Cercar en aquest blog

diumenge, 18 de desembre del 2011

18/12/2011 Escalada Savina Wall a la paret de la Formiguera

Via Savina Wall, de creació nostra ara farà un any. Via en color vermell
La via Savina Wall varem crear-la entre el desembre de 2010 i el gener de 2011 entre el Pepe Hidalgo, el Carles Tarsà, el Pedro Pérez i jo, tots integrants de Centre Excursionista de la Segarra, amb seu a Cervera.
La via té 80m. de desnivell, tres llargs, el primer III grau, el segon IV+ i el tercer es de Vè, està totalment equipada amb parabolts. El descens pot ser rappelant o bé fer la baixada pel corriol de la cara nord.




Quedem amb el Pepe per fer la segona escalada després de la trencada de cama, com sempre primer hem de passar pel bar de St. Llorenç per esmorzar. En acabar anem cap a la zona d'escalada i comencem l'aproximació fins a peu de via.

El Pepe preparant la corda nova
Travessant el rierol amb força canya xisca.
Vista de la paret de la Formiguera desde la pujada de la via del tren.

El primer llarg el fa el Pepe, d'una tirada i amb moltes ganes, ja que ha recuperat una mica més de força a la cama, munta la primera reunió i començo a pujar jo de segon.

El segon llarg i el tercer els faig jo de primer, recordant els dies de la construcció de la via, amb nostàlgia de la companyia del Pedro, que al cap de tres o quatre mesos de l'acabament de la via, va tornar cap a casa seva, a Palència. Gran persona, i molt bon amic.

En Pepe a la primera reunió.


Jo a l'alçada de la savina que dona nom a la nostra via.

El pepe va pujant amb facilitat, recupera la forma ràpidament, Disfruta molt de la via i només per això ja val la pena sortir a fer-la. La Savina Wall és i serà sempre per a mi una via molt especial.

Tot content a l'arribada del tercer llarg.

Foto final de via, sans i estalvis.

 Bé aquí s'acaba la breu descipció de la nostra sortida. Fins a la propera.

dijous, 8 de desembre del 2011

08/12/2011 Escalada paret de la Formiguera, via La Normal.

Bé, després d'un llarg parèntesi d'activitats a l'aire lliure degut a que en Pepe es va trencar la cama, (sense comptar les sortides a plegar bolets) iniciem la normalitat amb la primera escalada del Pepe i per començar vam triar la via Normal de la paret de la Formiguera a Sant Llorenç de Montgai, a la Noguera.
Normal de la Formiguera, en color carabassa.

Quedem al bar del poble a les 9 del matí per esmorzar alguna cosa, i en arribar em trobo la sorpresa que ha vingut l'Aixa. Feia temps que no ens veiem, des de l'agost crec, de la pujada al Montarto. Un cop devorats els esmorzars, anem cap a l'aparcament de vora la carretera per deixar el cotxe, agafar els talabards, les cordes i ferramenta habitual i començar l'aproximació a la paret de la Formiguera, passant pel costat del riuet, per la pujada de la via del tren entre els dos túnels i al cap de 5 minuts més ja som a peu de via.
El Pepe i l'Aixa preparant cordes i material

En plena tartera de la via del tren, pas previ per arribar a la paret de la Formiguera, visible al fons de la imatge.

El primer llarg el fa l'Aixa de primer, jo de segon i el Pepe de tercer. A la primera reunió comentem amb ell que la cama sembla respondre bé, encara que hi ha una evident falta de força i confiança, del tot normal després de gairebé tres mesos enguixada.
Començo el segon llarg jo de primer, l'Aixa de segona i el Pepe de tercer. Després de tants dies sense escalar, et venen dubtes i inseguretats alhora de muntar la reunió i per tal d'assegurar-ho al màxim, em passo de cintes, mosquetons de seguretat, triangle de força, vaja de tot. Van arribant i comentem que tot va molt bé i amb bones sensacions.
El Pepe i jo a peu de via.

Assegurant mitjançant una baga savinera.


El tercer llarg el torno a fer jo de primer i decidim fer la via normal i no la directa per tal de no forçar la màquina el primer dia. A dalt torno a muntar la reunió, van pujant, i al final tots bé fins a dalt, fem la foto tal com toca i comencem el descens pel sender de la cara nord fins al cotxe.
Un bon retorn a l'activitat. Ja en teníem moltes ganes.
L'Aixa, fent l'últim pas del tercer llarg.
Foto un cop acabada la via.
Res més, fins a la propera.