07/01/2012 Ferrada Roques d'Empalomar a Vallcebre (Bergadà)

L'altre dia vam decidir fer una ferrada i a més a més endur-me la meva filla petita, la Meritxell. Com a primera ferrada per ella, vam triar la Roques d'Empalomar, una ferrada clàssica, no massa difícil ni massa llarga, això sí, maquíssima.

Cartell explicatiu de la via i de les normes de seguretat.

 De bon matí passem per Cervera a recollir al Pepe, agafem l'Eix Transversal fins passat Manresa i anem tirant fins a Berga per una fantàstica autovia. Un cop passat Cercs agafem la carretera que entra cap al Pedraforca, Gòsol, Saldes, i Vallcebre. Un cop arribats a Vallcebre, entrem a un bar que hi ha al davant de l'esglèsia i demanem esmorzar, uns entrepans, cervesa pels adults i un Cacaolat per la Meritxell. La veritat és que feia més fred al bar que al carrer.
Un cop esmorzats, anem tirant fins al cartell que ens indica el sender a seguir. La nit ha sigut freda. El riu que hem de travessar, (baixava poca aigua) està tot gelat. Seguim el sender sense cap dificultat fins que arribem a un coll per canviar de vessant de la muntanya, llavors ja veiem la paret de la ferrada. Al cap de tres o quatre minuts més, ja som a peu de via.

El Josep i la Meritxell a la llera del riuet gelat.

Col·locant-nos el material de seguretat.

La Meritxell i jo al peu de la ferrada.

Un cop equipats amb tot el material per garantir la seguretat, casc, talabard, dissipador i roba pel fred, comencem l'ascensió. La Meritxell comença amb moltes ganes i il·lusionada. El Josep passa de primer, la Meritxell al mig i jo al final per temes de seguretat. La via va progressant, paret vertical, un flanqueig, torna la verticalitat i així anem guanyant alçada.

Anem progressant paret amunt i de cop veig un grup de persones que a la paret oposada a la via nostra, està fent una altra ferrada. Aviem sentit alguna cosa, que obrien una nova ferrada, però pel que  es veu ja està pes plenament operativa. Una bona opció per fer-la després de la tradicional, ja que no és massa llarga.

La Meritxell i el Josep a l'acabar la via

Tots tres a la foto final.

Acabem la via sense cap incident. A la Meritxell li ha agradat molt i a mi també d'endur-me-la. Espero que en puguem fer alguna altra ben aviat.
Bé, aquí s'acaba la sortida estrictament de muntanya. Després vam anar cap a Cervera per deixar el Josep i vam quedar-nos a dinar.

Vista del Pedraforca des de la cara Oest.

Fins a la propera.