Cercar en aquest blog

diumenge, 26 de febrer del 2012

26/02/2012 Caminada al Congost del Mu (Camarasa)

Vista del primer tram del congost
Aquest matí, ja estava preparat per anar a donar un tomb al la BTT pels plans del secà, Belianes, Sant Martí, Preixana etc.. i al veure que no hi havia ni un núvol, li he proposat a la meva dona d'anar a fer una caminadeta fàcil i anar a dinar a fora després. Les nenes les tenim a Belianes al Carnestoltes. La Isabel diu que d'acord. Agafem les motxilles i marxem.
Fent ruta cap a Alòs

El dia acompanya i la temperatura també. A les onze comencem la ruta des de la presa del pantà de Camarasa, passem les passeres elevades per sobre la resclosa, passem el pont penjat i comencem la pujada que ens durà al sender que va planejant a una certa alçada per tot el congost.
Ja de tornada, parada per fer la foto conjunta.

La darrera vegada que vam venir era a l'estiu i feia una calor insuportable. A la Isabel gairebé li agafa un cop de calor. Avui en canvi fa un sol que s'agraeix amb gens de vent, el que fa la caminada molt més agradable. Un cop passades les passeres del final del congost, fem una parada curta per beure una mica de líquid i ens megem un plàtan cada u i llavors decidim de no arribar fins a Alòs, que no val la pena ja que tot el que queda és camí, així que girem cua i desfem el camí fet per tornar cap al cotxe. Al cap d'una hora ja hem passat altre cop el congost, ens treiem les motxilles, ens posem els jerseis de màniga llarga i amb el cotxe anem cap a Sant Llorenç de Montgai a veure si podem dinar al Bar del Jaume  també anomenat El Mirador del Llac.

Pont penjat, ja prop de l'aparcament
Li preguntem a la noia si te lloc per dinar a fora i ens diu que si. Sortim, ens asseiem a prendre una mica el sol i tot seguit demanem el dinar. Un cop dinats i bena reposats emprenem la marxa cap a casa.
A punt de dinar prenent el sol. Felicitat absoluta per ella.

Un bon dia amb la dona fent una mica d'exercici.

ENLLAÇ A LA RUTA AL WIKILOC

Fins a la propera.

dissabte, 25 de febrer del 2012

25/02/2012 Escalada via Memòria Selectiva.

Avui hem decidit fer una via nov que van obrir no fa gaire a la dreta de la Savina Wall i a l'esquerra de la Normal, a la paret de la Formiguera, a Sant Llorenç de Montgai comarca de la Noguera
Foto de la ressenya del bar de Sant Llorenç

Sembla que fa un dia preciós, ni vent, ni fred, ni boira!!! Un dia fantàstic sembla de primavera.
Quedem com de costum, al bar del poble, on la companyia del Juan Gutierrez i els seus amics, fa sentir-me gairebé com a casa. Al cap d'una estona arriba el Josep i per sorpresa meva, apareix acompanyat del Carles Tarsà, company del CES amb el que vam equipar la Savina Wall, paralel·la a la Memòria Selectiva que fem avui. Després de les salutacions, un bon esmorzar i una mica de conya amb el Juan Gutierrez sobre el nom que vol posar a la ferrada que està equipant, anem cap a l'aparcament, on ens el tornem a trobar amb una colla d'amics seus, tots carregats amb material per construïr la ferrada. També ens trobem avui, amb una partida de caça del porc senglar, amb una trentena de gossos que fan un escàndol impressionant.

Fem l'aproximació a la base de la Formiguera, arribem a peu de via i comencem a preparar el material. Qui comença? diu el Josep. Com que ni deia res ningú, dic: va, jo faig el primer llarg. Així doncs començo jo amb una grimpada fàcil, el primer tosset de IV i la resta del llarg fins a la reunió de III. Tot el recorregut ben equipat. Munto la reunió, puja el Carles i després el Josep.
El segon llarg el fa el Josep de primer, jo de segon i el Carles de tercer. És un llarg de V+ ben equipat, amb una panxeta però amb preses que cal cercar. El Josep tira i diu que es "interessant" que vol dir que té el puntet de dificultat per posar-te alerta. Munta la reunió, pujo jo amb el Carles al darrera. Passo per l'esquerra de les xapes, passo la panxeta i arribo a la reunió content d'haver-lo superat banstant bé. El Carles, el passa sense cap dificultat. Té grau suficient i de sobra.
El Josep fent el segon llarg V+

A la segona reunió, asseguro el Carles que fa el tercer llarg Vè. Quan monta la reunió i m'assegura, pujo de segon i en Josep de tercer. La tirada és molt maca, amb orelles i bones preses per mans i peus. El faig amb certa faciliat i el Josep també, ja amb plena confiança amb la cama recuperada. Un cop a dalt de tot, recollim cordes i fem la foto habitual de tots els participants. Emprenem el descens pel sender de la cara nord fins a l'aparcament.
Jo assegurant-lo al segon llarg

El Carles fent el tercer llarg

El Josep a la segona Reunió assegurant el Carles.

El Josep arribant al final del la via

La via és semblant a les seves germanes, bonica de fer. Ara falta una mica més de gent que la faci, per netejar la terra i les pedres petites que encara hi ha soltes. Cal anar una mica amb compte a la part de dalt de tot sobretot amb les pedres al recuperar corda.






Tots tres a la foto final.


Un dia magnífic des del començament fins al final. Ara que ja fa més bon temps, segurament anirem a algun altre sector, possiblement a Montserrat.

Fins a la propera.

dissabte, 4 de febrer del 2012

04/02/2012 Escalada via Tio Maria, a Sant Llorenç de Montgai (Noguera)

Avui hem fet la Cresta Tio Maria, al sector Disblia de Sant Llorenç de Montgai, a la Noguera. Via totalment equipada amb parabolts. Creada pel Juan Gutierrez, personatge amb una gran vitalitat i bon humor i pel Sergio Campas, a qui no conec.
Ressenya original dels aperturistes, extreta del blog Rocaineu.

Aquesta nit ha fet fred de veritat, al sortir de Bellpuig cap a Ivars, el termòmetre del cotxe marcava -9º C. i al no haver-hi massa humitat ha sigut una gelada negra. Però cap problema, primer toca l'esmorzar al bar del Jaume. A dins hi trobem el Juan Gutierrez amb un amic seu, estaven esmorzant, i com que no pot ser d'altra manera, el Josep i el Juan comencen a explicar acudits a tort i a dret. Passa una hora i mitja aproximadament amb molt bon rollo i amb les explicacions del Juan de la nova ferrada que està equipant. Encara no te el nom i mig de broma o mig seriosament (no ho saps mai això) diu que vol posar-li "Baila Morena". El Josep li diu que si li posa aquest nom, no la farà mai. Entre propostes de tots surt el nom "Mata-Xulos", fent referència a la dificultat que tindrà la ferrada. Encara no sabem ara quin serà el nom de la via. Total que un cop esmorzats i amb la temperatura ja més elevada, anem cap a l'aparcament. Equipats i amb ganes, comencem l'aproximació.

El Josep a punt per emprendre l'aproximació

La cresta està formada per quatre llargs, i transcorre per la cresta que està al costat de la cova Disblia. El Josep comença fent el primer llarg de primer i jo de segon. La pedra està freda però on hi toca el sol, la temperatura és suportable, però a la cara de l'obaga està molt freda. Progressa bé, munta la primera reunió i començo a pujar jo. A la reunió faig el segon llarg de primer, el Josep em pregunta com van els passos de V- de la Bavaresa i resulta que els he passat per sobre, llàstima. Arribo a la segona reunió, puja el Josep, fem el canvi del reverso i torno de primer a fer el tercer llarg, on hi ha un díedre fissurat de V+ que passo bastant bé. Puja el Josep tot content, la cama li respon bé i només falta una mica més de treball perquè li agafi la força de l'altra.
Vista de la cresta amb la progressió per l'obaga.

Sortida de la tercera reunió amb el pantà de Santa Llorença al fons.
Amb el Josep de primer i jo de segon, fem l'últim llarg, amb un pas per la solana de V i amb bones vistes de l'embassament.
Ha fet un dia preciós, el fred s'ha soportat bé. A l'arribar a dalt ha començat a fer vent una mica fort però per sort ja hem acabat. Emprenen el descens tot contemplant des de dalt la nova via del Juan Gutierrez, oberta a l'a paret oposada. Es diu "Bob Esponja" i està pensada per iniciació per canalla. A punt d'arribar a baix, veiem el Juan i el seu amic que tornen de l'equipament de la ferrada i aprofito la trobada a l'aparcament per fer una foto d'ell amb en Josep.

Foto al final de la via.
El Josep i a la dreta el Juan Gutierrez.

Bé fins aquí la sortida. Tot ha anat molt bé, bona companyia, no puc demanar rés més.

Fins a la propera.