11-13/08/2012 Travessa Espitau de Vielha a Banhs de Tredòs

Aquest any, per fi he pogut fer un altre cop una travessa al Pirineu, encara que no massa llarga. Sortida a l'Espitau de Vielha a la boca sud del túnel fins a Banhs de Tredòs, passant per l'estany Mar, Restanca, Refugi Colomers i el cim del Gran Tuc de Colomers.

Primer dia 11 d'agost de 2012

Surto de Bellpuig en direcció a Balaguer, m'aturo al Faro, un restaurant a l'entrada de Balaguer. Son les 5:30 del matí. Al cap de no res veig com s'atura el cotxe del Lluís Tosal que porta amb ell la seva filla Aixa, el Josep Hidalgo i un company de facultat de l'Aixa, en Llorenç. Salutacions entre tots. El Josep puja al meu cotxe i anem cap al Port de la Bonaigua per arribar a Tredòs, a la Val d'Aran on deixem el meu cotxe, per recollir-lo a l'arribada. Pugem tots al cotxe del Lluís i anem travessant tota la vall fins a la boca sud del túnel de Vielha, on el deixarem a l'aparcament que hi ha al costat de l'Espitau a 1605 m.
 Ens posem crema de protecció solar, agafem les motxilles i enfilem la vall de Conangles amunt. Fa molta calor. Les motxilles, carregades fins dalt amb el menjar, sac, aïllant, la part que ens correspon de la tenda, roba, etc, no son precisament lleugeres i els primers metres de pujada suau ja ens fan aflorar les primeres gotes de suor. Fem un parell d'aturades curtes per reposar i beure una mica i al cap d'un parell d'hores assolim després d'unes fortes rampes ben marcades del GR11, el Port de Rius a 2350 m. aproximadament.

Dur un bon calçat és més important del que sembla.

Ens posem la protecció solar i preparem les motxilles, a l'aparcament de l'Espitau de Vielha.

Josep, Llorenç i l'Aixa al darrera, iniciant la travessa

El Lluís amb la cara paga, calor i pes a l'esquena

La vall de Mulleres, la deixem a la nostra esquena pujant

Trams del GR11 amb força pendent

El Josep al Port de Rius. Fi de la primera pujada

Cinc minuts mes de caminar i ens trobem el primer estany, l'estany de Rius, li falta una mica d'aigua però encara està prou ple per no perdre del tot la seva bellesa. Seguim el GR11 deixant l'estany a la dreta fins que arribem a la cua, on deixem el GR11 per agafar un sender no massa fressat, marcat amb fites que ens durà fins l'estany Tort de Rius. Aquest estany és més gran que l'anterior però hi manca una gran quantitat d'aigua. És una llàstima, teníem ganes de veure'l ben ple. Anem seguin les fites deixant l'estany a la dreta per enfilar la Collada de l'estany Mar, a 2500 m. aproximadament. Des d'aquí ja podem veure l'estany Mar amb la seva illa característica. Encara que li falta una mica d'aigua, encara te prou aigua per no perdre l'encant.

El Josep tot just deixar el GR11

L'estany Tort de Rius pràcticament buit

El Josep, el Llorenç, jo i l'Aixa a la collada amb l'estany Mar a sota i el Montarto al fons.

Panoràmica de l'estany Mar, l'estany natural més gran dels Pirineus 1600 m. de llargada per 500 m. d'amplada

Iniciem la baixada de la collada cap a l'estany per un sender per ara si que està una mica més fressat. Perdem alçada amb gran rapidesa, el sender és molt vertical i ben aviat arribem a la cua de l'estany on a la vora d'un afluent i a l'hombra d'una gran roca, treiem els entrepans i els fruits secs per començar a dinar. Un cop ventilat el dinar emprenem la marxa deixant l'estany a l'esquerra, fins que arribem a la cua on ja es pot veure el refugi dera Restanca al fons amb la presa que te als peus. Iniciem una altra baixada fins arribar als 2010 m. d'alçada on està siutuat. Baixada més suau que l'anterior i mes maca de fer, ja que trobem un planet entremig i algun pi negre rebregat per la duresa del clima.
Un cop al refugi, demanem si hi ha lloc per dormir i ens diuen que si. Decidim sopar del menjar que portem nosaltres, en part perquè no es facin malbé els entrepans ja fets i sobretot per reduïr pes, de cara a la caminada que hem de fer demà.
Mentre sopem el Josep diu que ha de parlar seriosament amb nosaltres. Ens diu que ell no vol continuar, que li fan mal les cames i que prefereix, demà al mati, baixar cap a Arties, agafar un taxi i amb les claus que el Lluís li ha donat del cotxe, fer turisme per la vall o tornar cap a Cervera. Nosaltres li proposem que continui, però te la decisió presa i després de parlar-ho amb el Lluís (company seu de fa molts anys) decidim no pressionar-lo perquè continui, no el faríem canviar d'opinió.
La nit refresca bastant, puja la boira de la vall de Valarties i a les 21:30 anem a dormir. Fa molta calor a dins de l'habitació. Hi ha molta gent i em costa adormir-me.

Refugi dera Restanca al fons, amb la presa gairebé plena

Tot el grup gairebé al final del primer dia. Cansats però contents.

 Segon dia 12 d'agost de 2012

El segon dia comença amb boira i força fresca, tal i com va acabar el dia anterior.
El Josep no ha canviat d'idea i ens proposa que li donem la tenda de dues places que ja no utilitzarem, i tot allò que no necessitem, ell s'ho endurà al cotxe. Ens acomiadem i quedem que ens trucarem quan hi hagi cobertura per saber que ha fet, si s'ha quedat o si a anat cap a Cervera.
El cartell del refugi indica que fins al refugi de Colomers, el nostre destí d'avui, hi ha 4 hores de camí. Comencem a caminar agafant la variant del GR11.18 i enfilem el camí que ens durà primer a l'estany deth Cap deth Port, a 2225 m. on deixem la boira per sota nostre i gaudim d'un dia esplèndit i després al Colhet de Oelhacrestada a 2450 m. on fem una petita parada per esmorzar. Jo una mica de pa amb fuet i fruits secs. Els altres galetes, xorís i una mica de pa.

Estany deth Cap de Port amb el Colhet de Oelhacrestada al fons

La boira quedeixem per sota nostre, cobreix tota la vall de la Restanca.

Deixem la ruta d'ascensió al Montarto a ma esquerra, l'estany de Monges a ma dreta. Fem una baixadeta, passem entre mig dels estany Mangades i el de Port de Caldes. Comença ara una altra pujada de uns 150 m. de desnivell fins al Port de Caldes a una 2560 m. Fem una paradeta al port, llavors el Llorenç i l'Aixa decideixen pujar a un turonet que tenim a ma esquerra que ara no se com es diu. El Lluís i jo els esperem arrecerats al darrera unes roques, per protegir-nos del vent fred que bufa amb una certa intensitat. Aprofitem per parlar una mica. Ell em comenta que des que tenia 13 o 14 anys fa muntanya i jo li contesto que també, encara que ho vaig deixar uns anys al casar-me i després quan les meves filles eren petites. Tots dos contents de poder continuar fent-ho.
Al cap de no gaire estona tornen del turó i comencem la baixada per la vall que ens ha de dur fins al refugi de Colomers. De seguida ens tornem a endinsar en la boira al baixar d'altitut. Que hi farem. Ens perdem tot el paisatge. Passem pel costat de l'estanh Mòrt i ni el veiem. Quan s'acaba la baixada, veiem marques on s'ajunten el GR11 amb el GR11.18 per on venim nosaltres, llavors a ma dreta ja veiem el refugi però no tot l'estanh Major de Colomers que queda tapat per la boira.

El Lluís a l'últim tram abans d'arribar al Port de Caldes.

Vall plena de boira on hem d'endinçar-nos.

Un altre muntanyenc com cal, amb motxilla, com tothom.

Refugi de Colomers al peu de l'estanh Major

Arribem al refugi bastant d'hora, hem rebaixat una mica l'horari dels senyals. Entrem i preguntem si tenen lloc per dormir aquesta nit i ens contesten que no, que ho tenen tot ple, que vora el riu, per passar una nit, hi ha lloc una mica pla per plantar-hi la tenda. Parlem el Lluís i jo i decidim fer un sopar calent al refugi per no perdre forces de cara a l'endemà. L'encarreguem i el deixem pagat. No és precisament barat, 4 sopars 70 €. La boira s'alça un moment i l'aprofitem per fer quatre fotos, per anar a cercar el lloc on plantar la tenda i per contemplar un ramat de vaques i també una marmota que sembla no fer cas de la gent, tothom se la mira i ella com si res.
Les hores es fan llargues. Tal i com diu el Lluís teníem temps més que suficient per pujar el Montarto abans de vernir cap aquí. Al cap d'una estona ve un helicòpter, en baixen dos bombers amb tota l'equipació per fer un rescat, i resulta que només recullen una Sra. al refugi que tenia alguna cosa no massa greu a una cama. Anem amb el Lluís a fer un tomb pels voltants, per matar el temps fins a les 19:00 hora en que comencem a sopar. Molt estrets a la taula. Sopa de primer, llentíes de segon, una amanida i truita de riu de tercer, mousse de xocolata per acabar. Tot molt bó. He llegit en algun altre blog que hi ha una llegenda de les truites de riu del refugi de Colomers, però no se quina és.
Un cop sopats fem una mica de temps mirant revistes de muntanya al refugi i després anem a dormir a la tenda.

Estanh Major de Colomers en un moment sense boira

Helicòpter de rescat enduent-se la Sra. amb la cama immobilitzada.

Tenda on passarem la nit

Tercer dia 13 d'agost de 2012



El despertador fa la seva feina a les 06:00. La nit ha sigut freda i a la tenda hem estat una mica justos. No he dormit, practicament. El Lluís hem comenta que no gosava a moure's per no molestar-nos i no ha passat tampoc una bona nit.
Ahir la nostra preocupació era la boira, però en treure el cap fora la tenda es presenta un dia fresquet i sense la boira, perfecte per fer el cim. Pleguem la tenda i la deixem al refugi. Decidim agafar només una motxilla amb una mica de menjar i roba per tapar-nos al cim i es clar els impermeables. El Lluís agafa la motxilla i comencem a caminar seguint el GR11 passant pels estanys de la banda esquerra del circ de Colomers. Passem per l'estanh Llong de Colomers, el Redon i l'Obago, a la cua del qual deixem el GR11 i agafem un sender a ma dreta marcat amb marques vermelles que seguim una estona. Deixem aquest sender per agafar-ne un altre a ma esquerra que ens durà fins a l'estanh Ratera al peu del Portau de Colomers, una canal magnífica, amb grans blocs de granit i molta pendent. Parem al peu i esmorzem una mica abans d'atacar-la.

Despuntant el dia sense boira.

El Lluís carregant la motxilla amb cara de son.

Jo amb el Gran Tuc de Colomers al darrea.

Portau de Colomers, amb la forta pujada per davant.

Acabat l'esmorzar, agafo jo la motxilla i encarem la canal. A la part baixa hi ha uns blocs grandiosos que van perdent mida així que guanyem alçada. Al cap de 15 o 20 minuts ja em assolit el coll, 2730 m. La pujada ha sigut relativament fàcil llevat d'algun sector on les pedres mitjanes es movien molt al passar-hi per sobre. Passat el Portau, baixem 30-40 m. d'alçada per l'altra vessant i agafem un sender marcat amb fites que va gairebé paral·lel a la carena per la cara sud. Només cal seguir el rastre que deixen els ramats de corders i arribarem al coll-tartera del cim on atrapem les ovelles. D'aquí al cim només hi ha 5 minuts més. Arribats a dalt 2932 m. fem la foto de rigor i per sorpresa meva, el Llorenç duia una llauna de cloïsses que ens mengem alla mateix. L'Aixa reb el so típic dels SMS i exclama Hi ha cobertura!!!! Aprofitem per trucar al Josep i ens diu que s'ha quedat a la vall fent turisme. Quedem que avui a la tarda ens vindrà a recollir als Banhs de Tredòs entre les 18:00 i les 19:00 amb el cotxe del Lluís per dur-nos fins a Tredòs poble a recollir el meu.
Iniciem el retorn cap al refugi pel mateix camí per on hem pujat. Duen la motxilla el Llorenç primer i l'Aixa després, fins al refugi. Al tram final els llacs estaven força concorreguts, hi havia gent amb canalla i sense equipació de muntanya. Això ens va fer suposar que els cotxes poden arribar bastant aprop del refugi.

Últims mètres de la canal del Portau de Colomers

Vista del coll del Gran Tuc amb el ramat d'ovelles camí del cim.

Tram final de la tartera que duu al coll.

Cim del Gran Tuc de Colomers a 2932 m.

Llauna de cloïsses per celebrar el cim.

Grandària dels blocs de granit a la part baixa del Portau

Pare i filla amb l'estanh Llong i el Redon als peus.

Al refugi recollim les motxilles i iniciem la baixada cap als Banhs. Al cap de mitja hora baixant trobem un aparcament buit i una pista amb taxis-furgonetes que duen la gent des dels Banhs fins aquí. Nosaltres agafem un camí que sembla nou per no passar per la pista. Hi ha un munt de passeres fetes amb fusta i es veu definitivament que el camí és nou, no hi ha passat massa gent encara. Quan s'acaba en comença un altre que ja es veu més transitat que voreja el riu fins arribar als Banhs. És més planer, molt maco de fer. Passa entre boscos de pi negre força grans i trams de riu amb algun salt d'aigua força bonic i trossos més planers on l'aigua discorre tranquil·lament. Al cap de dues hores d'haver sortit del refugi arribem als Banhs de Tredòs on el Josep ens espera amb el cotxe per baixar-nos fins el poble, on anem a recollir el meu i aprofitem per fer unes bones cerveses. Decidim anar cap a casa. Jo particularment m'ho estimo més ja que les dues últimes nits no he dormit massa bé. Enfilem Val d'Aran avall i cap a casa.

Camí fins a l'àrea de Taxis en molts trams enfustat

Moltes passeres com aquesta per travessar qualsevol rierol.

Tram final del recorregut entre boscos i les netes aigues del riu Aiguamog

Punt final de la nostra travessa.

Una travessa molt maca de fer, us l'aconsello a tots els que us agradi la muntanya. Llàstima que el bon amic Josep va decidir no continuar, hauria sigut perfecte amb ell. Un altre cop serà.

Només em queda donar les gràcies al Lluís, a l'Aixa, al Llorenç i especialment al Josep ànima i creador del recorregut. Gràcies a tots.

Aqui sota us deixo la ruta marcada al Wikiloc, on podreu veure-la tant ampliada i detallada com vulgueu.

ENLLAÇ A LA RUTA DEL WIKILOC!!!!!!!

Fins a la propera.