Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tio maria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tio maria. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 de febrer del 2012

04/02/2012 Escalada via Tio Maria, a Sant Llorenç de Montgai (Noguera)

Avui hem fet la Cresta Tio Maria, al sector Disblia de Sant Llorenç de Montgai, a la Noguera. Via totalment equipada amb parabolts. Creada pel Juan Gutierrez, personatge amb una gran vitalitat i bon humor i pel Sergio Campas, a qui no conec.
Ressenya original dels aperturistes, extreta del blog Rocaineu.

Aquesta nit ha fet fred de veritat, al sortir de Bellpuig cap a Ivars, el termòmetre del cotxe marcava -9º C. i al no haver-hi massa humitat ha sigut una gelada negra. Però cap problema, primer toca l'esmorzar al bar del Jaume. A dins hi trobem el Juan Gutierrez amb un amic seu, estaven esmorzant, i com que no pot ser d'altra manera, el Josep i el Juan comencen a explicar acudits a tort i a dret. Passa una hora i mitja aproximadament amb molt bon rollo i amb les explicacions del Juan de la nova ferrada que està equipant. Encara no te el nom i mig de broma o mig seriosament (no ho saps mai això) diu que vol posar-li "Baila Morena". El Josep li diu que si li posa aquest nom, no la farà mai. Entre propostes de tots surt el nom "Mata-Xulos", fent referència a la dificultat que tindrà la ferrada. Encara no sabem ara quin serà el nom de la via. Total que un cop esmorzats i amb la temperatura ja més elevada, anem cap a l'aparcament. Equipats i amb ganes, comencem l'aproximació.

El Josep a punt per emprendre l'aproximació

La cresta està formada per quatre llargs, i transcorre per la cresta que està al costat de la cova Disblia. El Josep comença fent el primer llarg de primer i jo de segon. La pedra està freda però on hi toca el sol, la temperatura és suportable, però a la cara de l'obaga està molt freda. Progressa bé, munta la primera reunió i començo a pujar jo. A la reunió faig el segon llarg de primer, el Josep em pregunta com van els passos de V- de la Bavaresa i resulta que els he passat per sobre, llàstima. Arribo a la segona reunió, puja el Josep, fem el canvi del reverso i torno de primer a fer el tercer llarg, on hi ha un díedre fissurat de V+ que passo bastant bé. Puja el Josep tot content, la cama li respon bé i només falta una mica més de treball perquè li agafi la força de l'altra.
Vista de la cresta amb la progressió per l'obaga.

Sortida de la tercera reunió amb el pantà de Santa Llorença al fons.
Amb el Josep de primer i jo de segon, fem l'últim llarg, amb un pas per la solana de V i amb bones vistes de l'embassament.
Ha fet un dia preciós, el fred s'ha soportat bé. A l'arribar a dalt ha començat a fer vent una mica fort però per sort ja hem acabat. Emprenen el descens tot contemplant des de dalt la nova via del Juan Gutierrez, oberta a l'a paret oposada. Es diu "Bob Esponja" i està pensada per iniciació per canalla. A punt d'arribar a baix, veiem el Juan i el seu amic que tornen de l'equipament de la ferrada i aprofito la trobada a l'aparcament per fer una foto d'ell amb en Josep.

Foto al final de la via.
El Josep i a la dreta el Juan Gutierrez.

Bé fins aquí la sortida. Tot ha anat molt bé, bona companyia, no puc demanar rés més.

Fins a la propera.


dissabte, 16 de juliol del 2011

15/07/2011 Escalada nocturna Cresta Tio Maria

Aquest divendres 15 de juliol vam fer la meva primera escalada nocturna, amb el Pepe i el Vicenç d'Artesa de Segre. La Cresta Tio Maria a Sant Llorenç de Montgai.



Ressenya de la via.

Vam quedar al camping de Gerb, a les 22:15 h. per sopar una mica. Al cap d'una estona arriba el Vicenç i tot seguit el Pepe. Demanem unes cervesetes i unes olives per fer baixar el bocata, un cigaló per acabar-ho d'arrodonir mentre feiem temps xerrant, esperant que la lluna gairebé plena, agafés alçada per veure-hi més. A la vora de les 00:00 h agafem els cotxes i anem cap a l'aparcament on comencem a preparar el material.
El Pepe a l'esquerra i el Vicenç a la dreta, a punt de sortir.

Agafem el camí fins a trobar el riuet que baixa del nord, i comencem a buscar l'accés per arribar a peu de via. No el trobem de cap manera. Tenim la cresta al davant i no trobem el camí. El Vicenç i jo comencem a pujar per la pendent i el Pepe travessa el riu i tira una mica més amunt a veure si el troba. Nosaltres dos, per sorpresa nostra arribem a la primera reunió pel costat, quan el Pepe ens diu que ja ha trobat el camí. Li tirem una corda avall, l'assegurem i puja fins on som nosaltres, on ens comenta que el camí està tapat per la vegetació del riu, que al ser estiu, no hi ha massa gent que vingui a Sant Llorenç, que hi fa massa calor i la vegetació ha cobert el camí.

Vicens i Pepe a la primera reunió


Faig el segon llarg jo de primer, divertit i amb bona llum, començo a posar cintes i gairebé em quedo sense per fer la reunió. Puja en Vicenç de segon i el Pepe puja de tercer. Un cop arribats el Pepe fa el tercer llarg de primer, el Vicenç de segon i no pujo el tercer. En aquest llarg hi ha un pas de V+ força bonic amb bones preses un cop passat.
El Pepe a l'inici del tercer llarg

Pepe i Vicens a la tercera reunió


L'últim llarg el fa el Vicenç de primer, jo de segon i tercer el Pepe. Quan arribem al cim, fem la foto com podem, recollim el material i comencem la baixada per la via de l'esquerra fins al riuet. Del riuet al cotxe i del cotxe cap a casa. Son gairebé les 03:00 quan acabem la via.

En Vicenç recuperant corda d'el Pepe amb cara de felicitat.

Foto de tots tres al final de la via.


Una nit molt maca, bona temperatura a baix, molta xafogor a dalt i quatre nuvols prims que tapaven una mica la llum de la lluna, però encara suficient per veure-hi. Per acabar-ho d'arrodonir molt bona companyia del Pepe i del Vicenç.

No hi ha gaires fotografies ja que més alluny de 5 o 6 metres el flash ja no arribava.

Us deixo l'enllaç on hi ha quatre fotografies més.



Enllaç a l'album fotogràfic