Després de l'esmorzar al bar del Jaume, anem cap a l'aparcament que hi ha a sota la cova Disblia on agafem el material i emprenem l'aproximació. Travessem el riuet (sec del tot), enfilem la costa de la via del tren, continuem el sender per sota la paret de la Formiguera i una mica més endavant de la Savina Wall hi ha la via El Aberroncho, entre la via Esther a l'esquerra i la via del Barbes a la dreta. Comença una mica més avall que les altres, al fons d'una petita canal. Preparem les cordes i començo jo fent el primer llarg. El primer tram de la canal no te xapes i no crec que calguin tampoc, és assequible. Al peu de la roca comença l'equipació amb xapes d'acer inox. Arribo a la primera reunió que queda una mica a la dreta i comença a pujar el Josep.
 |
| Preparant el material a peu de via. |
 | |
| Peus de gat, cordes, moquetons, cintes, tot a punt per començar. |
Arriba el Josep a la reunió i jo ja estic suant com un porc. Estem en plena onada de calor!!! i la paret és cara sud. L'altre dia quan vam decidir venir a fer-la, ni ens va passar pel cap. Això ho fan les ganes d'escalar després d'uns quants dies de no fer-ho.
Canviem el Reverso de posició i el Josep enfila el segon llarg pujant per entre mig de les dues altres vies, seguint les xapes inoxidables. Diu que és molt maco, una mica descompost encara. Com a via nova que és, amb una mica més de gent que la faci i amb alguna pluja, tot arreglat. Arriba a la segona reunió i pujo jo el segon llarg.
 |
| Vista del segon llarg des de baix. |
 |
| El Josep a la segona reunió observant el fantàstic tercer llarg. |
Fem el canvi de l'assegurador i pujo jo el tercer llarg. Comença gairebé vertical, amb bones traves. Agafa verticalitat total i fins i tot, una mica desplomat. Les traves s'acaben i ja has de pensar-t'ho dos cops on agafes mans per superar la primera panxa. Continua igual fins arribar a una sabina que fa de molt bon agafar i tot seguit ve el pas decisiu de la via. Em costa una mica trobar el pas però un cop aconseguit, la satisfacció d'haver-lo superat, és grandiosa. Ha costat però ha valgut la pena. A dalt munto la tercera reunió i puja el Josep. A dalt un breu canvi d'impressions i coincidim en lo maco que és aquest últim llarg. Recollim material i fem la foto al cim.
 |
| Últim tram del tercer llarg. Molt maco de fer. |
 | |
| Foto no massa enquadrada i sense referències de fons. Només hi havia una pedra per posar la càmera. |
Tot i la calor que hem passat avui, ha valgut la pena fer aquesta via. Maca de veritat.
- Nom: El Aberroncho
- Alçada: 90 m.
- L1: 40m. IV+
- L2: 20m. IV+
- L3: 30m. V+
- Material: 9 cintes + reunions
- Estat via: Equipada
- Obertura: 01 de juny 2012
Fins a la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada