Avui hem quedat al bar del Pere, a Camarasa per anar a fer alguna via esportiva curta amb la filla del Josep, la Núria, dues companyes de Barcelona, una d'italiana i un noi també de Barcelona.
Després de l'esmorzar habitual anem cap a la paret Marcant Estil a peu de carretera de la presa, a l'obaga de l'aiguabarreig del Segre i el Noguera Pallaresa, on treiem les cordes, comencem a preparar el material i tot seguit obrim tres vies.
 |
| El Josep amb la seva filla Núria i a l'esquerra l'Amèlia, la noia d'Itàlia |
 |
| El Diego, l'Ester, l'Anna i l'Amèlia |
 |
| El Josep assegurant el Diego. |
La filla del Josep, l'Ester i L'Anna, ja havien escalat, tenen bones nocions i no tenen cap problema en assolir el cim de la paret. L'Amèlia em sembla que no ho havia fet mai, s'hi esforça i li agrada. El Diego, el noi de la barba no se si ho havia fet mai però ho pela força bé.
 |
| Peu de la paret anomenada Marcant Estil |
 |
| Vista des de dalt de la cordada. |
 |
| El Diego arrapat a la paret |
Al voltant de migdia jo he de marxar i deixo el Josep amb els altres recollint el material, després van fins a la passera de l'assut del Segre i una mica més endavant fins el pont penjat que dona entrada al congost de Mu.
 |
| La Núria al mig amb l'Ester a l'esquerra i l'Amèlia a la dreta |
|
Ha sigut una escalada curta, encara que compensada per la simpatia de la Núria i tots els seus amics.
 |
| Tot el grup al finalitzar la paret. |
Fins a la propera.
gràcies!!!
ResponEliminaens ho vam passar bomba!
ja estem pensant en la propera a Montserrat..
ojo peligro!
ah! i al Paco, nosaltres li diem Diego...
jajajaja
un petonàs i fins aviat!
Gràcies Núria, els noms no em queden gens. Vaig trucar al teu pare perquè me'ls digués i ni així vaig recordar-me'n.
ResponEliminaAra canviaré el Paco per Diego.
Salutacions i gràcies.
Fins a la propera.