Avui ha tocat iniciació a l'escalada, activiat programada pel Centre Excursionista de la Segarra i hem decidit anar a un lloc on no hi hagués boira, ja que tota la plana de Lleida i la Noguera, ja fa dies que estem immersos en una boira molt espessa, i a més a més fa fred i és gebradora. Després de parlar-ho amb el Josep, decideix que anem a La Riba, on hi ha un parell de vies bones per fer la iniciació.
 |
| La Meritxell en primer terme i jo al fons |
De Bellpuig hi anem la Meritxell i jo, de Cervera el Josep, el Jordi Sucarrats amb el seu fill Jaume, una parella jove que no sé com es deien i una família per acompanyar a la filla d'uns 12 anys.
Quedem de trobar-nos a Tàrrega i d'allà anem junts cap a Belltall, Montblanc i La Riba. D'anada tots esperàvem sortir de la boira per trobar un magnífic sol però, al passar Belltall i entrar a la Conca de Barberà, sorpresa!! no hi havia boira però tampoc feia sol, anava núvol.
 |
| La noia de la parella jove, no recordo com es diu. Al fons el Jordi |
Fem un esmorzar al bar del poble i anem cap a la via. La veritat és que no sé com es diu. Hi ha deu minuts d'aproximació fins al peu de la via. Un cop hem arribat, comencem a preparar el material i començo a tirar de primer per penjar la corda a l'anella de la primera via, m'assegura el Josep, i un cop a baix ja comencem a equipar al personal, talabards, peus de gat i qui en porti guants, ja que la paret està super gelada, els dits es queden testos de la fredor de la roca.
 |
| El noi de la parella jove, ho va fer molt bé. Em sombla que es deia Albert |
|
|
 |
| La noia qeu va vnir amb els seus pares. Ho sento tampoc en recordo el nom |
Tots pugen molt bé, en especial el Jordi, té uns braços que podria pujar sense les cames. La Meritxell puja un parell de cops molt bé, la parella jove ho fan molt bé tots dos, sobretot el noi.
El matí passa ràpid entre pujades i baixades de la paret i ja ha arribar l'hora de marxar. Un cop tot recollit tornem cap als cotxes per tornar cap a casa.
 |
| El Jordi amb el seu fill Jaume |
La sortida ha anat bé. Llàstima del fred que ha fet, amb una mica de sol, tot hauria anat més bé. Els més petits han notat el fred al cos, i jo a la tercera pujada ja no sabia on tenia els dits, he hagut de baixar i deixar el Jordi Sucarrats que pugés a desmuntar el Top-rope de dalt.
Esperem que la pròxima faci més bon temps.
 |
| Foto de tota la colla, falten els pares de la noia que fan les fotos. |
Aquí us deixo unes fotos de la boira gebradora de la qual marxavem pr fer la iniciació.
 |
| Efectes de la boira gebradora. |
 |
| El gruix del gebre de vegades pot ser espectacular. |
|
Fins a la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada