18/12/2011 Escalada Savina Wall a la paret de la Formiguera

Via Savina Wall, de creació nostra ara farà un any. Via en color vermell

La via Savina Wall varem crear-la entre el desembre de 2010 i el gener de 2011 entre el Pepe Hidalgo, el Carles Tarsà, el Pedro Pérez i jo, tots integrants de Centre Excursionista de la Segarra, amb seu a Cervera.
La via té 80m. de desnivell, tres llargs, el primer III grau, el segon IV+ i el tercer es de Vè, està totalment equipada amb parabolts. El descens pot ser rappelant o bé fer la baixada pel corriol de la cara nord.

Video equipament Savina Wall

Quedem amb el Pepe per fer la segona escalada després de la trencada de cama, com sempre primer hem de passar pel bar de St. Llorenç per esmorzar. En acabar anem cap a la zona d'escalada i comencem l'aproximació fins a peu de via.

El Pepe preparant la corda nova

Travessant el rierol amb força canya xisca.

Vista de la paret de la Formiguera desde la pujada de la via del tren.

El primer llarg el fa el Pepe, d'una tirada i amb moltes ganes, ja que ha recuperat una mica més de força a la cama, munta la primera reunió i començo a pujar jo de segon.

El segon llarg i el tercer els faig jo de primer, recordant els dies de la construcció de la via, amb nostàlgia de la companyia del Pedro, que al cap de tres o quatre mesos de l'acabament de la via, va tornar cap a casa seva, a Palència. Gran persona, i molt bon amic.

En Pepe a la primera reunió.

Jo a l'alçada de la savina que dona nom a la nostra via.

El pepe va pujant amb facilitat, recupera la forma ràpidament, Disfruta molt de la via i només per això ja val la pena sortir a fer-la. La Savina Wall és i serà sempre per a mi una via molt especial.

Tot content a l'arribada del tercer llarg.

Foto final de via, sans i estalvis.

 Bé aquí s'acaba la breu descipció de la nostra sortida. Fins a la propera.

08/12/2011 Escalada paret de la Formiguera, via La Normal.

Bé, després d'un llarg parèntesi d'activitats a l'aire lliure degut a que en Pepe es va trencar la cama, (sense comptar les sortides a plegar bolets) iniciem la normalitat amb la primera escalada del Pepe i per començar vam triar la via Normal de la paret de la Formiguera a Sant Llorenç de Montgai, a la Noguera.

Normal de la Formiguera, en color carabassa.

Quedem al bar del poble a les 9 del matí per esmorzar alguna cosa, i en arribar em trobo la sorpresa que ha vingut l'Aixa. Feia temps que no ens veiem, des de l'agost crec, de la pujada al Montarto. Un cop devorats els esmorzars, anem cap a l'aparcament de vora la carretera per deixar el cotxe, agafar els talabards, les cordes i ferramenta habitual i començar l'aproximació a la paret de la Formiguera, passant pel costat del riuet, per la pujada de la via del tren entre els dos túnels i al cap de 5 minuts més ja som a peu de via.

El Pepe i l'Aixa preparant cordes i material

En plena tartera de la via del tren, pas previ per arribar a la paret de la Formiguera, visible al fons de la imatge.

El primer llarg el fa l'Aixa de primer, jo de segon i el Pepe de tercer. A la primera reunió comentem amb ell que la cama sembla respondre bé, encara que hi ha una evident falta de força i confiança, del tot normal després de gairebé tres mesos enguixada.
Començo el segon llarg jo de primer, l'Aixa de segona i el Pepe de tercer. Després de tants dies sense escalar, et venen dubtes i inseguretats alhora de muntar la reunió i per tal d'assegurar-ho al màxim, em passo de cintes, mosquetons de seguretat, triangle de força, vaja de tot. Van arribant i comentem que tot va molt bé i amb bones sensacions.

El Pepe i jo a peu de via.

Assegurant mitjançant una baga savinera.

El tercer llarg el torno a fer jo de primer i decidim fer la via normal i no la directa per tal de no forçar la màquina el primer dia. A dalt torno a muntar la reunió, van pujant, i al final tots bé fins a dalt, fem la foto tal com toca i comencem el descens pel sender de la cara nord fins al cotxe.
Un bon retorn a l'activitat. Ja en teníem moltes ganes.

L'Aixa, fent l'últim pas del tercer llarg.

Foto un cop acabada la via.

Res més, fins a la propera.

23/10/2011 Montserrat, travessa de les Agulles

Aquest diumenge tenia el matí per anar a fer alguna caminadeta i recordant-ne una de preciosa que vaig fer a Montserrat amb el Francesc i el Pepe, he tingut ganes de tornar-la a fer, encara que una mica més curta.

Punta nord-oest de Montserrat on la caminada passa pels colls de la cara nord.

A les vuit del matí agafo el cotxe, les botes, la motxilla i cap a Montserrat. Paro abans del Bruc en un àrea de servei de l'autovia i esmorzo un bocata de pernil, passable, res de l'altre món.
Un cop esmorzat continuo cap a Can Massana, la punta oest de la muntanya, on hi ha un aparcament i unes taules on la gent pot fer algun tipus d'àpat, això si, sense barbacoes per enlloc. Trobo aparcament bé, sense gaires cotxes, agafo la motxilla, l'impermeable (la previsió era de pluja), una mica d'aigua, la càmera de fer fotos (nova, a veure si és notarà en la qualitat de les imatges), i enfilo el camí que duu cap al monestir, és un GR. Unes pujadetes suaus i a ma dreta trobem el desviament assenyalant el refugi Vicenç Barbé, el seguirem per una pujada suau fins que passem entre les dues Portelles. Un cop passades agafem les marques vermelles que ens duran per la dreta cap a la carena de les agulles.

Pas enmig de les dues Portelles, la superior i la inferior.

Primera grimpada entre les dues Portelles fins el coll

Les agulles al fons. Passaré d'oest a est fins la zona dels Frares Encantats.

Un cop hem arribat al peu de les agulles, entrem de sobte en un sotabosc preciós, una zona d'ombra molt agradable de travessar, anem pujant i baixant sense descans, no hi ha ni 10m plans. Cinc minuts més tard trobem el primer pas on necessitarem una mica de braços per agafar-nos a la corda i estirar, res de l'altre món. Ho pot fer tothom amb una mica de condició física. Passem després pel cap d'amunt dels espadats de la cara nord, impressionen el primer cop que els veus, hi ha una caiguda vertical molt alta, no veus on cauries.

Zona de sotabosc amb ombra.

Primer pas per pujar amb l'ajut d'una corda, calen una mica de braços.

Parets de la cara nord amb una verticalitat gairebé total.

Continuo la ruta, puja baixa, torna a pujar i a baixar. Trobo una canal amb alguna cadena i graons metàl·lics. és un tros de camí equipat. Al cap d'una estona veig un parell d'isards emparrats a mitja agulla, preparo la càmera i alhora de fer la foto ja han marxat, llàstima eren macos i els tenia a 6 o 7 m. de distància. Una mica més endavant recordo que el Francesc, ens va ensenyar, l'altra vegada que vam venir amb el Pepe, uns petits desviaments del sender principal, per accedir a una mena de terrasses on es pot gaudir d'unes vistes fantàstiques, agafo el desviament i faig una parada per gaudir de les vistes privilegiades. Una mica d'aigua, unes fotos i continuo endavant gaudint dels racons i raconets que ens mostra la Montserrat menys coneguda.

Paratges poc coneguts d'una gran bellesa.

Una altra paret de la cara nord

Ultim tram de la canal equipada.

Mitja horeta més tard arribem al Portell Estret, a 1007 m. d'altitud, on per tenir un altre compromís a la tarda he d'agafar el camí de retorn cap a Can Massana pel Coll de Port pel camí de les agulles que em durà fins al GR-172 passant per sota el forat anomenat la Cadireta i la silueta del Gos. La baixada és constant i s'ha d'anar amb compte, el terreny està molt sec i de baixada patina molt la grava que hi ha.
En arribar al GR el camí s'eixampla i és molt planer. Vaig molt bé, sense calor, tampoc fred i fa un dia fantàstic. Passo per sota les parets de la cara nord que abans havia passat per dalt. Aquí ja hi trobo més gent, sobretot passejant amb canalla i gossos.En un tres i no res arribo un altre cop a al desviació que duu al refugi, la deixo a ma esquerra i 10 minuts més tard ja sóc a l'aparcament de Can Massana, ple de cotxes a vessar i gent, molta gent.

Cartell indicador de les rutes principals.

Camí de baixada fins el GR-172

Parets de la cara nord, ara passant per baix.

Final de recorregut. Can Massana ple de cotxes.

Bé fins aquí el relat de la caminada per Montserrat. Espero poder fer-ne d'altres ben aviat.

Fins a la pròxima.

04/09/2011 Ascensió al Peguera (2.984 m) per la Vall Fosca

Dissabte havíem d'anar a fer el cim del Vallhiberna amb el company de Lleida, però després de les notícies esfereïdores de l'home del temps, vam decidir no anar-hi. El mateix dissabte a la nit vaig decidir ja tard d'anar a la Vall Fosca, fes el temps que fes.

Cartell descriptiu de la Vall Fosca

Vaig llevar-me d'hora al matí, agafo el cotxe i enfilo cap a Camarasa, Tremp, La Pobla de Segur, Senterada, tiro vall amunt fins a Capdella i de Capdella a l'embassament de Sallent, on arribo prop de les 8 del matí, vaig cap a la cafeteria i agafo el ticket per pujar al telefèric. Al cap d'amunt d'una llarga escala metàl·lica hi ha la cabina, on hi pujo juntament amb un matrimoni d'uns cinquanta i escaig, no puja ningú més. Tot parlant em comenten que també volen pujar al Peguera, que ell (el marit) ja hi ha pujat un parell de cops per l'altre costat, per l'estany Negre.
El trajecte dura aproximadament un quart d'hora, a una velocitat bastant lenta, suposo que és perquè la gent pugui admirar el paisatge. Un cop arribats a l'estany Gento 2135 m. agafo el sender en direcció al refugi Colomina.

Cabina del telefèric amb l'embassament de Sallente al fons. Si us hi fixeu a sobre la cabina hi va el conductor

Hotel municipal a la vora de l'estany Gento, obert només a l'estiu.

El sender surt del peu del telefèric a ma esquerra ben marcat, va pujant fent ziga-zagues en algun lloc per guanyar alçada ràpidament. Al cap de mitja hora, arribo a un encreuament, cap a l'esquerra hi ha l'estany Tort, el de Cubieso i cap a la dreta el Colomina, l'estany Mar i el Saburó entre molts altres. Tiro cap a la dreta, cap al Colomina, passant per un tram on encar hi ha les antigues vies del carrilet utilitzat a principis del segle XX per fer les obres que comuniquen subterràniament vint-i-sis llacs. Un trencall cap a l'esquerra amb un cartell, ens indica que hem d'agafar-lo i al cap de 10 minuts ja hem arribat al Colomina, estany i refugi amb el mateix nom. A partir d'aquí el tram és més planer, voreja l'estany, una pujadeta i ja tenim l'estany Mar, també l'hem de vorejar per l'esquerra fins arribar a la cua.

Sender força ben marcat fins al refugi

Antigues vies del carrilet

Refugi Colomina amb l'ampliació acabada d'inaugurar.

Estany Mar amb l'aigua extremadament transparent.

Per pujar de l'estany Mar a l'estay Saburó s'ha de pujar l'anomenat pas de l'Os, una forta pendent no massa llarga que passa entre una escletxa de la carena. Un cop a l'estany Saburó l'hem de vorejar per l'esquerra com tots els anteriors, en arribar a la riba nord començo a pujar cap al coll Peguera 2726 m.
En aquest punt el cim ja no es veu, està cobert per la boira i comença plovisquejar, em trec els pantalons llargs i els deso a la motxilla impermeable per tenir-los secs després, em poso el meu impermeable i continuo cap al coll. Ja en mig de la boira i sense cap vista, després d'una breu deliberació decideixo continuar i agafo el sender a ma dreta des del coll, que amb una forta pendent em deixa al peu d'una carena plena de blocs gegants de granit. És una llàstima, no veuré res des de dalt de tot. Després d'una grimpada no gens fàcil i amb l'agreujant que tot el verdet del granit rellisca molt degut a la pluja veig una gran fita amb pedres al damunt d'un gran bloc, i ja he fet el cim 2984 m.

Estany Saburó pràcticament buit.

Bloc del cim on no hi ha lloc per fer una foto amb disparador, és massa petit

La baixada és ràpida i més agradable ja que a punt d'arribar al coll, s'esvaeix la boira i les vistes són meravelloses, tant cap al parc nacional d'Aigües Tortes com cap a la Vall Fosca.
Veig la paret del Peguera des del coll sense la boira i em deixa impressionat de la verticalitat que té.
Faig unes quantes fotos aprofitant que no hi ha boira i tot seguit començo a baixar cap a Saburó.

Vista cap a Sant Maurici amb l'estany Monestero al fons.

Coll de Peguera, inici del parc nacions d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici

El descens es fa bé, pots dur un bon ritme ja que el terreny baixa amb poca pendent. A l'alçada del Saburó em trobo el matrimoni del telefèric pujant, ens saludem, em diuen que no pujaran al cim. La senyora és impossible que hi pugui arribar i amb el seu marit decideixen que es quedaran al coll. Pel camí vaig trobant gent que puja, gent que reposa i fins i tot una noia que es banya al Colomina, on arribo i paro per dinar a sota una gran roca ja que torna a ploure una mica. Del colomina vaig baixant i a l'encreuament, decideixo acostar-me a l'estany Tort, on arribo al cap de no rés i el veig gairebé buit. Torno endarrere fins a trobar el camí de retorn fins a l'Estany Gento, el baixo ja a un ritme més lent ja que el genoll esquerre em fa un mal terrible. Un cop al telefèric em diuen que a les 15 h. en baixarà un i per mitja hora que falta, faig temps allà mateix donant un tomb a l'hotel.

Estany Mar amb el Colomina al fons.

L'estany Colomina amb el refugi al fons

A l'altra vall l'estany Tort, pràcticament buit.

A un quart de quatre ja soc al cotxe, un cop amb roba seca posada emprenc la marxa cap a casa.

Ha sigut una sortida molt maca, sense massa dificultat i només amb la pega de la boira quan era la cim. Hi tornaré algun altra dia assolellat només per veure els encantats i tot el parc nacional.

ENLLAÇ A LA RUTA DEL WIKILOC

Fins a la propera.

21/08/2011 Ascensió al Montardo (2.833 m) a la Val d'Aran

Diumenge 21 d'agost anem a fer el cim del Montardo amb en Lluís Tosal i la seva filla Aixa.

Montardo hivernal cara N, amb la Punta Alta al darrera.
Fotografia gentilesa de:   http://www.esquidetravesia.net.

Tot va començar el divendres 19 d'agost, quan vam anar a sopar a la vinya del Lluís, on hi havia el Josep Hidalgo (Pepe) amb la cama enguixada, la seva muller Lourdes (Pepa) i el Lluís.

Només arribar, el Lluís em diu si vull anar amb ell a pujar el Montardo. D'entrada em va sobtar l'oferiment, no me l'esperava. Vaig dir-li que el diumenge 21 havia de dur la meva dona i les filles a la platja, que miraria de dur-les cap al vespre per així poder anar amb ell i l'Aixa, vam quedar que li trucaria l'endemà dissabte per dir-li alguna cosa.

La veritat, no vaig haver de pensar-m'ho gaire, dissabte el matí el truco i li dic que hi aniré. Quedem per diumenge a les 5:00 a Bellpuig.

Diumenge a les 5:00 arriben a Bellpuig i anem cap a la vall de Boí, on arribem a les 7:00 del matí a peu de la presa de Cavallers, on deixem el cotxe, agafem l'esmorzar i ens posem la crema protectora. Un cop equipats, comencem a caminar a les 7:15 h.

En Lluís i l'Aixa preparant-se per iniciar l'ascensió.

 Un parell de minuts més tard arribem a sobre la presa de Cavallers, on agafem el sender que voreja l'aigua per la dreta, fins arribar a la cua de l'embassament, on amb unes pujadetes suaus agafem ja els primers plans del Pletiu de Riumalo. Deixem a l'esquerra un pont de fusta que duu cap als Bessiberris, seguim amunt pel Pletiu i al davant trobem el barranc de les Llastres. El pugem amb un sender serpentejant, una mica més planer cap endavant, fem un gir cap a l'est i tobem l'Estany Negre amb el refugi Ventosa i Calvell a llevant, i al sud la preciosa Punta Alta.

Jo, amb Cavallers al fons i el Pletiu de Riumalo una mica més amunt.

L'Aixa amb el Barranc de les Llastes al fons, a punt per pujar-lo.

La punta de l'Estany Negre amb els Bessiberris al fons.

Anem pujant pel sender ben marcat amb estaques amb la punta pintada groga, anem guanyant alçada, passem estanys petits, deixem els arbres endarrera i arribem a l'Estany Travessany, amb les seves magnífiques agulles a l'est. Planejem una mica, pujem una altra mica, deixem un ramat de vaques endarrera i arribem a l'Estany de Monges, on parem a una riba per esmorzar, a petició de l'Aixa. Jo també començava a tenir gana, però crec que el Lluís encara hauria estirat una estona més abans d'esmorzar.

Les agulles del Travessany

Es posa bé el que hem menjat i anem amunt deixant el coll de Güellcrestada a ma esquerra, que duu fins al refugi de la Restanca, i comencem la pujada forta per arribar al coll del Montardo cap a dos quarts de dotze del migdia. Una pujada de 15 minuts encara no i ja sóm al cim, son les 12:40 h.
A dalt ens trobem els del CES de Cervera, que es veu que avui hi havia la sortida programada per fer el Montardo, ens fem fotos amb ells i gaudim de les espectaculars vistes. La vall de Valarties al nord amb Arties al fons. La Renclusa, Estany Mar, Estany deth Port, Estany de Rius, Massís de la Maladeta, Bessiberris, Aneto, Mulleres a l'oest. Circ de Colomers a l'est. Punta alta, Monges, Travessany, Comaloformo i Estany Negre al sud.

Al cim del Montardo amb l'estelada.

Foto amb els que venien del CES de Cervera amb el massís de la Maladeta al fons.

L'Aixa al cim amb la vall de Valarties al darrera amb Arties al fons.

Després d'una bona estona gaudint de les vistes, emprenem el descens pel mateix lloc per on em pujat. Desfem tot el caminat amb un ritme suau, fent moltes fotos fisn que arribem al refugi Ventosa i Calvell on el Lluís i jo ens prenem una cervesa ben fresqueta.
Anem avall i deu n'hi do del camí que hem fet. La baixada et fa adonar-te de la llargada de la ruta. En arribar a baix a la presa el genoll esquerre ja comença a fer mal de veritat i m'obliga a baixar d'esquena les poques escales que hi ha des de la presa fin a l'aparcament que hi ha a sota.

En Lluís i jo amb l'estany de fons.

En Lluís a la dreta i jo al seu costat amb la Punta Alta al centre de la imatge.

Vam agafar un dia perfecte per caminar. Quan el sol començava a pujar, van apareixer uns núvols prims que van amortir una mica la calor sense enfosquir el cel. A migdia un bon sol i al baixar també enteranyinat encara que molt poc.

Una sortida molt i molt maca. Jo havia fet el Montardo fa molts anys per la Restanca però per Boí és més maca, una mica més llarga i més plana.

Tant el Lluís com l'Aixa, excelents companys. Molt content d'haver pogut anar amb ells. He disfrutat molt de la natura salvatge d'alta muntanya, estanys, agulles, rierols, etc. i espero tornar-hi ben aviat.

Apa doncs, fins una altra.

Us deixo un enllaç on hi ha més fotos.

Fotos ascensió al Montardo