14-04-2012 Ferrada Cagate Lorito a St. Llorenç de Montgai

Quedem a Sant Llorenç de Montgai, a la comarca de La Noguera, per anar a fer la nova fia ferrada "Cagate Lorito" oberta per l'incombustible Juan Gutiérrez i tots els seus companys.

Cartell informador de la ferrada.

Quedem a les 9:00 del matí com sempre al bar del Jaume, on hi trobem una munió d'escaladors, es veu que hi ha una trobada aquest dissabte i tots esmorzem abans d'anar a escalar.
Nosaltres venim amb la idea de fer la nova ferrada, que durant tots aquests dies, el Juan ens ha anat dient que seria de difícil a molt difícil. Després d'esmorzar anem cap al barranc del Fondo, la mateixa ruta que agfariem per fer la Savina o la Normal de la Formiguera, les passem de llarg i anem tirant corriol seguint unes marques que hi ha vermelles. Passat un esperó, si afinem la vista ja es veu el pont penjat i l'escala. Al cap de 5 minuts més ja som a peu de ferrada, on trobem una parella que la farà davant nostre, el Jesús i crec que la noia es diu Eva, encara que no n'estic ben segur.

Cartell indicador de l'inici de la ferrada.

Trams equipats amb sirgues per facilitar i assegurar l'aproximació.

Placa a l'inici, hem de pasar-hi per sobre al començar.

Arrenca el Josep de primer i, al cap de no gaire estona ja sento els esforços que fa per arribar als rondins que hi ha més amunt. Diu que és maca de veritat.
Començo la ferrada jo passant per sobre la placa amb el nom de la via i els noms dels constructors-equipadors, i al cap de 5 o 10 metres ja veig el caire que tindrà la via, s'ha de fer un allargament total només agafat en dos punts per arribar a una varilla on has d'agafar-te, senzillament fantàstic, hi ha passos on has de tornar a allargar-te al màxim. Hi ha un flanqueig llarguet on agafat de mans no hi ha peu, hi has d'estrevar-te a la paret per fer un pas o dos per arribar a una varilla on hi cap un peu. Una mica més endavant hi ha un desplomat on has de fer un petit llançament a la sortida del desplomat per agafar l'esglaó o estar més fort que un culturista.

Primer flanqueig on has de fer adherència depeus.

Esforç del Josep per superar un dels desplomats.

Hi ha també un passatge transversal amb una gran barra cap a la dreta, anomenada barra del bar, on has de passar amb adherencia ja que no hi ha ferros pels peus, tot seguit un altre desplomat i una escaleta volada que s'ha de passar sense tocar la barra inferior que la subjecta. Un pas maquíssim, ben trobat i molt ben construït. Sortim de l'escaleta en vertical amunt i abans del pont hem de passar un altre desplomat, llarg, bastant desplomat i on he fet un altre llançament curt per arribar a l'esglaó de sobre, les forçes van minvant però just passat hi ha el pont a 40 metres del terra i bastant llarguet, no sé exactament la llargada.

El Josep a un altre desplomat abans d'arribar a l'escala penjada.

El Josep a mig pont penjat.

El Josep i jo ens ho estem passant bé, molt bé, per l'exigència de la via i per lo ben trobada i construïda que està. Bé tornant a la ferrada, després del pont fem un petit degrimpat per arribar a una cadena que penja al llom d'una petita panxa de la roca, ens hi hem d'agafar, agafar embranzida i fer el pèndol per arribar a l'altre costat de la panxa on hi ha els graons, que no es veien des de l'altre costat, pujem una miqueta i ja som a dalt de tot, on hi ha una capsa amb un llibre de piades i un lloro de peluix per acabar amb una mica d'humor la via.

Jo a l'aribada del pèndol.

Nosaltes dos amb el lloro al finalitzar la via

Final de ferrada sans i estalvis amb l'estelada.

Sincerament, és la millor ferrada que he fet. És una mica curta però intensa, exigent, fa concentrar-te en el que fas, maravellosament pensada i construïda pel Juan Gutierrez i els seus companys. Recomano a tothom que hagi fet les ferrades clàssiques que provi aquesta, no l'oblidarà. En cas de no estar segurs de tenir forçes suficients, es recomana dur corda per rappelar, hi ha dos punts amb dues anelles per fer-ho.

Taula de la terrassa del bar de St. Llorenç, amb el Josep, el Jesús i l'Eva que van fer la ferrada al davant nostre, al seu costat el Juan Gutierrez i en primer pla, el Miguel Àngel i l'altre company del Juan, equipadors. Ho sento no se com es diu el de la samarreta color carbassa.

Fins a la propera.