu corrent. Deu minuts més i arribem al poble d'Alòs de Balaguer, arrapat a la riba dreta del Segre. No hi havia estat mai. Poble molt costerut amb carrers estrets i ben arreglats. Ens va sorprendre la quantitat de fonts que hi ha a cada cantonada, amb aigua fresca. Donem un tomb pel poble i ens trobem una mena de comitiva amb tambors, xiulets i altres instruments musicals acompanyat un noi, que duia una safata amb una mare de déu i diners en metàl·lic. Van tocant pels carrers i la gent els baixa diners. És festa major i deuen fer una mena de colecta (suposem nosaltres) per pagar la festa. Al cap d'una estona trobem el bar de les piscines i parem a fer una cervesa i un xampú que es posen la mar de bé.
 |
| Una mica de fruita a l'ombra per refer les forces. |
 |
| Ja refets del tot al bar de les piscines. |
La tornada la fem pel mateix lloc per on em vingut. El sol a mig camí s'apaga i comencen a créixer els núvols que fan la tornada més fàcil amb una brisa que ara ve de cara, fantàstica!!
Amb la vista del pont penjat, a la Isabel li puja la moral en dos segons. Anava una mica baixa i bastant cansada, en part per la calor de l'anada. En un tres i no res arribem al pont i del pont al cotxe comença a fer quatre gotes. Ens va anar justet de mullar-nos. De tornada van passar per Sant Llorenç de Montgai per ensenyar-li les parets on habitualment escalem a l'hivern, però no vam poder parar ja que plovia amb una certa intensitat.
 |
| Rialla d'orella a orella quan va veure el pont |
 |
| Resclosa just abans de l'aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa. |
En conjunt es pot dir que ha sigut una caminada suau, molt bonica el tros del congost i no tant els tres kilòmetres abans d'arribar a Alòs. Perfecta per fer amb gent que no està acostumada a caminar massa i amb canalla.
Us deixo quatre fotos més a l'enllaç de sota.
Salutacions i fins una altra.
Enllaç a l'àlbum fotogràfic
