Cercar en aquest blog

divendres, 30 de març del 2012

30/03/2012 Escalada Gorra Marinera a Montserrat.







Inusual escalada en divendres, al ser dia festiu a Bellpuig decidim anar a Montserrat a fer la via Sargantanes a la Gorra Marinera.
Foto treta de la ressenya publicada a Escalatroncs.
Passo a recollir el Josep per Cervera a les 8 del matí i enfilem cap a l'Hotel Bruc, on parem a esmorzar una mica abans d'anar cap a Montserrat. Reemprenem la marxa passant per Can Massana i la carretera que va per la cara nord del massís, passem la barrera i podem deixar el cotxe banstant amunt en comparació als caps de setmana. Agafem el material i anem pujant a peu fins al funicular de Sant Joan, que tot seguit agafem, ens deixa gairebé a l'alçada del peu de via. Cinc minuts a peu pel camí en direcció Santa Geroni i trobem la barana metàl·lica, l'inici de la via es ja davant nostre.

Josep al pla del Monestir amb el Gorro Frigi al fons, la Marinera no es veu.
Estirem les cordes, i comença el Josep de primer, un cop assolits els 4 primers mètres la cosa es posa més fàcil. Ens retrobem a la R1 encara que no sé si la fem al lloc que toca, ja que hi ha un munt de vies paralel·les i encreuades, tant se val tiro de primer el segon llarg i la veritat no recordo quantes reunions fem fins arribar a la lleixa on hi ha la vegetació a ma esquerra marcada com a R4. El Josep puja fins a la R5 de primer i llavors ens apareixen per l'esqurra, entre la vegetació dos personatges que han arribat fins aquí a peu. Conversnat amb ells una estona ens diuen que fan una via nova i que en reequipen de més antigues per augmentar la seguretat. Diuen també que tenen moltes vies obertes per fer iniciació, tenen un bog que segons vam entendre es deia Montserratus on hi ma més de 4000 vies de Montserrat ressenyades.

El Josep a l'inici del primer llarg.
Vista del Monestir al fons. Foto des de la R4
Començo l'ascens fins a la R5 i passo de primer fent el flanqueig que hi ha cap a l'esquerra. És molt maco i hi ha un gran "pati" com es diu. El faig amb molta més seguretat que el primer cop, tot i que el vaig fer llavors de segon. Munto la R6, recupero corda, asseguro al Josep i puja disfrutant molt.
Sortida de la R5 per inicial el flanqueig
Foto al cim de la Gorra Marinera

El Josep fa l'últim llarg fins el cim on arribo jo al cap d'una estona. Fem la foto, ens treiem els peus de gat i busquem el ràppel per baixar per la cara oposada per on em pujat, un cop fet baixem per un corriol fins que dona al camí ample que ens torna a dur a peu de via. Aquí agafem un corriol que ens durà fins a Sta. Anna des d'on baixarem les escales passant pel pas dels francesos fins arribar al pla del monestir.

Ràppel per la vessant oposada per arribar a un corriol per iniciar el descens

Recol·locant el calçat a mitja baixada.
Pas dels francesos, ja gairebé a baix de tot.

Una escalada molt maca acompanyada pel magnífic paratge de Montserrat, amb l'afegit per acabar de disfrutar, de la baixada a peu.

A la tornada cap a casa, abans de l'entrada del túnel del Bruch hi va haver un incendi a un camió que ens va tenir aturats més d'una hora, fins que van venir els bombers i van poder apagara-lo.

Incendi vora l'autovia.

Fins a la propera.



dissabte, 24 de març del 2012

24-03-2012 Iniciació a l'escalada, Camarasa.

Aquest dissabte toca iniciació a l'escalada i vam decidir anar al sector Marcant Estil a Camarasa.

Avui pot venir al meva filla petita, la Meritxell. Quedem com sempre al bar del Pere per esmorzar. Al cap de cinc minuts arriba el Josep amb una colla força gran: El Jordi Sucarrats amb el seu fill Jaume, l'Albert amb la seva companya Laura, el Vicenç d'Artesa, i per sorpresa meva el Carles Tarsà amb el Francesc i la Sara.

El Francesc, la Sara i el Carles de camí cap al Puro

Un cop esmorzats anem cap a la paret, pujo assegurat pel Josep a muntar la primera corda. El Francesc, la Sara i el Carles van al Puro a fer una via que hi ha entre la Normal i la Directa que no sé com es diu. Nosaltres comencem la iniciació amb tres cordes que no paren. Tots pugem i baixem per tot arreu, el sector obert pel incombustible Juan Gutierrez, és de nivell excelent per iniciació i molt divertit tant per la canalla com per nosaltres més grans.
La Laura al final de la via tocant la pandereta.

Les tres coredes en ple funcionament
El vicenç, el Jaume i la Meritxell

El Josep i la Meritxell en acció
El Jordi amb el seu fill Jaume col·locant-li el talabard.

La Sara en descens

Al cap d'un parell d'hores anem al sector que queda més a la dreta, crec que hi ha alguna via que es diu Mortadelo i Filemó, que en alguna altra iniciació ja hi haviem anat. Aquí fem alguna via més dificil ja que la canalla està cansada i prefereix anar a la riba del riu a fer de les seves.

El Josep assegurant l'Albert
Es fa tard i el Josep va a veure com és que no tornen el Carles i el Francesc, ja fa estona que haurien d'haver acabat. En tornar es veu que se'ls hi ha enganxat la corda i el Carles ha hagut de tornar a pujar per desenganxar-la. La via es veu que te el seu grau i prova d'això és que al primer llarg li han dit a la Sara que vingués amb nosaltres, que era massa difícil.
Jo assegurant el Vicenç
Un cop arriben on som nosaltres, fem la foto de tot el grup i al ser sortida conmemorativa del 40è aniversari del Centre Excursionista de la Segarra CES hi ha un regalet per tots els assistents. El fill petit del Vicenç com a ma innocent treu un present per cada u de nosaltres, un mosquetó.
Foto final amb tots els components de la sortida, llevat del Vicenç que va marxar una mica més aviat.

Ha sigut una de les iniciacions amb més afluència de gent i potser la més divertida de les que jo he fet fins ara.

fins a la propera.

dissabte, 17 de març del 2012

17-03-2012 Escalada via Normal del Puro, a Camarasa

Dissabte 17 de març decidim anar a fer la Via Normal, al Puro, Camarasa, una via entretinguda i bonica, amb dos llargs, el primer ben equipat i el segon, amb una baga savinera i algun tascó.

Agulla del Puro, vista des de baix.

Quedem com sempre que anem per aquesta zona al bar d'en Pere, a peu de carretera, al poble de Camarasa, on esmorzem prou bé, comentem les fotos que hi ha a les parets sobre la construcció de la presa i al cap d'una estona agafem el cotxe i anem cap al peu de la presa, on el deixem, agafem el material habitual i com a novetat porto un parell de walquis per poder sentir-nos, tot i la fresa que fa l'aigua de la presa. Després de la mala experiència tinguada fent la via Directa al mateix Puro, al no poder comunicar-nos entre el Carles i jo, crec que els walquis ens aniran bé.

El Josep a l'inici del primer llarg
Una mica més amunt, després ja no el veuré fins a la R1
Fem l'aproximació de 5 minuts encara no fins a peu de via, preparem cordes i puja el Josep de primer. El primer llarg és maco, arrenca una mica complicat i després es guanya alçada, es passa per un diedre deixant la placa a la dreta i s'arriba a la R1, molt còmoda. El Josep munta la reunió, recupera corda i començo a pujar jo bastant bé. Llàstima que al cap de 8-10 m. de la sortida em cau el walqui avall i veig que en arribar al terra es desmunta tot. Vaig pujant i a punt d'arribar a la reunió el Josep em dona un parell de consells per on pujar, faig el que puc i pujo per on puc, fins arribar a la R1.


Jo sortint de la R1 i enfilant el segon llarg fins el cim.
El segon llarg el faig jo, és maco, i cal equipar-lo una mica amb tascons i una baga savinera. En guanyar alçada i haver de pensar on equipar, cansa els avantbraços i els bessons, tot i que és força divertit. Vaig pujant, em trobo bé i ja es comença a notar el pes de les cordes, costa arrossegar-les amunt. Arribo al cim de l'agulla, munto la R2, recupero corda, asseguro el Josep i comença  pujar. Veig que tarda bastant, trec el cap per dalt i em diu que no pot treure un dels tascons. Després de lluitar-hi, el treu i puja molt bé, recupera el grau amb facilitat. Un cop a dalt els dos, ens fem la foto de rigor.

Els dos a la foto del cim.

La baixada és força maca, amb tres rappels, un d'ells volat fins arribar a un arbre encaixonat entre l'agulla i la paret.

El Josep al primer ràppel, volat.
Li demano al Josep que m'ensenyi a fer el nus Klemheist o Machard per assegurar-me el ràppel, un cop après inicio el descens fins arribar a l'arbre, tot seguit baixa el Josep i inicia el segon ràppel que ens deixa a l'alçada de la R1. Quan arribo jo baixo l'últim tram fins a peu de via i tot seguit ho fa el Josep.

Jo a l'inici del tercer ràppel
Pleguem cordes i de sobte trobo el walqui que m'havia caigut sense les piles i sense la tapa posterior. No aconsegueixo trobar-la, baixem cap al cotxe i donem per finalitzat un bon matí d'escalada.

La via Normal va ser oberta el 12/08/1962 per M. Mallol, V. Luque i M. cortés, el grau obligat crec que és V- i coincideix a la part superior amb la via Jopuma.

Fins a la propera.






dissabte, 3 de març del 2012

03-03-2012 Escalada via Sol Solet a Montserrat

Tal i com teníem previst des de la setmana passada, aquesta hem anat a Montserrat a fer la via Sol Solet del sector de Can Jorba a la zona sud del massís.

Esquema de la Sol Solet tret de Ressenya.net
Vam quedar a Cervera a les 8 del matí, passo a recollir el Josep i després al Carles, la Sara i el Francesc, coneixedor com ningú del massís de Montserrat. Sortim per l'A2 direcció Barcelona fins que arribem al poble d'El Bruc, on parem a esmorzar a un bonic bar ple de gent de muntanya, es diu bar Anna, on hi ha ressenyes d'un fotimer de vies. Un cop l'esmorzar fulminat agafem el cotxe i anem en direcció la Vinya Nova, després un camí cap a l'esquerra i una mica més endavant trobem un aparcament on deixar el cotxe. Agafem les motxilles amb tot l'equipament i comencem l'aproximació fins a peu de via, uns 10 o 15 minuts de corriol enmig d'una vegetació exuberant tot i la sequera que estem patint.

Balma de camí al peu de la via
A peu de via trobem una cordada amb uns coneguts del Francesc i la Sara, que han començat la via Sol Solet. Un cop han agafat una certa alçada, el Francesc de primer i la Sara de segona, comencen a pujar. Mentrestant nosaltres tres xerrem amb un parell de cordades que fan la via que queda més a l'esquerra. El Josep amb la seva facilitat per fer amistats comença amb uns quants acudits que són tornats per una de les noies. Sense donar-nos-en compte la Sara ja és gairebé a la primera reunió, llavors comença el Carles amb la nostra cordada. El primer llarg està molt "sobat" i deu-n'hi do del que rellisca, pujo jo de segon i el Josep de tercer.
En Josep i el Carles a la segona reunió

El segon llarg el fa el Josep de primer, el Carles de segon i jo de tercer. És una mica més dreta que la del primer llarg però té les peses menys gastades. La via és fins ara, molt maca i per a mi, que estic poc avesat a fer vies a Montserrat, em sorprèn el que es pot pujar amb tant poca presa per a mans i peus.

El tercer llarga el faig jo de primer, el Carles de segon i el Josep de tercer.El cas és que no les tenia totes de poder-lo fer de primer, però un cop començat, amb molta concentració això si, vaig progressant i agafant més confiança fins arribar a la reunió. Resulta que el tercer llarg era el més difícil, però content d'haver-lo pogut fer de primer.
En Carles (en primer pla) i jo al fons, a la tercera reunió



La Sara en plena progressió

El quart llarg el fa el Carles de primer i l'últim el fa el Josep, de primer, el Carles de segon i jo de tercer. És una mica més fàcil que els altres i ens deixa al cim, on ens retrobem amb el Francesc i la Sara.

Tot el grup al cim. Francesc, Sara, Carles, jo i el Josep
El descens el fem per una canal que queda a l'esquera que crec que és diu "Tres en ratlla". Des del final de la via, fem un flanqueig fins a l'inici d'una canal molt emboscada. Una mica més avall s'obra la vegetació i apareix un barranc sec amb quatre ràpels, fantàstics de debò. Els dos últims, els més macos, sobretot l'últim on la part final, té un volat d'uns 8 o 10 m.

Ràpel del Josep
A l'arribar al final dels ràpels, comença a ploure una mica i emprenem el camí de retorn al cotxe per donar per acabada la sortida. Realment molt maca i amb varietat d'activitats, una mica de corriol, escalada i un barranc, això si, sense aigua.

En Francesc, el guia

Últim ràpel




Un matí de dissabte ben aprofitat.
Fins a la propera.