30/03/2012 Escalada Gorra Marinera a Montserrat.

Inusual escalada en divendres, al ser dia festiu a Bellpuig decidim anar a Montserrat a fer la via Sargantanes a la Gorra Marinera.

Foto treta de la ressenya publicada a Escalatroncs.

Passo a recollir el Josep per Cervera a les 8 del matí i enfilem cap a l'Hotel Bruc, on parem a esmorzar una mica abans d'anar cap a Montserrat. Reemprenem la marxa passant per Can Massana i la carretera que va per la cara nord del massís, passem la barrera i podem deixar el cotxe banstant amunt en comparació als caps de setmana. Agafem el material i anem pujant a peu fins al funicular de Sant Joan, que tot seguit agafem, ens deixa gairebé a l'alçada del peu de via. Cinc minuts a peu pel camí en direcció Santa Geroni i trobem la barana metàl·lica, l'inici de la via es ja davant nostre.

Josep al pla del Monestir amb el Gorro Frigi al fons, la Marinera no es veu.

Estirem les cordes, i comença el Josep de primer, un cop assolits els 4 primers mètres la cosa es posa més fàcil. Ens retrobem a la R1 encara que no sé si la fem al lloc que toca, ja que hi ha un munt de vies paralel·les i encreuades, tant se val tiro de primer el segon llarg i la veritat no recordo quantes reunions fem fins arribar a la lleixa on hi ha la vegetació a ma esquerra marcada com a R4. El Josep puja fins a la R5 de primer i llavors ens apareixen per l'esqurra, entre la vegetació dos personatges que han arribat fins aquí a peu. Conversnat amb ells una estona ens diuen que fan una via nova i que en reequipen de més antigues per augmentar la seguretat. Diuen també que tenen moltes vies obertes per fer iniciació, tenen un bog que segons vam entendre es deia Montserratus on hi ma més de 4000 vies de Montserrat ressenyades.

El Josep a l'inici del primer llarg.

Vista del Monestir al fons. Foto des de la R4

Començo l'ascens fins a la R5 i passo de primer fent el flanqueig que hi ha cap a l'esquerra. És molt maco i hi ha un gran "pati" com es diu. El faig amb molta més seguretat que el primer cop, tot i que el vaig fer llavors de segon. Munto la R6, recupero corda, asseguro al Josep i puja disfrutant molt.

Sortida de la R5 per inicial el flanqueig

Foto al cim de la Gorra Marinera

El Josep fa l'últim llarg fins el cim on arribo jo al cap d'una estona. Fem la foto, ens treiem els peus de gat i busquem el ràppel per baixar per la cara oposada per on em pujat, un cop fet baixem per un corriol fins que dona al camí ample que ens torna a dur a peu de via. Aquí agafem un corriol que ens durà fins a Sta. Anna des d'on baixarem les escales passant pel pas dels francesos fins arribar al pla del monestir.

Ràppel per la vessant oposada per arribar a un corriol per iniciar el descens

Recol·locant el calçat a mitja baixada.

Pas dels francesos, ja gairebé a baix de tot.

Una escalada molt maca acompanyada pel magnífic paratge de Montserrat, amb l'afegit per acabar de disfrutar, de la baixada a peu.

A la tornada cap a casa, abans de l'entrada del túnel del Bruch hi va haver un incendi a un camió que ens va tenir aturats més d'una hora, fins que van venir els bombers i van poder apagara-lo.

Incendi vora l'autovia.

Fins a la propera.