09/07/2011 Via Directa al Puro (Camarasa)

Aquest dissabte, cap a Camarasa (Noguera) a fer el Puro. Com ja es habitual quan anem a aquella zona, quedem per esmorzar a Can Pere, a l'entrada de Camarasa, a peu mateix de carretera. La meva sorpresa és en arribar trobar-me al Pepe, ja havia de ser-hi ell, el Carles i l'Aixa. El Carles havia arribar no feia pas gaire d'esclar el Picu Urriellu, altrament conegut com Naranjo de Bulnes, amb el Pedro, company de Palència, que després d'una estada a Cervera treballant, ha tornat a casa seva, i l'Aixa que ara que te vacances de la universitat ha decidit venir.

L'Aixa a l'esquerra, Pepe i Carles d'esquena.

Després de les salutacions de rigor, comencem a esmorzar i detecto una conyeta entre l'Aixa i el Pepe implicant el Carles. Em veig a venir que no farem El Puro per la via normal. Acabem l'esmorzar i anem cap a la confluència del Segre amb el Noguera Pallaresa, on hi ha unes quantes vies d'escalada clàssica a més d'un bon grapat d'escalada esportiva. Preparem el material, enfilem el sender cap a la base del Puro i veig que tirem per la base de la roca cap a l'esquerra. Ja està!!.No farem la via normal. Cosa del Carles, que amb el nivell que té, la via normal és massa fàcil per ell. Li pregunto al Pepe que quina via és aquesta i em contesta la Directa al Puro.

La Directa al Puro, consta de tres llargs, el primer V+, el segon 6b/A0 i el tercer 6a. La via està ben equipada amb parabolts llevat d'un tram del primer llarg i al final del segon on el Carles va col·locar tascons i un friend.

La via Directa al Puro és el de l'esquerra.

Total que tirem el Carles de primer i jo de segon a la primera cordada. En arribar a la primera reunió sentim en Pepe que ens diu que ells no pujen, que l'Aixa s'ha donat un cop al genoll i no poden continuar. Uns instants de reflexió amb en Carles i els ànims del Pepe a pujar, decidim pujar. Torna a sortir el Carles de primer, fa el pas de 6b facilment, arriba a la segona reunió i començo a pujar jo.

En Carles a l'inici del primer llarg

En Carles fent el pas de 6b i jo assegurant-lo des de la primera reunió

El pas de 6b, com era d'esperar em costa bastant de passar-lo, arribo al díedre superior, content i concentrat en l'ascensió, em deixo una cinta exprés que em costa molt d'arribar-hi i treure-la. Finalment arribo a la segona reunió amb els braços rebentats de l'estonda de treure la cinta, i adverteixo al Carles que no sé si podré continuar.

En Carles a la segona reunió

Puja el Carles per fer el tercer llarg amb una sortida de 6a. Degut al soroll de la presa de sota, i suposo que avui més que cap altre dia ja que deixen aigua per la Transegre, no sento el Carles. Recupera corda i començo a pujar. Tal i com em pensava, no puc passar el pas, m'agafo a la cinta i tampoc, realment no puc, els braços em fan un mal terrible. Em quedo penjar de la corda i al no poder parlar amb en Carles, passa una bona estona cridant-lo. Al final dedueixo que no pot afluixar el reverso per baixar-me i després de sentir-lo una mica, em lligo al parabolt amb una cinta, faig un estreb amb tres cintes més i deixo la corda fluixa. Al final pot deixar corda i baixo fins a la segona reunió. Ell munta el ràpel i baixa del cim fins on soc jo i segueix fins a la primera reunió, després baixo jo i amb un altre ràpel arribem a baix.

Fent l'últim tram de ràpel

Un cop a baix i amb la tranquilitat de saber que l'Aixa aviat estarà recuperada, recollim el material i cap a casa a dinar.
Dia bastant bo pel Carles i per mi i dolent pel Pepe i l'Aixa, que van haver de fer temps donant un tomb per la passarla pròxima i pel caminet que va a Òs de Balaguer.

Us deixo l'enllaç de les fotos.

https://picasaweb.google.com/111783856645712164601/ElPuroACamarasa?authkey=Gv1sRgCL2cpszVn8_3lQE