14/08/2011 Estany càrstic de Montcortès (Pallars Sobirà)

Després de la caminada d'hair dissabte, avui hem decidit agfar-nos un dia de més relax. Hem decidit anar a l'estany de Montcortès, on ja hi havíem anat fa uns quants anys juntament amb la Maria Àngels Roig i el Frances Serrano, a fer de cuiners durant els campaments de la canalla, amb l'Agrupament Escolta Ramon Folch de Bellpuig.

Cartell informatiu de l'origen i de la fauna i la flora de l'indret.

Ja feia temps que tenia ganes de tornar-hi. El lloc és idíl·lic, una mica salvatge ja que no hi ha cap mena de servei. L'estany és d'orígen càrstic, alimentat per aigües subterrànies, ja que no hi ha cap riu que hi aporti aigua. Tot el perímetre està cobert de canyes que fan impossible accedir-hi, per això hi ha una mena de passeres que t'endinsen tres o quatre metres endins, d'on has de saltar a l'aigua. Per sortir t'has d'apropar a la passera i sortir pel costat mateix.

Aquesta manca de serveis juntament amb la inexistència de platja, per dir-ho d'alguna manera, i de la profunditat que agafa immediatament, crec que són els factors decisius que han permés preservar-lo tal i com està actualment, practicament intacte. Esperem que duri així molts anys més.

Tranquilitat, silènci i aigua ben clara.

Passera per accedir a l'aigua.

En arribar per la banda de la Vall Fosca, vam veure una quantitat de cotxes que ens va fer pensar que hi hauria molta gent, però al baixar cap a l'estany practicament no hi havia ningú, una família de sis o set al nostre costat d'estany i a l'altra banda es veia una mica de gent però ni es distingia el nombre ni els sentiem.

Vam banyar-nos un parell de cops, vam prendre el sol estirats al prat que hi ha abans de les canyes, i al cap d'una hora aproximadament, va començar a tapar-se. Voliem anar a dinar a un bar petitet que hi havia la darrera vegada i en arribar-hi estava tancat.

Vista de l'estany gairebé des de l'alçada de la carretera.

Agafem el cotxe i decidim baixar a l'altra vall, passant per Perameà i sortint a Gerri de la Sal. En aquest tros de carretera va començar a ploure amb intensitat elevada. Llavors decidim anar a dinar a La Pobla de Segur on vam agafar quatre gotes mal comptades. Un bon dinar, un tomet per la Pobla i anem a fer migdiada al pantà de Sant Antoni, d'on marxem al cap d'una hora més o menys ja que tornava a fer gotes.

Un dia relaxat per no cansar a la Isabel ja que l'endemà tenim previst anar a Ordesa a fer la vall.

Fins aviat.