21/08/2011 Ascensió al Montardo (2.833 m) a la Val d'Aran

Diumenge 21 d'agost anem a fer el cim del Montardo amb en Lluís Tosal i la seva filla Aixa.

Montardo hivernal cara N, amb la Punta Alta al darrera.
Fotografia gentilesa de:   http://www.esquidetravesia.net.

Tot va començar el divendres 19 d'agost, quan vam anar a sopar a la vinya del Lluís, on hi havia el Josep Hidalgo (Pepe) amb la cama enguixada, la seva muller Lourdes (Pepa) i el Lluís.

Només arribar, el Lluís em diu si vull anar amb ell a pujar el Montardo. D'entrada em va sobtar l'oferiment, no me l'esperava. Vaig dir-li que el diumenge 21 havia de dur la meva dona i les filles a la platja, que miraria de dur-les cap al vespre per així poder anar amb ell i l'Aixa, vam quedar que li trucaria l'endemà dissabte per dir-li alguna cosa.

La veritat, no vaig haver de pensar-m'ho gaire, dissabte el matí el truco i li dic que hi aniré. Quedem per diumenge a les 5:00 a Bellpuig.

Diumenge a les 5:00 arriben a Bellpuig i anem cap a la vall de Boí, on arribem a les 7:00 del matí a peu de la presa de Cavallers, on deixem el cotxe, agafem l'esmorzar i ens posem la crema protectora. Un cop equipats, comencem a caminar a les 7:15 h.

En Lluís i l'Aixa preparant-se per iniciar l'ascensió.

 Un parell de minuts més tard arribem a sobre la presa de Cavallers, on agafem el sender que voreja l'aigua per la dreta, fins arribar a la cua de l'embassament, on amb unes pujadetes suaus agafem ja els primers plans del Pletiu de Riumalo. Deixem a l'esquerra un pont de fusta que duu cap als Bessiberris, seguim amunt pel Pletiu i al davant trobem el barranc de les Llastres. El pugem amb un sender serpentejant, una mica més planer cap endavant, fem un gir cap a l'est i tobem l'Estany Negre amb el refugi Ventosa i Calvell a llevant, i al sud la preciosa Punta Alta.

Jo, amb Cavallers al fons i el Pletiu de Riumalo una mica més amunt.

L'Aixa amb el Barranc de les Llastes al fons, a punt per pujar-lo.

La punta de l'Estany Negre amb els Bessiberris al fons.

Anem pujant pel sender ben marcat amb estaques amb la punta pintada groga, anem guanyant alçada, passem estanys petits, deixem els arbres endarrera i arribem a l'Estany Travessany, amb les seves magnífiques agulles a l'est. Planejem una mica, pujem una altra mica, deixem un ramat de vaques endarrera i arribem a l'Estany de Monges, on parem a una riba per esmorzar, a petició de l'Aixa. Jo també començava a tenir gana, però crec que el Lluís encara hauria estirat una estona més abans d'esmorzar.

Les agulles del Travessany

Es posa bé el que hem menjat i anem amunt deixant el coll de Güellcrestada a ma esquerra, que duu fins al refugi de la Restanca, i comencem la pujada forta per arribar al coll del Montardo cap a dos quarts de dotze del migdia. Una pujada de 15 minuts encara no i ja sóm al cim, son les 12:40 h.
A dalt ens trobem els del CES de Cervera, que es veu que avui hi havia la sortida programada per fer el Montardo, ens fem fotos amb ells i gaudim de les espectaculars vistes. La vall de Valarties al nord amb Arties al fons. La Renclusa, Estany Mar, Estany deth Port, Estany de Rius, Massís de la Maladeta, Bessiberris, Aneto, Mulleres a l'oest. Circ de Colomers a l'est. Punta alta, Monges, Travessany, Comaloformo i Estany Negre al sud.

Al cim del Montardo amb l'estelada.

Foto amb els que venien del CES de Cervera amb el massís de la Maladeta al fons.

L'Aixa al cim amb la vall de Valarties al darrera amb Arties al fons.

Després d'una bona estona gaudint de les vistes, emprenem el descens pel mateix lloc per on em pujat. Desfem tot el caminat amb un ritme suau, fent moltes fotos fisn que arribem al refugi Ventosa i Calvell on el Lluís i jo ens prenem una cervesa ben fresqueta.
Anem avall i deu n'hi do del camí que hem fet. La baixada et fa adonar-te de la llargada de la ruta. En arribar a baix a la presa el genoll esquerre ja comença a fer mal de veritat i m'obliga a baixar d'esquena les poques escales que hi ha des de la presa fin a l'aparcament que hi ha a sota.

En Lluís i jo amb l'estany de fons.

En Lluís a la dreta i jo al seu costat amb la Punta Alta al centre de la imatge.

Vam agafar un dia perfecte per caminar. Quan el sol començava a pujar, van apareixer uns núvols prims que van amortir una mica la calor sense enfosquir el cel. A migdia un bon sol i al baixar també enteranyinat encara que molt poc.

Una sortida molt i molt maca. Jo havia fet el Montardo fa molts anys per la Restanca però per Boí és més maca, una mica més llarga i més plana.

Tant el Lluís com l'Aixa, excelents companys. Molt content d'haver pogut anar amb ells. He disfrutat molt de la natura salvatge d'alta muntanya, estanys, agulles, rierols, etc. i espero tornar-hi ben aviat.

Apa doncs, fins una altra.

Us deixo un enllaç on hi ha més fotos.

Fotos ascensió al Montardo

15/08/2011 Vall d'Ordesa (Sobrarbe, Aragó)

Després del dia suau d'ahir a Montcortès, avui hem decidit amb la Isabel d'anar a fer una caminada a un paratge amb més muntanya, sense que sigui massa dur per ella. Hem pensat d'anar a Ordesa, on feia gairebé 30 anys que no hi havia tornat. En guardava un record difús, ja que va ser (crec) l'últim dia d'una travessa magnífica, on hi havia ascensions al Mont Perdut, els Vignemales, vam passar la Bretxa de Roland, la cova gelada de Casteret,  el circ de Gavarnie, etc. i el munt de records se'm barregen.

Panell indicatiu de la ruta que farem fins a la "Cola de Caballo"

Sortim ben aviat de Bellpuig i comencem a tirar. No hi ha ningú a la carretera. Anem tant bé que al cap d'una hora i mitja ja som a Ainsa on parem a esmorzar. Emprenem la marxa, arribem a Torla, on veiem uns cartells que ens diuen que hem de deixar el cotxe a un aparcament gratuït i agafar un autobús que ens durà fins a lloc.
Crec que la mesura és del tot encertada, es guanya silenci, menys pol·lució i una millor conservació de l'entorn. Anem a comprar els bitllets, 4.50 € per cap anar i tornar, amb sortides cada 15 minuts. Arribem a la vall després de contemplar les magnífiques formacions rocoses de les parets, amb una verticalitat considerable, i comencem la ruta típica d'anar fins a la cascada "Cola de Caballo". Una distància de 8.5 km. d'anda amb un ascens constant, amb un desnivell positiu de 600 m. La ruta comença a l'esplanada on antigament hi havia l'aparcament, amb un camí molt ample, gairebé pla, amb uns pins i sobretot uns avets altíssims i grossos.

Vista de l'aparcament gairebé buit amb les parets de l'entrada de la vall al fons

Un parell d'avets immensos a la part baixa de la vall.

Continuem caminant a bon ritme i anem passant algun prat. El camí comença a agafer pendent, suau però continuada i arribem a una cascada que em sembla que es diu del Estrecho. Continuem i el bosc comença a canviar, passem dels avets i els pins a una preciosa fageda amb arbres molt grans i molt alts, que ofereixen una penombra fantàstica per evitar la intensitat del sol. El camí va fent ziga-zagues, guanyem alçada i llavors el bosc canvia del faig al bedoll. Al cap d'una estona i de sobte, el bosc s'acaba, el camí esdevé més planer i al cap de 15 o 20 minuts, esdevé un sender ben visible amb trams empedrat fins que arribem a les "Gradas de Soaso", unes arteses que fa el riu molt maques.

La Isabel on el bosc canvia del faig al bedoll.

Un faig immens.

De "Las Gradas de Soaso", reemprenem la marxa pel sender, dexant els arbres endarrera. Al cap d'un moment, arribem al "Circo de Soaso", un pla molt maco on es van ajuntant les dues parets de la vall, per trobar-se formant un circ, on a un lateral hi ha la cascada de final de recorregut. El pla es bastant llarg, potser 1 km. o 1.5 km. de llargada. Hi ha el camí empedrat amb juntes de formigó per preservar la pastura i la flora del lloc, encara que més endavant ja hi ha quatre o cinc camins marcats pel desgast de l'herba.

Vista des de baix de "Las Gradas de Soaso"

Entrada al pla del circ, amb el Mont Perdut al fons tapat pels núvols.

La Isabel i jo al peu de la Cola de Caballo. Llàstima que hi haguès poca aigua.

Arribem al final de la nostra ruta d'anada, ens fem les fotos de rigor i comencem a tirar avall que encara queden 8.5 km, de baixada. La Isabel ha aguantat molt bé la pujada i encara bé la baixada. Quan tornem a passar pel las Gradas, parem a dinar els entrepans que duem i a descansar una mica. La baixada fins al fons de la vall és bastant més ràpida que la pujada, tot i així vaig poder tornar a contemplar la majestuositat del bosc de faig. Amb les cames ja bastant més carregades arribem a baix i agafem l'autocar fins a Torla per acabar la nostra sortida d'avui.

Un breu descans durant la baixada a la vora d'una cascada.

Torla en primer pla i el cim del Gallinero al fons, des de la base de sortida dels autocars.

Caminada bonica i fàcil, ideal per dur a la gent que vol muntanya amb accès gens complicat. Tot això i el renom que té la vall, fan que hi hagi  massificació, però s'ha d'entendre que és 15 d'agost, la setmana punta de vacances.

En conjunt estic content perquè la Isabel ho ha trobat bonic, li ha agradat força i això vol dir que quan li proposi una altra sortida, segurament dirà que endavant.

Fins aviat.

14/08/2011 Estany càrstic de Montcortès (Pallars Sobirà)

Després de la caminada d'hair dissabte, avui hem decidit agfar-nos un dia de més relax. Hem decidit anar a l'estany de Montcortès, on ja hi havíem anat fa uns quants anys juntament amb la Maria Àngels Roig i el Frances Serrano, a fer de cuiners durant els campaments de la canalla, amb l'Agrupament Escolta Ramon Folch de Bellpuig.

Cartell informatiu de l'origen i de la fauna i la flora de l'indret.

Ja feia temps que tenia ganes de tornar-hi. El lloc és idíl·lic, una mica salvatge ja que no hi ha cap mena de servei. L'estany és d'orígen càrstic, alimentat per aigües subterrànies, ja que no hi ha cap riu que hi aporti aigua. Tot el perímetre està cobert de canyes que fan impossible accedir-hi, per això hi ha una mena de passeres que t'endinsen tres o quatre metres endins, d'on has de saltar a l'aigua. Per sortir t'has d'apropar a la passera i sortir pel costat mateix.

Aquesta manca de serveis juntament amb la inexistència de platja, per dir-ho d'alguna manera, i de la profunditat que agafa immediatament, crec que són els factors decisius que han permés preservar-lo tal i com està actualment, practicament intacte. Esperem que duri així molts anys més.

Tranquilitat, silènci i aigua ben clara.

Passera per accedir a l'aigua.

En arribar per la banda de la Vall Fosca, vam veure una quantitat de cotxes que ens va fer pensar que hi hauria molta gent, però al baixar cap a l'estany practicament no hi havia ningú, una família de sis o set al nostre costat d'estany i a l'altra banda es veia una mica de gent però ni es distingia el nombre ni els sentiem.

Vam banyar-nos un parell de cops, vam prendre el sol estirats al prat que hi ha abans de les canyes, i al cap d'una hora aproximadament, va començar a tapar-se. Voliem anar a dinar a un bar petitet que hi havia la darrera vegada i en arribar-hi estava tancat.

Vista de l'estany gairebé des de l'alçada de la carretera.

Agafem el cotxe i decidim baixar a l'altra vall, passant per Perameà i sortint a Gerri de la Sal. En aquest tros de carretera va començar a ploure amb intensitat elevada. Llavors decidim anar a dinar a La Pobla de Segur on vam agafar quatre gotes mal comptades. Un bon dinar, un tomet per la Pobla i anem a fer migdiada al pantà de Sant Antoni, d'on marxem al cap d'una hora més o menys ja que tornava a fer gotes.

Un dia relaxat per no cansar a la Isabel ja que l'endemà tenim previst anar a Ordesa a fer la vall.

Fins aviat.

13/08/2011 Caminada Camarasa-Alòs-Camarasa

Avui amb la meva dona estem sols, les nenes han anat a la platja amb la seva àvia i amb la Isabel hem decidit fer una caminada no massa llarga en un paratge bonic. Ha sortit la idea de fer el sender que va des de la presa de Camarasa fins a Alòs de Balaguer i tornar.

Cartell informatiu al començament de la ruta

Hem començat la ruta massa tard, arribem a peu de presa a la 1 del migdia. Deixem el cotxe a l'ombra, agafem les motxilles amb aigua abundant, la càmera de fer fotos, un barret i la gorra per protegir-nos el cap i sobretot el clatell (sempre acaba ben vermell), i enfilem les primeres passeres metàl·liques per sobre l'embassament. Al cap de cinc minuts trobem el pont penjant que ens dura fins l'altra riba. Un cop travessat entrem a la solana, és llavors que ens n'adonem de la calor que fa, sembla que caigui foc i fins que no s'acaba el congost no hi ha ni una hombra, però ja que hi som emprenem la marxa amb ganes.

La Isabel en la primera passera per sobre de la resclosa.

El pont penjat que ens durà fis a l'altra riba.

El sender, ben marcat, impossible perdre's, va vorejant l'aigua fins que al cap de cinc minuts, comença una ascensió que ens durà serpentejant fins a 60 o 70 metres per sobre l'aigua. Hi ha una bifurcació molt ben marcada, hem de seguir recte, cap a l'esquerra ens porta a un mirador. Continuem pel congost mantenint l'alçada respecte a l'aigua per un sender de molt bon caminar, pujant i baixant una mica.
Realment fa motíssima calor, la Isabel està vermella com un pebrot de la cara. Li dic que begui una mica d'aigua i és llavors que veig que està acalorada de debò. Agafo aigua i li tiro per sobre, amb el cap i el clatell ben xops anem tirant fins que comença la baixada. Una mica més endavant arribem a une passeres de ferro i formigó que passen altre cop per sobre l'aigua. Un cop superades, comença una pista transitable amb cotxe. Fins aquí el cartell diu que hem fet 3.4 km. i que en falta 3.2 per arribar a Alòs de Balaguer.

Auto foto, ja que no ens vam trobar amb nigngú durant el recorregut.

Vista de l'alçada constant del sender per sobre el congost.

Després de descansar una mica a sota l'ombra d'un arbre, emprenem la marxa cap a Alòs pel camí. Anem tirant per la vora de la cua de l'entollada de l'aigua fins al cap d'un parell de Km. que trobem un racó preparat per picnic on parem a menjar una mica de fruita, albercocs i prèssecs. Aquí acaba l'aigua soma, d'aquí en amunt ja duu corrent. Deu minuts més i arribem al poble d'Alòs de Balaguer, arrapat a la riba dreta del Segre. No hi havia estat mai. Poble molt costerut amb carrers estrets i ben arreglats. Ens va sorprendre la quantitat de fonts que hi ha a cada cantonada, amb aigua fresca. Donem un tomb pel poble i ens trobem una mena de comitiva amb tambors, xiulets i altres instruments musicals acompanyat un noi, que duia una safata amb una mare de déu i diners en metàl·lic. Van tocant pels carrers i la gent els baixa diners. És festa major i deuen fer una mena de colecta (suposem nosaltres) per pagar la festa. Al cap d'una estona trobem el bar de les piscines i parem a fer una cervesa i un xampú que es posen la mar de bé.

Una mica de fruita a l'ombra per refer les forces.

Ja refets del tot al bar de les piscines.

La tornada la fem pel mateix lloc per on em vingut. El sol a mig camí s'apaga i comencen a créixer els núvols que fan la tornada més fàcil amb una brisa que ara ve de cara, fantàstica!!
Amb la vista del pont penjat, a la Isabel li puja la moral en dos segons. Anava una mica baixa i bastant cansada, en part per la calor de l'anada. En un tres i no res arribem al pont i del pont al cotxe comença a fer quatre gotes. Ens va anar justet de mullar-nos. De tornada van passar per Sant Llorenç de Montgai per ensenyar-li les parets on habitualment escalem a l'hivern, però no vam poder parar ja que plovia amb una certa intensitat.

Rialla d'orella a orella quan va veure el pont

Resclosa just abans de l'aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa.

 En conjunt es pot dir que ha sigut una caminada suau, molt bonica el tros del congost i no tant els tres kilòmetres abans d'arribar a Alòs. Perfecta per fer amb gent que no està acostumada a caminar massa i amb canalla.

Us deixo quatre fotos més a l'enllaç de sota.

Salutacions i fins una altra.

Enllaç a l'àlbum fotogràfic