17-03-2012 Escalada via Normal del Puro, a Camarasa

Dissabte 17 de març decidim anar a fer la Via Normal, al Puro, Camarasa, una via entretinguda i bonica, amb dos llargs, el primer ben equipat i el segon, amb una baga savinera i algun tascó.

Agulla del Puro, vista des de baix.

Quedem com sempre que anem per aquesta zona al bar d'en Pere, a peu de carretera, al poble de Camarasa, on esmorzem prou bé, comentem les fotos que hi ha a les parets sobre la construcció de la presa i al cap d'una estona agafem el cotxe i anem cap al peu de la presa, on el deixem, agafem el material habitual i com a novetat porto un parell de walquis per poder sentir-nos, tot i la fresa que fa l'aigua de la presa. Després de la mala experiència tinguada fent la via Directa al mateix Puro, al no poder comunicar-nos entre el Carles i jo, crec que els walquis ens aniran bé.

El Josep a l'inici del primer llarg

Una mica més amunt, després ja no el veuré fins a la R1

Fem l'aproximació de 5 minuts encara no fins a peu de via, preparem cordes i puja el Josep de primer. El primer llarg és maco, arrenca una mica complicat i després es guanya alçada, es passa per un diedre deixant la placa a la dreta i s'arriba a la R1, molt còmoda. El Josep munta la reunió, recupera corda i començo a pujar jo bastant bé. Llàstima que al cap de 8-10 m. de la sortida em cau el walqui avall i veig que en arribar al terra es desmunta tot. Vaig pujant i a punt d'arribar a la reunió el Josep em dona un parell de consells per on pujar, faig el que puc i pujo per on puc, fins arribar a la R1.

Jo sortint de la R1 i enfilant el segon llarg fins el cim.

El segon llarg el faig jo, és maco, i cal equipar-lo una mica amb tascons i una baga savinera. En guanyar alçada i haver de pensar on equipar, cansa els avantbraços i els bessons, tot i que és força divertit. Vaig pujant, em trobo bé i ja es comença a notar el pes de les cordes, costa arrossegar-les amunt. Arribo al cim de l'agulla, munto la R2, recupero corda, asseguro el Josep i comença  pujar. Veig que tarda bastant, trec el cap per dalt i em diu que no pot treure un dels tascons. Després de lluitar-hi, el treu i puja molt bé, recupera el grau amb facilitat. Un cop a dalt els dos, ens fem la foto de rigor.

Els dos a la foto del cim.

La baixada és força maca, amb tres rappels, un d'ells volat fins arribar a un arbre encaixonat entre l'agulla i la paret.

El Josep al primer ràppel, volat.

Li demano al Josep que m'ensenyi a fer el nus Klemheist o Machard per assegurar-me el ràppel, un cop après inicio el descens fins arribar a l'arbre, tot seguit baixa el Josep i inicia el segon ràppel que ens deixa a l'alçada de la R1. Quan arribo jo baixo l'últim tram fins a peu de via i tot seguit ho fa el Josep.

Jo a l'inici del tercer ràppel

Pleguem cordes i de sobte trobo el walqui que m'havia caigut sense les piles i sense la tapa posterior. No aconsegueixo trobar-la, baixem cap al cotxe i donem per finalitzat un bon matí d'escalada.

La via Normal va ser oberta el 12/08/1962 per M. Mallol, V. Luque i M. cortés, el grau obligat crec que és V- i coincideix a la part superior amb la via Jopuma.

Fins a la propera.

03-03-2012 Escalada via Sol Solet a Montserrat

Tal i com teníem previst des de la setmana passada, aquesta hem anat a Montserrat a fer la via Sol Solet del sector de Can Jorba a la zona sud del massís.

Esquema de la Sol Solet tret de Ressenya.net

Vam quedar a Cervera a les 8 del matí, passo a recollir el Josep i després al Carles, la Sara i el Francesc, coneixedor com ningú del massís de Montserrat. Sortim per l'A2 direcció Barcelona fins que arribem al poble d'El Bruc, on parem a esmorzar a un bonic bar ple de gent de muntanya, es diu bar Anna, on hi ha ressenyes d'un fotimer de vies. Un cop l'esmorzar fulminat agafem el cotxe i anem en direcció la Vinya Nova, després un camí cap a l'esquerra i una mica més endavant trobem un aparcament on deixar el cotxe. Agafem les motxilles amb tot l'equipament i comencem l'aproximació fins a peu de via, uns 10 o 15 minuts de corriol enmig d'una vegetació exuberant tot i la sequera que estem patint.

Balma de camí al peu de la via

A peu de via trobem una cordada amb uns coneguts del Francesc i la Sara, que han començat la via Sol Solet. Un cop han agafat una certa alçada, el Francesc de primer i la Sara de segona, comencen a pujar. Mentrestant nosaltres tres xerrem amb un parell de cordades que fan la via que queda més a l'esquerra. El Josep amb la seva facilitat per fer amistats comença amb uns quants acudits que són tornats per una de les noies. Sense donar-nos-en compte la Sara ja és gairebé a la primera reunió, llavors comença el Carles amb la nostra cordada. El primer llarg està molt "sobat" i deu-n'hi do del que rellisca, pujo jo de segon i el Josep de tercer.

En Josep i el Carles a la segona reunió

El segon llarg el fa el Josep de primer, el Carles de segon i jo de tercer. És una mica més dreta que la del primer llarg però té les peses menys gastades. La via és fins ara, molt maca i per a mi, que estic poc avesat a fer vies a Montserrat, em sorprèn el que es pot pujar amb tant poca presa per a mans i peus.

El tercer llarga el faig jo de primer, el Carles de segon i el Josep de tercer.El cas és que no les tenia totes de poder-lo fer de primer, però un cop començat, amb molta concentració això si, vaig progressant i agafant més confiança fins arribar a la reunió. Resulta que el tercer llarg era el més difícil, però content d'haver-lo pogut fer de primer.

En Carles (en primer pla) i jo al fons, a la tercera reunió

La Sara en plena progressió

El quart llarg el fa el Carles de primer i l'últim el fa el Josep, de primer, el Carles de segon i jo de tercer. És una mica més fàcil que els altres i ens deixa al cim, on ens retrobem amb el Francesc i la Sara.

Tot el grup al cim. Francesc, Sara, Carles, jo i el Josep

El descens el fem per una canal que queda a l'esquera que crec que és diu "Tres en ratlla". Des del final de la via, fem un flanqueig fins a l'inici d'una canal molt emboscada. Una mica més avall s'obra la vegetació i apareix un barranc sec amb quatre ràpels, fantàstics de debò. Els dos últims, els més macos, sobretot l'últim on la part final, té un volat d'uns 8 o 10 m.

Ràpel del Josep

A l'arribar al final dels ràpels, comença a ploure una mica i emprenem el camí de retorn al cotxe per donar per acabada la sortida. Realment molt maca i amb varietat d'activitats, una mica de corriol, escalada i un barranc, això si, sense aigua.

En Francesc, el guia

Últim ràpel

Un matí de dissabte ben aprofitat.
Fins a la propera.

 

26/02/2012 Caminada al Congost del Mu (Camarasa)

Vista del primer tram del congost

Aquest matí, ja estava preparat per anar a donar un tomb al la BTT pels plans del secà, Belianes, Sant Martí, Preixana etc.. i al veure que no hi havia ni un núvol, li he proposat a la meva dona d'anar a fer una caminadeta fàcil i anar a dinar a fora després. Les nenes les tenim a Belianes al Carnestoltes. La Isabel diu que d'acord. Agafem les motxilles i marxem.

Fent ruta cap a Alòs

El dia acompanya i la temperatura també. A les onze comencem la ruta des de la presa del pantà de Camarasa, passem les passeres elevades per sobre la resclosa, passem el pont penjat i comencem la pujada que ens durà al sender que va planejant a una certa alçada per tot el congost.

Ja de tornada, parada per fer la foto conjunta.

La darrera vegada que vam venir era a l'estiu i feia una calor insuportable. A la Isabel gairebé li agafa un cop de calor. Avui en canvi fa un sol que s'agraeix amb gens de vent, el que fa la caminada molt més agradable. Un cop passades les passeres del final del congost, fem una parada curta per beure una mica de líquid i ens megem un plàtan cada u i llavors decidim de no arribar fins a Alòs, que no val la pena ja que tot el que queda és camí, així que girem cua i desfem el camí fet per tornar cap al cotxe. Al cap d'una hora ja hem passat altre cop el congost, ens treiem les motxilles, ens posem els jerseis de màniga llarga i amb el cotxe anem cap a Sant Llorenç de Montgai a veure si podem dinar al Bar del Jaume  també anomenat El Mirador del Llac.

Pont penjat, ja prop de l'aparcament

Li preguntem a la noia si te lloc per dinar a fora i ens diu que si. Sortim, ens asseiem a prendre una mica el sol i tot seguit demanem el dinar. Un cop dinats i bena reposats emprenem la marxa cap a casa.

A punt de dinar prenent el sol. Felicitat absoluta per ella.

Un bon dia amb la dona fent una mica d'exercici.

ENLLAÇ A LA RUTA AL WIKILOC

Fins a la propera.

25/02/2012 Escalada via Memòria Selectiva.

Avui hem decidit fer una via nov que van obrir no fa gaire a la dreta de la Savina Wall i a l'esquerra de la Normal, a la paret de la Formiguera, a Sant Llorenç de Montgai comarca de la Noguera

Foto de la ressenya del bar de Sant Llorenç

Sembla que fa un dia preciós, ni vent, ni fred, ni boira!!! Un dia fantàstic sembla de primavera.
Quedem com de costum, al bar del poble, on la companyia del Juan Gutierrez i els seus amics, fa sentir-me gairebé com a casa. Al cap d'una estona arriba el Josep i per sorpresa meva, apareix acompanyat del Carles Tarsà, company del CES amb el que vam equipar la Savina Wall, paralel·la a la Memòria Selectiva que fem avui. Després de les salutacions, un bon esmorzar i una mica de conya amb el Juan Gutierrez sobre el nom que vol posar a la ferrada que està equipant, anem cap a l'aparcament, on ens el tornem a trobar amb una colla d'amics seus, tots carregats amb material per construïr la ferrada. També ens trobem avui, amb una partida de caça del porc senglar, amb una trentena de gossos que fan un escàndol impressionant.

Fem l'aproximació a la base de la Formiguera, arribem a peu de via i comencem a preparar el material. Qui comença? diu el Josep. Com que ni deia res ningú, dic: va, jo faig el primer llarg. Així doncs començo jo amb una grimpada fàcil, el primer tosset de IV i la resta del llarg fins a la reunió de III. Tot el recorregut ben equipat. Munto la reunió, puja el Carles i després el Josep.
El segon llarg el fa el Josep de primer, jo de segon i el Carles de tercer. És un llarg de V+ ben equipat, amb una panxeta però amb preses que cal cercar. El Josep tira i diu que es "interessant" que vol dir que té el puntet de dificultat per posar-te alerta. Munta la reunió, pujo jo amb el Carles al darrera. Passo per l'esquerra de les xapes, passo la panxeta i arribo a la reunió content d'haver-lo superat banstant bé. El Carles, el passa sense cap dificultat. Té grau suficient i de sobra.

El Josep fent el segon llarg V+

A la segona reunió, asseguro el Carles que fa el tercer llarg Vè. Quan monta la reunió i m'assegura, pujo de segon i en Josep de tercer. La tirada és molt maca, amb orelles i bones preses per mans i peus. El faig amb certa faciliat i el Josep també, ja amb plena confiança amb la cama recuperada. Un cop a dalt de tot, recollim cordes i fem la foto habitual de tots els participants. Emprenem el descens pel sender de la cara nord fins a l'aparcament.

Jo assegurant-lo al segon llarg

El Carles fent el tercer llarg

El Josep a la segona Reunió assegurant el Carles.

El Josep arribant al final del la via

La via és semblant a les seves germanes, bonica de fer. Ara falta una mica més de gent que la faci, per netejar la terra i les pedres petites que encara hi ha soltes. Cal anar una mica amb compte a la part de dalt de tot sobretot amb les pedres al recuperar corda.

Tots tres a la foto final.

Un dia magnífic des del començament fins al final. Ara que ja fa més bon temps, segurament anirem a algun altre sector, possiblement a Montserrat.

Fins a la propera.

04/02/2012 Escalada via Tio Maria, a Sant Llorenç de Montgai (Noguera)

Avui hem fet la Cresta Tio Maria, al sector Disblia de Sant Llorenç de Montgai, a la Noguera. Via totalment equipada amb parabolts. Creada pel Juan Gutierrez, personatge amb una gran vitalitat i bon humor i pel Sergio Campas, a qui no conec.

Ressenya original dels aperturistes, extreta del blog Rocaineu.

Aquesta nit ha fet fred de veritat, al sortir de Bellpuig cap a Ivars, el termòmetre del cotxe marcava -9º C. i al no haver-hi massa humitat ha sigut una gelada negra. Però cap problema, primer toca l'esmorzar al bar del Jaume. A dins hi trobem el Juan Gutierrez amb un amic seu, estaven esmorzant, i com que no pot ser d'altra manera, el Josep i el Juan comencen a explicar acudits a tort i a dret. Passa una hora i mitja aproximadament amb molt bon rollo i amb les explicacions del Juan de la nova ferrada que està equipant. Encara no te el nom i mig de broma o mig seriosament (no ho saps mai això) diu que vol posar-li "Baila Morena". El Josep li diu que si li posa aquest nom, no la farà mai. Entre propostes de tots surt el nom "Mata-Xulos", fent referència a la dificultat que tindrà la ferrada. Encara no sabem ara quin serà el nom de la via. Total que un cop esmorzats i amb la temperatura ja més elevada, anem cap a l'aparcament. Equipats i amb ganes, comencem l'aproximació.

El Josep a punt per emprendre l'aproximació

La cresta està formada per quatre llargs, i transcorre per la cresta que està al costat de la cova Disblia. El Josep comença fent el primer llarg de primer i jo de segon. La pedra està freda però on hi toca el sol, la temperatura és suportable, però a la cara de l'obaga està molt freda. Progressa bé, munta la primera reunió i començo a pujar jo. A la reunió faig el segon llarg de primer, el Josep em pregunta com van els passos de V- de la Bavaresa i resulta que els he passat per sobre, llàstima. Arribo a la segona reunió, puja el Josep, fem el canvi del reverso i torno de primer a fer el tercer llarg, on hi ha un díedre fissurat de V+ que passo bastant bé. Puja el Josep tot content, la cama li respon bé i només falta una mica més de treball perquè li agafi la força de l'altra.

Vista de la cresta amb la progressió per l'obaga.

Sortida de la tercera reunió amb el pantà de Santa Llorença al fons.

Amb el Josep de primer i jo de segon, fem l'últim llarg, amb un pas per la solana de V i amb bones vistes de l'embassament.
Ha fet un dia preciós, el fred s'ha soportat bé. A l'arribar a dalt ha començat a fer vent una mica fort però per sort ja hem acabat. Emprenen el descens tot contemplant des de dalt la nova via del Juan Gutierrez, oberta a l'a paret oposada. Es diu "Bob Esponja" i està pensada per iniciació per canalla. A punt d'arribar a baix, veiem el Juan i el seu amic que tornen de l'equipament de la ferrada i aprofito la trobada a l'aparcament per fer una foto d'ell amb en Josep.

Foto al final de la via.

El Josep i a la dreta el Juan Gutierrez.

Bé fins aquí la sortida. Tot ha anat molt bé, bona companyia, no puc demanar rés més.

Fins a la propera.