Els dies 1 i 2 de juliol de 2011 vàrem fer el cim de l'Aneto, al massís de la Maladeta, al Pirineu central.
 |
| Visió aèrea del cim |
Tot va començar ja fa un any i mig aproximadament, mentre feiem la 1ª edició de "Lo Calvari de l'Urgell", marxa de resistència amb un recorregut de 56 km. per paratges de la comarca de l'Urgell, en Carlos Nou, en Baldo Llusera i jo mateix, xerrant xerrant va sorgir la idea de pujar a l'Aneto, afegint-hi l'Ignasi, el fill d'en Carlos.
Al cap d'un any ja vam concretar dates. En Baldo no va poder venir per culpa d'una lesió al genoll, l'Ignasi finalment tampoc, així que, en Carlos i jo vam sortir cap a Benasc a les 5:00 de la tarda. Amb un parell d'hores i una mica més ja erem a l'aparcament de Llanos del Hospital, on deixem el cotxe per agafar un autobús que ens durà fins al pla de Besurta. L'autobús s'ompla de gom a gom i posant la suspensió a prova (toca fons un munt de cops) i amb l'embragatge al límit, finalment arribem al pla de Besurta.
 |
| Vista des de la Besurta. El pic Renclusa al fons. | | | |
|
|
Un cop en deixa l'autobús, ens posem les botes de muntanya i carregant les motxilles, enfilem el sender que tot serpentejant i amb un empedrat una mica massa ben posat (sobretot al començament) ens enfilem cap al refugi de la Renclusa a 2140 m. aproximadament.
El refugi fou construït l'any 1916 pel Centre Excursionista de Catalunya, que avui en dia el gestiona conjuntament amb la Federació Aragonesa de Muntanyisme i l'Ajuntament de Benasc
 |
| Jo a l'esquerra i en Carlos a la porta del refugi |
Un cop fetes les gestions de la reserva ens fan passar a sopar, on ens donen cigrons de primer, una amanida després, estofat de vedella de segon i arròs amb llet per postre, tot força bó. Amb el sopar cruspit, anem amb les motxilles cap a la llitera assignada i començem a preparar la motxilla d'atac amb les coses imprescindibles per dur el mínim pes possible, grampons, piolet, esmorzar, veguda, roba pel cim, i l'estelada per la foto. Un cop feta, preparem els sacs per dormir, anerm a donar un tomb per fora el refugi però com que ja fosqueja, decidim anar a dormir per matinar l'endemà.
 |
| A taula, a punt de començar a sopar. |
 |
| Lliteres sota teulada |
L'endemà al matí, després d'una nit força tranquila i sense gaires roncs, a tres quarts de cinc, la gent ja comença a bellugar.Ens llevem i pleguem els sacs de dormir. Ja amb les motxilles d'atac a punt i la cara neta, baixem al menjador a esmorzar. Hi ha melmelada, mantega, sucs, llet xocolata, bolleria diversa, café etc.
A un quart i mig de sis començem l'ascensió amb el frontal encès, encara no ha sortit el sol. A mesura que anem agafant alçada i comença a clarejar, ens treiem roba, ja que apunta un molt bon dia.
 |
| La matinada és fresca i cal abrigar-se. | | |
|
|
Amb una visibilitat excelent i després d'una gran suada per la pujada, passem la cresta pel portilló inferior i, per l'altra cara, pugem fins gairebé el portilló superior per agafar la glacera. Hi ha una trilla ben marcada i no calen els grampons, de moment. Passem tres o quatre zones estretes amb pedra i quan veiem que ja no n'hi haurà més, fem un traguet d'Aquarius, en Carlos em dona una barreta de cereals i ens posem els grampons per travessar la glacera, coll de Corones i pujar gairebé fins a tocar el pas de Mahoma amb neu.
 |
| Cim de l'Aneto al fons just passat el Portilló inferior |
 |
| Inici de la glacera al peu del Portilló superior. |
 |
| En Carlos, valent com el que més, a l'últim tram, força pendent i llarg. |
|
En veure el pas de Mahoma ens envaeix una onada de satisfacció i alleujament. Ja s'ha acabat practicament el pendent. Passem el pas sense cap mena de problema i arribem al cim, amb la creu metàl.lica, la mare de Déu i el vèrtex geodèsic. El rellotge marca les 10:40 h. Hem fet cim en 4 hores i 20 minits. Força bon temps per nosaltres.
La vista és fantàstica, el dia no pot ser millor, clar i fresquet. Contemplem la grandària del Pirineu, fem les fotos de rigor i conversem una estona amb una expedició navarresa.
 |
| En Carlos passant el Pas de Mahoma. |
|
 |
| La foto al cim amb la felicitat reflectida a les cares. |
Tornem a passar el pas desprès de deixar passar un grup que pujava i en arribar a l'altre costat, treiem l'esmorzar de debò i comencem a endrapar. De cop i volta comença a arribar molta gent i en un tres i no res, ja hi ha un embús per passar el pas. Nosaltres un cop acabat el bocata, ens tornem a col.locar els grampons i comencem el descens. Quina delícia baixar la pendent fisn al coll de Corones, després de la suada que ens ha costat la pujada. Ens creuem molta gent pujant i anem animant-los: !Vinga, ja sou gairebé a dalt! !Ànims, que ja arribeu!.
 |
| Cua a banda i banda del pas per passar-lo. |
 |
| Iniciant el descens, amb tota la glacera al darrera. |
 |
| En Carlos amb el somriure contingut. Un home feliç, "Feina Feta", deia. |
Anem fins al coll de Corones per veure el gruix que te la glacera i anem refent les passes fins arribar al Portilló superior, el passem i després d'una petita confusió alhora de triar la via de baixada (hi ha fites per tot arreu) comencem el dur i llarg descens fins al refugi. Tot pedra gran, grans desnivells que carrguen els genolls moltissim. Contemplem el paisatge amb el llac de Paderna al fons i després d'una bona estona arribem al refugi.
 |
| Cresta del pas del Portilló superior. |
|
 |
| Llac de Paderna i el refugi més avall a la dreta. |
Un cop al refugi, ens treiem les botes, ens posem calçat còmode, anem a refrescar-nos a les mànegues d'aigua que hi ha al voltant del refugi i entrem cap dins, a pagar l'estada i els àpats. Recollim les motxilles grans i a fora, al voladís de l'entrada reorganitzem el material per encabir-ho tot a la motxilla gran. Cinc minuts de descans, ens tornem a posar les botes i emprenem la marxa fins a la Besurta.
 |
| Arribada al refugi. Sandàlies per descansar el peus. | | | |
|
|
|
|
 |
| Sender de fàcil caminar per arribar a la Besurta, per agafar l'auobús. |
|
Un cop a baix, ens toca esperar uns 25 minuts fins a l'arribada del pròxim autobús. Un cop som a dalt, deu minuts de viatge i arribem a l'aparcament on tenim el cotxe. Ja només ens queda el viatge fins a casa per finalitzar la sortida.
 |
| Ja dalt l'autobús que ens durà fins a l'aparcament. |
|
Bé, aqui finalitza la nostra sortida. Només puc donar les gràcies a en Carlos per la seva companyonia i el bon fer, per les bones maneres i per l'amistat rebuda. A destacar la fortalesa física que té alhora de pujar, és increïble, i això que diu que no fa res!!, que no entrena!!.
Ha sigut una molt bona experiència per a mi, encara que des de l'última vegada que vaig pujar l'Aneto, ara fa 17 o 18 anys, l'he trobat més dur, sobretot de baixada. M'ha sorprés gratament la grandària de la glacera, m'esperava trobar-la més petita i tota de gel, he estat content de veure-hi molta neu encara.
Ja no tinc res més a dir. Us deixo l'enllaç a sota per si voleu veure totes les fotos que vam fer.
https://picasaweb.google.com/111783856645712164601/Aneto02072011?authkey=Gv1sRgCMiassHUvuzf6wE
Fins a la propera.
