Bé, després d'un llarg parèntesi d'activitats a l'aire lliure degut a que en Pepe es va trencar la cama, (sense comptar les sortides a plegar bolets) iniciem la normalitat amb la primera escalada del Pepe i per començar vam triar la via Normal de la paret de la Formiguera a Sant Llorenç de Montgai, a la Noguera.
 |
| Normal de la Formiguera, en color carabassa. |
Quedem al bar del poble a les 9 del matí per esmorzar alguna cosa, i en arribar em trobo la sorpresa que ha vingut l'Aixa. Feia temps que no ens veiem, des de l'agost crec, de la pujada al Montarto. Un cop devorats els esmorzars, anem cap a l'aparcament de vora la carretera per deixar el cotxe, agafar els talabards, les cordes i ferramenta habitual i començar l'aproximació a la paret de la Formiguera, passant pel costat del riuet, per la pujada de la via del tren entre els dos túnels i al cap de 5 minuts més ja som a peu de via.
 |
| El Pepe i l'Aixa preparant cordes i material |
 |
| En plena tartera de la via del tren, pas previ per arribar a la paret de la Formiguera, visible al fons de la imatge. |
El primer llarg el fa l'Aixa de primer, jo de segon i el Pepe de tercer. A la primera reunió comentem amb ell que la cama sembla respondre bé, encara que hi ha una evident falta de força i confiança, del tot normal després de gairebé tres mesos enguixada.
Començo el segon llarg jo de primer, l'Aixa de segona i el Pepe de tercer. Després de tants dies sense escalar, et venen dubtes i inseguretats alhora de muntar la reunió i per tal d'assegurar-ho al màxim, em passo de cintes, mosquetons de seguretat, triangle de força, vaja de tot. Van arribant i comentem que tot va molt bé i amb bones sensacions.
 |
| El Pepe i jo a peu de via. |
 |
| Assegurant mitjançant una baga savinera. |
El tercer llarg el torno a fer jo de primer i decidim fer la via normal i no la directa per tal de no forçar la màquina el primer dia. A dalt torno a muntar la reunió, van pujant, i al final tots bé fins a dalt, fem la foto tal com toca i comencem el descens pel sender de la cara nord fins al cotxe.
Un bon retorn a l'activitat. Ja en teníem moltes ganes.
 |
| L'Aixa, fent l'últim pas del tercer llarg. |
|
 |
| Foto un cop acabada la via. |
Res més, fins a la propera.
Añoro mucho esa pared y sobre todo los esplendidos desayunos que nos metíamos entre pecho y espalda.
ResponEliminaMe alegro de que vuelvas a estar en el mercado de las aventuras. Espero seguirte en muchas salidas mas.
UN SALUDAZO
Gracias Pedro,
ResponEliminaCreo que eres el único que mira el blog. Gracias de nuevo.