Cercar en aquest blog

diumenge, 26 de febrer del 2012

26/02/2012 Caminada al Congost del Mu (Camarasa)

Vista del primer tram del congost
Aquest matí, ja estava preparat per anar a donar un tomb al la BTT pels plans del secà, Belianes, Sant Martí, Preixana etc.. i al veure que no hi havia ni un núvol, li he proposat a la meva dona d'anar a fer una caminadeta fàcil i anar a dinar a fora després. Les nenes les tenim a Belianes al Carnestoltes. La Isabel diu que d'acord. Agafem les motxilles i marxem.
Fent ruta cap a Alòs

El dia acompanya i la temperatura també. A les onze comencem la ruta des de la presa del pantà de Camarasa, passem les passeres elevades per sobre la resclosa, passem el pont penjat i comencem la pujada que ens durà al sender que va planejant a una certa alçada per tot el congost.
Ja de tornada, parada per fer la foto conjunta.

La darrera vegada que vam venir era a l'estiu i feia una calor insuportable. A la Isabel gairebé li agafa un cop de calor. Avui en canvi fa un sol que s'agraeix amb gens de vent, el que fa la caminada molt més agradable. Un cop passades les passeres del final del congost, fem una parada curta per beure una mica de líquid i ens megem un plàtan cada u i llavors decidim de no arribar fins a Alòs, que no val la pena ja que tot el que queda és camí, així que girem cua i desfem el camí fet per tornar cap al cotxe. Al cap d'una hora ja hem passat altre cop el congost, ens treiem les motxilles, ens posem els jerseis de màniga llarga i amb el cotxe anem cap a Sant Llorenç de Montgai a veure si podem dinar al Bar del Jaume  també anomenat El Mirador del Llac.

Pont penjat, ja prop de l'aparcament
Li preguntem a la noia si te lloc per dinar a fora i ens diu que si. Sortim, ens asseiem a prendre una mica el sol i tot seguit demanem el dinar. Un cop dinats i bena reposats emprenem la marxa cap a casa.
A punt de dinar prenent el sol. Felicitat absoluta per ella.

Un bon dia amb la dona fent una mica d'exercici.

ENLLAÇ A LA RUTA AL WIKILOC

Fins a la propera.

1 comentari:

  1. Esa pareja!! como se lo pasan.
    Aunque sea un recorrido repetido la diferncia de circunstancias siempre lo hace distinto.
    Animo chicos. Un abrazo para los dos de
    Pedro y Luz

    ResponElimina