 |
| Foto de la ressenya del bar de Sant Llorenç |
Sembla que fa un dia preciós, ni vent, ni fred, ni boira!!! Un dia fantàstic sembla de primavera.
Quedem com de costum, al bar del poble, on la companyia del Juan Gutierrez i els seus amics, fa sentir-me gairebé com a casa. Al cap d'una estona arriba el Josep i per sorpresa meva, apareix acompanyat del Carles Tarsà, company del CES amb el que vam equipar la Savina Wall, paralel·la a la Memòria Selectiva que fem avui. Després de les salutacions, un bon esmorzar i una mica de conya amb el Juan Gutierrez sobre el nom que vol posar a la ferrada que està equipant, anem cap a l'aparcament, on ens el tornem a trobar amb una colla d'amics seus, tots carregats amb material per construïr la ferrada. També ens trobem avui, amb una partida de caça del porc senglar, amb una trentena de gossos que fan un escàndol impressionant.
Fem l'aproximació a la base de la Formiguera, arribem a peu de via i comencem a preparar el material. Qui comença? diu el Josep. Com que ni deia res ningú, dic: va, jo faig el primer llarg. Així doncs començo jo amb una grimpada fàcil, el primer tosset de IV i la resta del llarg fins a la reunió de III. Tot el recorregut ben equipat. Munto la reunió, puja el Carles i després el Josep.
El segon llarg el fa el Josep de primer, jo de segon i el Carles de tercer. És un llarg de V+ ben equipat, amb una panxeta però amb preses que cal cercar. El Josep tira i diu que es "interessant" que vol dir que té el puntet de dificultat per posar-te alerta. Munta la reunió, pujo jo amb el Carles al darrera. Passo per l'esquerra de les xapes, passo la panxeta i arribo a la reunió content d'haver-lo superat banstant bé. El Carles, el passa sense cap dificultat. Té grau suficient i de sobra.
 |
| El Josep fent el segon llarg V+ |
A la segona reunió, asseguro el Carles que fa el tercer llarg Vè. Quan monta la reunió i m'assegura, pujo de segon i en Josep de tercer. La tirada és molt maca, amb orelles i bones preses per mans i peus. El faig amb certa faciliat i el Josep també, ja amb plena confiança amb la cama recuperada. Un cop a dalt de tot, recollim cordes i fem la foto habitual de tots els participants. Emprenem el descens pel sender de la cara nord fins a l'aparcament.
 |
| Jo assegurant-lo al segon llarg |
 |
| El Carles fent el tercer llarg |
 |
| El Josep a la segona Reunió assegurant el Carles. |
 |
| El Josep arribant al final del la via |
La via és semblant a les seves germanes, bonica de fer. Ara falta una mica més de gent que la faci, per netejar la terra i les pedres petites que encara hi ha soltes. Cal anar una mica amb compte a la part de dalt de tot sobretot amb les pedres al recuperar corda.
 | |
| Tots tres a la foto final. |
Fins a la propera.
Que trio más estupendo.
ResponEliminaYa me gustaria que fueramos un cuarteto.
Me alegro de que el Pepe ya se anime a ir de primero en los largos de 5º eso quiere decir que ya casi esta en plena forma. ¡ HURRA !