31/07/2011 Canoes al pantà de Camarasa

Diumenge 31 de juliol de 2011, sortida amb canoes al pantà de Camarasa (Noguera) amb uns quants membres del CES, Centre Excursionista de la Segarra.

Vista de la Baronia del St. Oïsme des del pantà.

Sortida organitzada pel company Josep Hidalgo (Pepe). Malauradament ell no va poder venir, ja que el divendres de la setmana anterior es va trencar la tíbia de la cama dreta. Tantes ganes que en tenia i al final s'ho va perdre. També havia de venir el Pedro, l'altre company de Palència amb la seva dona la Luz, però en vista de la trencada de cama del Pepe, no van venir.

Per part del Centre, el cap visible de la sortida va se l'Alfons Goenaga. Al final ens vam aplegar 15 persones, no sé els noms de tots, però intentaré recordar-los:

Tres nois i una noia que venien de Calaf i de festa major de Biosca. Cris, Santi crec i els altres no els recordo.
El Lluís, la seva filla l'Aixa i el seu company en Marc.
L'Alfons Goenaga i la seva filla, l'Eduard i l'Ita.
La Carme Ferrer, la seva amiga Rosa, la meva dona la Isabel i jo en Joan Marc. Em sembla que no em deixo a ningú.

A dos quarts de vuit passem a recollir la Carme i anem cap a Lleida a recollir la Rosa, agafem la carretera cap a Balaguer, Camarasa, passem el Doll i gairebé al final, abans del pont de la carretera d'Àger, a ma esquerra hi ha el càmping Zòdiac, punt de trobada a les 9 del matí.
Arribem i no hi ha ningú encara. Al cap de 10 minuts arriba la noia amb els tres nois de Calaf ?, i al cap de no res, arriben els que venien de Cervera, l'Aixa amb un cotxe i l'Alfons amb un altre.

Un cop tots presentats agafem els entrepans i esmorzem a la terrassa del bar del càmping, fent temps fins a les 10, hora que vam quedar amb el noi de les canoes. Arriba puntual i comencem la baixada fins a l'embarcador, una mica baix, ja que al pantà li falta 4 o 5 m. d'aigua ben bons. Comencem a descarregar les canoes i un cop totes a baix i amb les armilles col.locades, agafem el rem i comença la classe teòrica per progressar en línia recta, per virar, per fer marxa endarera i per sortir en cas de tombar-se la canoa. Un cop acabada l'explicació per fi comencem a pujar a les canoes.

La Rosa al fons, la Carme al mig i la Isabel practicant amb els rems

En Lluís a l'esquerra, l'Alfons al mig i el noi de les canoes explicant com remar correctament

Duent les canoes fins a l'aigua.

Agafem amb la Isabel una canoa de dues places, ella al davant i jo al darrera. Som els últims d'entrar a l'aigua. Un cop a dins comencem per fi a remar. L'any passar vaig anar amb una canoa d'una plaça, va ser fantàstic i aquest cop no estava massa conveçut que amb la de dues disfrutés tant. Després d'un breu espai de temps d'adaptació de la Isabel a remar amb ritme, la cosa comença a funcionar i amb un moment agafem força velocitat i amb tot el control.

En Lluís a l'esquerra i la Isabel i jo a les restes d'algun poble engolit pel pantà

Els tres de Calaf, en una reunió a mig pantà

Anem remant una hora aproximadament, passnat per llocs força macos, passem per sota un pont penjant, una mica més endavant hi ha com una península a ma dreta on hi deu haver algun campament amb canalla, se sent xivarri i es veu alguna tenda en mig dels arbres. Més avall, en un racó després d'un revolt hi ha unes quantes barques de vela. Una estona després veiem la panoràmica de la Baronia del Sant Oïsme des de baix amb la seva característica torre del segle XI, al cap de poca estona fem una parada per refrescar-nos una mica amb un bany i per descansar els braços.

Un cop reposats i refrescats, tornem a l'aigua i anem en direcció sud a trobar el Congost del Doll. Jo no n'havia sentit a dir mai res i no creia que tinguès les parets tant altes. Em va sorprendre l'alçada en primer lloc i la verticalitat. Vam entrar-hi admirant les parets i algun entrant i de sobte veiem que no venia ningú i en mirar endarrera, a l'entrada del congost veiem les barques totes juntes. Tornem endarrera per veure que passa i veiem en Lluís moll de dalt a baix, es veu que ha bolcat amb la canoa mentre feia fotos. Al ser a l'entrada del congost no hi ha lloc per fer peu, així que li toca treure aigua amb les mans fins que la barca surt tres o quatre dits per sobre l'aigua, anant amb compte fins arribar a una riba on poder buidar-la. En tocar terra tombem la canoa per treure l'aigua i de sobte,surt la motxilla mullada a més no poder, entre altres coses hi havia el mòbil del company de l'Aixa. Per sort els entrepans els duia ella. Entrem una mica terra endins per buscar hombra i dinem tots plegats, amb la sorpresa de que la Rosa duia café en un termo per qui en volguès.

L'Aixa i en Marc a l'entrada del congos del Doll

L'Ita ho va fer molt bé

La Rosa, de Lleida

En acabar el dinar, emprenem la tornada pel mateix lloc per on hem vingut. La calor i el cansament acumulats ens fan anar una mica més a poc a poc però encara prou bé. Mes endavant parem a la riba dreta del pantà on hi ha una espècie de platgeta on ens tornem a remullar. Ja només queda una horeta fins arribar a l'embarcador on vam començar, on arribem tots en força bones condicions.

Em sembla que es deia Cris, no ho se segur

L'Alfons Goenaga amb la seva filla.

Va ser una sortida força maca, amb el paisatge millor del que m'esperava. L'experiència de la canoa doble també va ser millor del que em pensava. Anant al darrera portes el control, només cal marcar una mica el ritme quan afluixa el del davant, intentar anar acompassat remant alhora i quan la Isabel es cansava, tampoc no perdíem massa velocitat només remant jo.

Cal donar les gràcies a l'Eduard que es va fer un tip de fer fotos amb l'ajuda del Lluís. De fotos del dinar i de la tornada no n'hi ha, ja que la càmera es va mullar en bolcar el Lluís.

L'Eduard, fotograf oficial de la sortida.

Bé, aquí acaba la meva crònica de la sortida. Si algú vol totes les fotografies, envieu-me un correu o deixeu un comentari i us les faré arribar mitjançant Dropbox.

Fins aviat.