15/08/2011 Vall d'Ordesa (Sobrarbe, Aragó)

Després del dia suau d'ahir a Montcortès, avui hem decidit amb la Isabel d'anar a fer una caminada a un paratge amb més muntanya, sense que sigui massa dur per ella. Hem pensat d'anar a Ordesa, on feia gairebé 30 anys que no hi havia tornat. En guardava un record difús, ja que va ser (crec) l'últim dia d'una travessa magnífica, on hi havia ascensions al Mont Perdut, els Vignemales, vam passar la Bretxa de Roland, la cova gelada de Casteret,  el circ de Gavarnie, etc. i el munt de records se'm barregen.

Panell indicatiu de la ruta que farem fins a la "Cola de Caballo"

Sortim ben aviat de Bellpuig i comencem a tirar. No hi ha ningú a la carretera. Anem tant bé que al cap d'una hora i mitja ja som a Ainsa on parem a esmorzar. Emprenem la marxa, arribem a Torla, on veiem uns cartells que ens diuen que hem de deixar el cotxe a un aparcament gratuït i agafar un autobús que ens durà fins a lloc.
Crec que la mesura és del tot encertada, es guanya silenci, menys pol·lució i una millor conservació de l'entorn. Anem a comprar els bitllets, 4.50 € per cap anar i tornar, amb sortides cada 15 minuts. Arribem a la vall després de contemplar les magnífiques formacions rocoses de les parets, amb una verticalitat considerable, i comencem la ruta típica d'anar fins a la cascada "Cola de Caballo". Una distància de 8.5 km. d'anda amb un ascens constant, amb un desnivell positiu de 600 m. La ruta comença a l'esplanada on antigament hi havia l'aparcament, amb un camí molt ample, gairebé pla, amb uns pins i sobretot uns avets altíssims i grossos.

Vista de l'aparcament gairebé buit amb les parets de l'entrada de la vall al fons

Un parell d'avets immensos a la part baixa de la vall.

Continuem caminant a bon ritme i anem passant algun prat. El camí comença a agafer pendent, suau però continuada i arribem a una cascada que em sembla que es diu del Estrecho. Continuem i el bosc comença a canviar, passem dels avets i els pins a una preciosa fageda amb arbres molt grans i molt alts, que ofereixen una penombra fantàstica per evitar la intensitat del sol. El camí va fent ziga-zagues, guanyem alçada i llavors el bosc canvia del faig al bedoll. Al cap d'una estona i de sobte, el bosc s'acaba, el camí esdevé més planer i al cap de 15 o 20 minuts, esdevé un sender ben visible amb trams empedrat fins que arribem a les "Gradas de Soaso", unes arteses que fa el riu molt maques.

La Isabel on el bosc canvia del faig al bedoll.

Un faig immens.

De "Las Gradas de Soaso", reemprenem la marxa pel sender, dexant els arbres endarrera. Al cap d'un moment, arribem al "Circo de Soaso", un pla molt maco on es van ajuntant les dues parets de la vall, per trobar-se formant un circ, on a un lateral hi ha la cascada de final de recorregut. El pla es bastant llarg, potser 1 km. o 1.5 km. de llargada. Hi ha el camí empedrat amb juntes de formigó per preservar la pastura i la flora del lloc, encara que més endavant ja hi ha quatre o cinc camins marcats pel desgast de l'herba.

Vista des de baix de "Las Gradas de Soaso"

Entrada al pla del circ, amb el Mont Perdut al fons tapat pels núvols.

La Isabel i jo al peu de la Cola de Caballo. Llàstima que hi haguès poca aigua.

Arribem al final de la nostra ruta d'anada, ens fem les fotos de rigor i comencem a tirar avall que encara queden 8.5 km, de baixada. La Isabel ha aguantat molt bé la pujada i encara bé la baixada. Quan tornem a passar pel las Gradas, parem a dinar els entrepans que duem i a descansar una mica. La baixada fins al fons de la vall és bastant més ràpida que la pujada, tot i així vaig poder tornar a contemplar la majestuositat del bosc de faig. Amb les cames ja bastant més carregades arribem a baix i agafem l'autocar fins a Torla per acabar la nostra sortida d'avui.

Un breu descans durant la baixada a la vora d'una cascada.

Torla en primer pla i el cim del Gallinero al fons, des de la base de sortida dels autocars.

Caminada bonica i fàcil, ideal per dur a la gent que vol muntanya amb accès gens complicat. Tot això i el renom que té la vall, fan que hi hagi  massificació, però s'ha d'entendre que és 15 d'agost, la setmana punta de vacances.

En conjunt estic content perquè la Isabel ho ha trobat bonic, li ha agradat força i això vol dir que quan li proposi una altra sortida, segurament dirà que endavant.

Fins aviat.