Cercar en aquest blog

dissabte, 14 de gener del 2012

14/01/2012 Iniciació a l'escalada a La Riba (Alt Camp)

Avui ha tocat iniciació a l'escalada, activiat programada pel Centre Excursionista de la Segarra i hem decidit anar a un lloc on no hi hagués boira, ja que tota la plana de Lleida i la Noguera, ja fa dies que estem immersos en una boira molt espessa, i a més a més fa fred i és gebradora. Després de parlar-ho amb el Josep, decideix que anem a La Riba, on hi ha un parell de vies bones per fer la iniciació.

La Meritxell en primer terme i jo al fons


De Bellpuig hi anem la Meritxell i jo, de Cervera el Josep, el Jordi Sucarrats amb el seu fill Jaume, una parella jove que no sé com es deien i una família per acompanyar a la filla d'uns 12 anys.
Quedem de trobar-nos a Tàrrega i d'allà anem junts cap a Belltall, Montblanc i La Riba. D'anada tots esperàvem sortir de la boira per trobar un magnífic sol però, al passar Belltall i entrar a la Conca de Barberà, sorpresa!! no hi havia boira però tampoc feia sol, anava núvol.

La noia de la parella jove, no recordo com es diu. Al fons el Jordi
Fem un esmorzar al bar del poble i anem cap a la via. La veritat és que no sé com es diu. Hi ha deu minuts d'aproximació fins al peu de la via. Un cop hem arribat, comencem a preparar el material i començo a tirar de primer per penjar la corda a l'anella de la primera via, m'assegura el Josep, i un cop a baix ja comencem a equipar al personal, talabards, peus de gat i qui en porti guants, ja que la paret està super gelada, els dits es queden testos de la fredor de la roca.



El noi de la parella jove, ho va fer molt bé. Em sombla que es deia Albert


La noia qeu va vnir amb els seus pares. Ho sento tampoc en recordo el nom
Tots pugen molt bé, en especial el Jordi, té uns braços que podria pujar sense les cames. La Meritxell puja un parell de cops molt bé, la parella jove ho fan molt bé tots dos, sobretot el noi.
El matí passa ràpid entre pujades i baixades de la paret i ja ha arribar l'hora de marxar. Un cop tot recollit tornem cap als cotxes per tornar cap a casa.

El Jordi amb el seu fill Jaume
La sortida ha anat bé. Llàstima del fred que ha fet, amb una mica de sol, tot hauria anat més bé. Els més petits han notat el fred al cos, i jo a la tercera pujada ja no sabia on tenia els dits, he hagut de baixar i deixar el Jordi Sucarrats que pugés a desmuntar el Top-rope de dalt.

Esperem que la pròxima faci més bon temps.

Foto de tota la colla, falten els pares de la noia que fan les fotos.
Aquí us deixo unes fotos de la boira gebradora de la qual marxavem pr fer la iniciació.

Efectes de la boira gebradora.
El gruix del gebre de vegades pot ser espectacular.

Fins a la propera.

dissabte, 7 de gener del 2012

07/01/2012 Ferrada Roques d'Empalomar a Vallcebre (Bergadà)

L'altre dia vam decidir fer una ferrada i a més a més endur-me la meva filla petita, la Meritxell. Com a primera ferrada per ella, vam triar la Roques d'Empalomar, una ferrada clàssica, no massa difícil ni massa llarga, això sí, maquíssima.
Cartell explicatiu de la via i de les normes de seguretat.

 De bon matí passem per Cervera a recollir al Pepe, agafem l'Eix Transversal fins passat Manresa i anem tirant fins a Berga per una fantàstica autovia. Un cop passat Cercs agafem la carretera que entra cap al Pedraforca, Gòsol, Saldes, i Vallcebre. Un cop arribats a Vallcebre, entrem a un bar que hi ha al davant de l'esglèsia i demanem esmorzar, uns entrepans, cervesa pels adults i un Cacaolat per la Meritxell. La veritat és que feia més fred al bar que al carrer.
Un cop esmorzats, anem tirant fins al cartell que ens indica el sender a seguir. La nit ha sigut freda. El riu que hem de travessar, (baixava poca aigua) està tot gelat. Seguim el sender sense cap dificultat fins que arribem a un coll per canviar de vessant de la muntanya, llavors ja veiem la paret de la ferrada. Al cap de tres o quatre minuts més, ja som a peu de via.
El Josep i la Meritxell a la llera del riuet gelat.
Col·locant-nos el material de seguretat.


La Meritxell i jo al peu de la ferrada.


Un cop equipats amb tot el material per garantir la seguretat, casc, talabard, dissipador i roba pel fred, comencem l'ascensió. La Meritxell comença amb moltes ganes i il·lusionada. El Josep passa de primer, la Meritxell al mig i jo al final per temes de seguretat. La via va progressant, paret vertical, un flanqueig, torna la verticalitat i així anem guanyant alçada.


Anem progressant paret amunt i de cop veig un grup de persones que a la paret oposada a la via nostra, està fent una altra ferrada. Aviem sentit alguna cosa, que obrien una nova ferrada, però pel que  es veu ja està pes plenament operativa. Una bona opció per fer-la després de la tradicional, ja que no és massa llarga.
La Meritxell i el Josep a l'acabar la via

Tots tres a la foto final.


Acabem la via sense cap incident. A la Meritxell li ha agradat molt i a mi també d'endur-me-la. Espero que en puguem fer alguna altra ben aviat.
Bé, aquí s'acaba la sortida estrictament de muntanya. Després vam anar cap a Cervera per deixar el Josep i vam quedar-nos a dinar.
Vista del Pedraforca des de la cara Oest.

Fins a la propera.