Cercar en aquest blog

dijous, 17 de novembre del 2011

23/10/2011 Montserrat, travessa de les Agulles

Aquest diumenge tenia el matí per anar a fer alguna caminadeta i recordant-ne una de preciosa que vaig fer a Montserrat amb el Francesc i el Pepe, he tingut ganes de tornar-la a fer, encara que una mica més curta.
Punta nord-oest de Montserrat on la caminada passa pels colls de la cara nord.
A les vuit del matí agafo el cotxe, les botes, la motxilla i cap a Montserrat. Paro abans del Bruc en un àrea de servei de l'autovia i esmorzo un bocata de pernil, passable, res de l'altre món.
Un cop esmorzat continuo cap a Can Massana, la punta oest de la muntanya, on hi ha un aparcament i unes taules on la gent pot fer algun tipus d'àpat, això si, sense barbacoes per enlloc. Trobo aparcament bé, sense gaires cotxes, agafo la motxilla, l'impermeable (la previsió era de pluja), una mica d'aigua, la càmera de fer fotos (nova, a veure si és notarà en la qualitat de les imatges), i enfilo el camí que duu cap al monestir, és un GR. Unes pujadetes suaus i a ma dreta trobem el desviament assenyalant el refugi Vicenç Barbé, el seguirem per una pujada suau fins que passem entre les dues Portelles. Un cop passades agafem les marques vermelles que ens duran per la dreta cap a la carena de les agulles.

Pas enmig de les dues Portelles, la superior i la inferior.
Primera grimpada entre les dues Portelles fins el coll
Les agulles al fons. Passaré d'oest a est fins la zona dels Frares Encantats.
Un cop hem arribat al peu de les agulles, entrem de sobte en un sotabosc preciós, una zona d'ombra molt agradable de travessar, anem pujant i baixant sense descans, no hi ha ni 10m plans. Cinc minuts més tard trobem el primer pas on necessitarem una mica de braços per agafar-nos a la corda i estirar, res de l'altre món. Ho pot fer tothom amb una mica de condició física. Passem després pel cap d'amunt dels espadats de la cara nord, impressionen el primer cop que els veus, hi ha una caiguda vertical molt alta, no veus on cauries.
Zona de sotabosc amb ombra.
Primer pas per pujar amb l'ajut d'una corda, calen una mica de braços.
Parets de la cara nord amb una verticalitat gairebé total.
Continuo la ruta, puja baixa, torna a pujar i a baixar. Trobo una canal amb alguna cadena i graons metàl·lics. és un tros de camí equipat. Al cap d'una estona veig un parell d'isards emparrats a mitja agulla, preparo la càmera i alhora de fer la foto ja han marxat, llàstima eren macos i els tenia a 6 o 7 m. de distància. Una mica més endavant recordo que el Francesc, ens va ensenyar, l'altra vegada que vam venir amb el Pepe, uns petits desviaments del sender principal, per accedir a una mena de terrasses on es pot gaudir d'unes vistes fantàstiques, agafo el desviament i faig una parada per gaudir de les vistes privilegiades. Una mica d'aigua, unes fotos i continuo endavant gaudint dels racons i raconets que ens mostra la Montserrat menys coneguda.
Paratges poc coneguts d'una gran bellesa.
Una altra paret de la cara nord

Ultim tram de la canal equipada.
Mitja horeta més tard arribem al Portell Estret, a 1007 m. d'altitud, on per tenir un altre compromís a la tarda he d'agafar el camí de retorn cap a Can Massana pel Coll de Port pel camí de les agulles que em durà fins al GR-172 passant per sota el forat anomenat la Cadireta i la silueta del Gos. La baixada és constant i s'ha d'anar amb compte, el terreny està molt sec i de baixada patina molt la grava que hi ha.
En arribar al GR el camí s'eixampla i és molt planer. Vaig molt bé, sense calor, tampoc fred i fa un dia fantàstic. Passo per sota les parets de la cara nord que abans havia passat per dalt. Aquí ja hi trobo més gent, sobretot passejant amb canalla i gossos.En un tres i no res arribo un altre cop a al desviació que duu al refugi, la deixo a ma esquerra i 10 minuts més tard ja sóc a l'aparcament de Can Massana, ple de cotxes a vessar i gent, molta gent.

Cartell indicador de les rutes principals.
Camí de baixada fins el GR-172
Parets de la cara nord, ara passant per baix.
Final de recorregut. Can Massana ple de cotxes.
Bé fins aquí el relat de la caminada per Montserrat. Espero poder fer-ne d'altres ben aviat.
Fins a la pròxima.