19-08-2012 Escalada via El Aberroncho a St. Llorenç de Montgai

Avui hem fet al via "El Aberroncho" a St. Llorenç de Montgai oberta per en Miguel Angel Garcia, el David Dominguez i el Juan Gutierrez a la paret de la Formiguera.

Després de l'esmorzar al bar del Jaume, anem cap a l'aparcament que hi ha a sota la cova Disblia on agafem el material i emprenem l'aproximació. Travessem el riuet (sec del tot), enfilem la costa de la via del tren, continuem el sender per sota la paret de la Formiguera i una mica més endavant de la Savina Wall hi ha la via El Aberroncho, entre la via Esther a l'esquerra i la via del Barbes a la dreta. Comença una mica més avall que les altres, al fons d'una petita canal. Preparem les cordes i començo jo fent el primer llarg. El primer tram de la canal no te xapes i no crec que calguin tampoc, és assequible. Al peu de la roca comença l'equipació amb xapes d'acer inox. Arribo a la primera reunió que queda una mica a la dreta i comença a pujar el Josep.

Preparant el material a peu de via.

Peus de gat, cordes, moquetons, cintes, tot a punt per començar.

Arriba el Josep a la reunió i jo ja estic suant com un porc. Estem en plena onada de calor!!! i la paret és cara sud. L'altre dia quan vam decidir venir a fer-la, ni ens va passar pel cap. Això ho fan les ganes d'escalar després d'uns quants dies de no fer-ho.
Canviem el Reverso de posició i el Josep enfila el segon llarg pujant per entre mig de les dues altres vies, seguint les xapes inoxidables. Diu que és molt maco, una mica descompost encara. Com a via nova que és, amb una mica més de gent que la faci i amb alguna pluja, tot arreglat. Arriba a la segona reunió i pujo jo el segon llarg.

Vista del segon llarg des de baix.

El Josep a la segona reunió observant el fantàstic tercer llarg.

Fem el canvi de l'assegurador i pujo jo el tercer llarg. Comença gairebé vertical, amb bones traves. Agafa verticalitat total i fins i tot, una mica desplomat. Les traves s'acaben i ja has de pensar-t'ho dos cops on agafes mans per superar la primera panxa. Continua igual fins arribar a una sabina que fa de molt bon agafar i tot seguit ve el pas decisiu de la via. Em costa una mica trobar el pas però un cop aconseguit, la satisfacció d'haver-lo superat, és grandiosa. Ha costat però ha valgut la pena. A dalt munto la tercera reunió i puja el Josep. A dalt un breu canvi d'impressions i coincidim en lo maco que és aquest últim llarg. Recollim material i fem la foto al cim.

Últim tram del tercer llarg. Molt maco de fer.

Foto no massa enquadrada i sense referències de fons. Només hi havia una pedra per posar la càmera.

Tot i la calor que hem passat avui, ha valgut la pena fer aquesta via. Maca de veritat.

• Nom: El Aberroncho
• Alçada: 90 m.
• L1: 40m. IV+
• L2: 20m. IV+
• L3: 30m. V+
• Material: 9 cintes + reunions
• Estat via: Equipada
• Obertura: 01 de juny 2012

Fins a la propera.

09/06/2012 Cagate Lorito, ferrada a St. Llorenç de Montgai

Repetició de la fantàstica via ferrada Cagate Lorito del Juan Gutierrez i companys, al barranc Fondo de Sant Llorença de Montgai (Noguera).

Cartell nou col·locat a l'aparcament, tot just abans de començar l'aproximació.

Aquesta vegada anem a fer la via ferrda amb la Sara i el Francesc, dos membes com nosaltres del Centre Excursionista de la Segarra. Com sempre quedem al bar del Jaume per esmorzar un entrepà abans d'atacar la ferrada o qualsevol de les nombroses vies d'escalada que hi ha a la zona.

Ja esmorzats, deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha a sota de la cova Disblia, agafem el material i enfilem la ruta marcada amb punts vermells, com si anéssim a la paret de la Formiguera. La passem de llarg i baixem cap al barranc Fondo per tornar a pujar una mica més endavant, amb un sender ben marcat i equipat en algun tram amb cadenes, per facilitar la pujada. Un cop a peu de ferrada, puja el Josep, després el Francesc seguit de la Sara i jo al darrera tancant la colla.

El Francesc i la Sara a sota, a l'inici mateix de la ferrada.

Ells dos una mica més amunt a punt d'encarar un flanqueig molt maco

El Josep puja tot content, amb la predisposició a passar-s'ho bé, recordant l'anterior pujada per la ferrada. El Francesc encara que el tinc una mica lluny, també sembla gaudir-ne, la Sara fins ara també i jo ja no cal dir-ho, la via m'agrada molt.
Anem progressant, passem un petit extraplom, després la barra del bar i arribem a l'escala penjada. El Josep la passa bé, fa sonar la campana,  el Francesc també ho supera bé. A la Sara li costa una mica més però, amb cintes per anar reposant els braços i l'enorme voluntat que té, també la passa sense patir excessivament.

La parella sortint d'un extraplom.

El Josep penjat a l'escala.

El Francesc també a l'escala

I la Sara somrient un cop superada l'escala.

 Un cop superada l'escala ve un atre extraplom no tant difícil com l'anterior per tot just després arribar al pont penjat. Molt segur de passar, amb una alçada considrable, tot fet amb sirga metàl·lica. Tots el passem somrient a l'espera del pèndol que hi ha més endavant, d'esprés d'un descents curtet. És divertit fer una mica el mico anant cap aquí i després cap allà fent passarrades per la paret. Agafem els graons de l'altre costat, pujem una mica i ens trobem la capsa amb el llibre de piades amb el lloro a dins. Una grimpadeta final i ja sóm al cap d'amunt de la ferrada.

El Francesc al pont.

La sara amb el seu típic somriure

El Josep amb la "posse" per la foto

La Sara preguntant-se, que hi ha a l'altra banda del pèndol?

La gronxada del Josep.

La foto final a l'acabar la via ferrada.

Ferrada una mica exigent, no apta per a principiants però assequible amb una mica de força de braços. Tal i com vaig dir a l'alte post, via molt maca, molt ben pensada i molt ben construïda. Felicitats i moltes gràcies als equipadors.

Fins a al propera.

28-04-2012 Iniciació escalada via Bob Esponja a St. Llorenç de Montgai

Des del Centre Excursionista de la Segarra CES, tal i com està programat al calendari d'activitats, aquest dissabte toca iniciació a l'escalada i hem decidit anar a fer la via Bob Esponja, a Sant Llorenç de Montgai, oberta pel Juan Gutierrez i els seus companys.


A l'arribar al bar del Jaume, em trobo amb el Josep, el Jordi Sucarrats i el seu fill Jaume, i amb la Mireia i els seus pares, tots llevat jo de Cervera. Després d'esmorzar agafem els cotxes i anem a l'aparcament de l'Isard, on els deixem, preparem el material i emprenem el camí cap a la via, seguint el sender com per anar a la via Tio Maria o el retorn de les parets de la Formiguera, i un troç abans de la via del tren, a ma esquerra hi ha la via Bob Esponja. Consta de tres llargs facilets, van molt bé per iniciar els nens a l'escalada fent reunions, també va molt bé per fer-los practicar posant i treient cintes de les xapes.

El Josep col·locant-se els peus de gat.

En Jordi a peu de via preparant la corda

Comença el Josep el primer llarg, el Jaume de segon i la Mireia de tercera. L'altra cordada la començo jo amb el Jordi de segon. Tots ens retrobem a la primera R, on asseguro el Josep perquè faci el segon llarg. A la nostra cordada el Jordi fa el segon llarg de primer i l'últim el torno a fer jo.

El Jordi assegurant-se que el Jaume havia fet bé el nus de vuit

La Mireia a punt de començar amb la seva mare en primer pla,el Jordi i el pare al fons.

No hi ha cap complicació, com ja us he comentat és una via per nens, per ensenyar-los a fer anar el material. El retorn el fem a peu per un sender que surt cap a l'esquerra des del final del tercer llarg. Està equipat amb unes cordes fixes per assegurar les primeres desgrimpades, després ja es tracta només de procurar no caure ja que baixa bastant dret.

Tots a la segona reunió

La Mireia en plena progressió al tercer llarg.

El Jordi sol a la segona reunió

Un cop tots a baix desfem el camí per anar cap a l'aparcament, això si el Josep i el Jaume no paren de cercar espàrregs, ara és el temps, hi ha força esparregueres encara que tot està molt buscat.

Les dues cordades al final de la via, a punt per baixar.

Recollida d'espàrregs..

La propera iniciació sembla ser que els durem a fer una via una mica més llarga, com ara la Normal de la Formiguera i alguna fàcil a Montserrat, ja han fet un parell o tres d'iniciacions i els agradarà més una via més llarga.

Fins a la propera.

14-04-2012 Ferrada Cagate Lorito a St. Llorenç de Montgai

Quedem a Sant Llorenç de Montgai, a la comarca de La Noguera, per anar a fer la nova fia ferrada "Cagate Lorito" oberta per l'incombustible Juan Gutiérrez i tots els seus companys.

Cartell informador de la ferrada.

Quedem a les 9:00 del matí com sempre al bar del Jaume, on hi trobem una munió d'escaladors, es veu que hi ha una trobada aquest dissabte i tots esmorzem abans d'anar a escalar.
Nosaltres venim amb la idea de fer la nova ferrada, que durant tots aquests dies, el Juan ens ha anat dient que seria de difícil a molt difícil. Després d'esmorzar anem cap al barranc del Fondo, la mateixa ruta que agfariem per fer la Savina o la Normal de la Formiguera, les passem de llarg i anem tirant corriol seguint unes marques que hi ha vermelles. Passat un esperó, si afinem la vista ja es veu el pont penjat i l'escala. Al cap de 5 minuts més ja som a peu de ferrada, on trobem una parella que la farà davant nostre, el Jesús i crec que la noia es diu Eva, encara que no n'estic ben segur.

Cartell indicador de l'inici de la ferrada.

Trams equipats amb sirgues per facilitar i assegurar l'aproximació.

Placa a l'inici, hem de pasar-hi per sobre al començar.

Arrenca el Josep de primer i, al cap de no gaire estona ja sento els esforços que fa per arribar als rondins que hi ha més amunt. Diu que és maca de veritat.
Començo la ferrada jo passant per sobre la placa amb el nom de la via i els noms dels constructors-equipadors, i al cap de 5 o 10 metres ja veig el caire que tindrà la via, s'ha de fer un allargament total només agafat en dos punts per arribar a una varilla on has d'agafar-te, senzillament fantàstic, hi ha passos on has de tornar a allargar-te al màxim. Hi ha un flanqueig llarguet on agafat de mans no hi ha peu, hi has d'estrevar-te a la paret per fer un pas o dos per arribar a una varilla on hi cap un peu. Una mica més endavant hi ha un desplomat on has de fer un petit llançament a la sortida del desplomat per agafar l'esglaó o estar més fort que un culturista.

Primer flanqueig on has de fer adherència depeus.

Esforç del Josep per superar un dels desplomats.

Hi ha també un passatge transversal amb una gran barra cap a la dreta, anomenada barra del bar, on has de passar amb adherencia ja que no hi ha ferros pels peus, tot seguit un altre desplomat i una escaleta volada que s'ha de passar sense tocar la barra inferior que la subjecta. Un pas maquíssim, ben trobat i molt ben construït. Sortim de l'escaleta en vertical amunt i abans del pont hem de passar un altre desplomat, llarg, bastant desplomat i on he fet un altre llançament curt per arribar a l'esglaó de sobre, les forçes van minvant però just passat hi ha el pont a 40 metres del terra i bastant llarguet, no sé exactament la llargada.

El Josep a un altre desplomat abans d'arribar a l'escala penjada.

El Josep a mig pont penjat.

El Josep i jo ens ho estem passant bé, molt bé, per l'exigència de la via i per lo ben trobada i construïda que està. Bé tornant a la ferrada, després del pont fem un petit degrimpat per arribar a una cadena que penja al llom d'una petita panxa de la roca, ens hi hem d'agafar, agafar embranzida i fer el pèndol per arribar a l'altre costat de la panxa on hi ha els graons, que no es veien des de l'altre costat, pujem una miqueta i ja som a dalt de tot, on hi ha una capsa amb un llibre de piades i un lloro de peluix per acabar amb una mica d'humor la via.

Jo a l'aribada del pèndol.

Nosaltes dos amb el lloro al finalitzar la via

Final de ferrada sans i estalvis amb l'estelada.

Sincerament, és la millor ferrada que he fet. És una mica curta però intensa, exigent, fa concentrar-te en el que fas, maravellosament pensada i construïda pel Juan Gutierrez i els seus companys. Recomano a tothom que hagi fet les ferrades clàssiques que provi aquesta, no l'oblidarà. En cas de no estar segurs de tenir forçes suficients, es recomana dur corda per rappelar, hi ha dos punts amb dues anelles per fer-ho.

Taula de la terrassa del bar de St. Llorenç, amb el Josep, el Jesús i l'Eva que van fer la ferrada al davant nostre, al seu costat el Juan Gutierrez i en primer pla, el Miguel Àngel i l'altre company del Juan, equipadors. Ho sento no se com es diu el de la samarreta color carbassa.

Fins a la propera.

25/02/2012 Escalada via Memòria Selectiva.

Avui hem decidit fer una via nov que van obrir no fa gaire a la dreta de la Savina Wall i a l'esquerra de la Normal, a la paret de la Formiguera, a Sant Llorenç de Montgai comarca de la Noguera

Foto de la ressenya del bar de Sant Llorenç

Sembla que fa un dia preciós, ni vent, ni fred, ni boira!!! Un dia fantàstic sembla de primavera.
Quedem com de costum, al bar del poble, on la companyia del Juan Gutierrez i els seus amics, fa sentir-me gairebé com a casa. Al cap d'una estona arriba el Josep i per sorpresa meva, apareix acompanyat del Carles Tarsà, company del CES amb el que vam equipar la Savina Wall, paralel·la a la Memòria Selectiva que fem avui. Després de les salutacions, un bon esmorzar i una mica de conya amb el Juan Gutierrez sobre el nom que vol posar a la ferrada que està equipant, anem cap a l'aparcament, on ens el tornem a trobar amb una colla d'amics seus, tots carregats amb material per construïr la ferrada. També ens trobem avui, amb una partida de caça del porc senglar, amb una trentena de gossos que fan un escàndol impressionant.

Fem l'aproximació a la base de la Formiguera, arribem a peu de via i comencem a preparar el material. Qui comença? diu el Josep. Com que ni deia res ningú, dic: va, jo faig el primer llarg. Així doncs començo jo amb una grimpada fàcil, el primer tosset de IV i la resta del llarg fins a la reunió de III. Tot el recorregut ben equipat. Munto la reunió, puja el Carles i després el Josep.
El segon llarg el fa el Josep de primer, jo de segon i el Carles de tercer. És un llarg de V+ ben equipat, amb una panxeta però amb preses que cal cercar. El Josep tira i diu que es "interessant" que vol dir que té el puntet de dificultat per posar-te alerta. Munta la reunió, pujo jo amb el Carles al darrera. Passo per l'esquerra de les xapes, passo la panxeta i arribo a la reunió content d'haver-lo superat banstant bé. El Carles, el passa sense cap dificultat. Té grau suficient i de sobra.

El Josep fent el segon llarg V+

A la segona reunió, asseguro el Carles que fa el tercer llarg Vè. Quan monta la reunió i m'assegura, pujo de segon i en Josep de tercer. La tirada és molt maca, amb orelles i bones preses per mans i peus. El faig amb certa faciliat i el Josep també, ja amb plena confiança amb la cama recuperada. Un cop a dalt de tot, recollim cordes i fem la foto habitual de tots els participants. Emprenem el descens pel sender de la cara nord fins a l'aparcament.

Jo assegurant-lo al segon llarg

El Carles fent el tercer llarg

El Josep a la segona Reunió assegurant el Carles.

El Josep arribant al final del la via

La via és semblant a les seves germanes, bonica de fer. Ara falta una mica més de gent que la faci, per netejar la terra i les pedres petites que encara hi ha soltes. Cal anar una mica amb compte a la part de dalt de tot sobretot amb les pedres al recuperar corda.

Tots tres a la foto final.

Un dia magnífic des del començament fins al final. Ara que ja fa més bon temps, segurament anirem a algun altre sector, possiblement a Montserrat.

Fins a la propera.

04/02/2012 Escalada via Tio Maria, a Sant Llorenç de Montgai (Noguera)

Avui hem fet la Cresta Tio Maria, al sector Disblia de Sant Llorenç de Montgai, a la Noguera. Via totalment equipada amb parabolts. Creada pel Juan Gutierrez, personatge amb una gran vitalitat i bon humor i pel Sergio Campas, a qui no conec.

Ressenya original dels aperturistes, extreta del blog Rocaineu.

Aquesta nit ha fet fred de veritat, al sortir de Bellpuig cap a Ivars, el termòmetre del cotxe marcava -9º C. i al no haver-hi massa humitat ha sigut una gelada negra. Però cap problema, primer toca l'esmorzar al bar del Jaume. A dins hi trobem el Juan Gutierrez amb un amic seu, estaven esmorzant, i com que no pot ser d'altra manera, el Josep i el Juan comencen a explicar acudits a tort i a dret. Passa una hora i mitja aproximadament amb molt bon rollo i amb les explicacions del Juan de la nova ferrada que està equipant. Encara no te el nom i mig de broma o mig seriosament (no ho saps mai això) diu que vol posar-li "Baila Morena". El Josep li diu que si li posa aquest nom, no la farà mai. Entre propostes de tots surt el nom "Mata-Xulos", fent referència a la dificultat que tindrà la ferrada. Encara no sabem ara quin serà el nom de la via. Total que un cop esmorzats i amb la temperatura ja més elevada, anem cap a l'aparcament. Equipats i amb ganes, comencem l'aproximació.

El Josep a punt per emprendre l'aproximació

La cresta està formada per quatre llargs, i transcorre per la cresta que està al costat de la cova Disblia. El Josep comença fent el primer llarg de primer i jo de segon. La pedra està freda però on hi toca el sol, la temperatura és suportable, però a la cara de l'obaga està molt freda. Progressa bé, munta la primera reunió i començo a pujar jo. A la reunió faig el segon llarg de primer, el Josep em pregunta com van els passos de V- de la Bavaresa i resulta que els he passat per sobre, llàstima. Arribo a la segona reunió, puja el Josep, fem el canvi del reverso i torno de primer a fer el tercer llarg, on hi ha un díedre fissurat de V+ que passo bastant bé. Puja el Josep tot content, la cama li respon bé i només falta una mica més de treball perquè li agafi la força de l'altra.

Vista de la cresta amb la progressió per l'obaga.

Sortida de la tercera reunió amb el pantà de Santa Llorença al fons.

Amb el Josep de primer i jo de segon, fem l'últim llarg, amb un pas per la solana de V i amb bones vistes de l'embassament.
Ha fet un dia preciós, el fred s'ha soportat bé. A l'arribar a dalt ha començat a fer vent una mica fort però per sort ja hem acabat. Emprenen el descens tot contemplant des de dalt la nova via del Juan Gutierrez, oberta a l'a paret oposada. Es diu "Bob Esponja" i està pensada per iniciació per canalla. A punt d'arribar a baix, veiem el Juan i el seu amic que tornen de l'equipament de la ferrada i aprofito la trobada a l'aparcament per fer una foto d'ell amb en Josep.

Foto al final de la via.

El Josep i a la dreta el Juan Gutierrez.

Bé fins aquí la sortida. Tot ha anat molt bé, bona companyia, no puc demanar rés més.

Fins a la propera.