Ara fa uns quinze dies, vaig anar a la vall de Llauset a donar un tomb, per veure com estava la neu de la pala que puja al coll, no vaig arribar ni a la meitat, la neu, tova m'arribava als genolls. Vaig haver de girar cua i baixar de cota per poder continuar fernt la caminda.
Avui, juntament amb en Carlos Nou i el seu fill Ignasi tornem a Llauset per tal de fer els dos cims més alts de la vall, el Vallhiberna i el Culebres, tots dos passen dels 3000 m. i son bastant assequibles.
Surto de casa ben d'hora al matí i passo per Lleida a recollir-los, agafem la N-230 fins al poble d'Aneto a la ribagorça aragonesa, des del poble surt una pista asfaltada que ens durà fins a l'embassament de Llauset tot just a l'altra banda d'un túnel. Deixem el cotxe, i preparem l'equipament
 |
| Embassament en primer pla, la vall i el coll al mig i el cim |
La caminda comença passant un petit túnel que ens durà a la riba dreta de l'embassament, on continuem sense massa desnivell fins a la cua, on trobem el riu que ve del nord que l'alimenta. Trobem un pont que te tot l'aspecte de no se massa vell, completament arrencat dels fonaments, rebregat i recargolat com si fos un paper, uns quants metres més avall. Suposo que alguna allau durant l'hivern li haurà fet la feina. Travesem el riu amb unes reixes i un tauló que s'aguanten pels pèls, per continuar la ruta, ara amb una mica més de desnivell comença a pujar per praderia vall amunt. Sobta sentir els crits de les marmotes alertant als altres individus de la colònia de la nostra presència. Seguim pujant fin arribar a un cartell on deixem el GR11 per seguir vall amunt.
 |
| El Carlos, travessant el riu per la passera improvisada. |
 |
| Primers pujades encara dins el GR 11 |
|
Seguim pujant, passem per l'esquerra del riu de desglaç de la pala de neu que tenim més amunt, abans d'arribar al coll. Passem per praderia, per terra arenosa fosca, per la part baixa de tarteres procedents de la paret del massís que tenim a la dreta. Travessem el riu i anem pujant fisn on comença la neu. Ara ja fa uns minuts que fa sol i triem una pedra ben gran per esmorzar, abans d'assolir el coll.
 |
| L'Ignsi a l'esquerra i jo a la dreta. |
 |
| L'Ignasi i el Carlos amb l'esmorzar enllestit. |
Amb la panxa preparada, iniciem la pujada al coll amb neu. De moment la neu aguanta bastant bé. Una mica més amunt ja ens ensorrem, no podem continuar i, llavors ens posem les raquetes. La progressió es fa una mica més lenta ja que no és el mateix caminar amb raquetes que sense, però avancem amb més rapidesa. La pujada s'accentua cap al tram final i cal conservar el ritme, sense accelerar i sense parar, amb un pas constant i sostingut. Al cap de mig hora o tres quarts aproximadament assoleixo el coll amb una bona perspectiva del tram recorregut.
 |
| Primer tram de la neu sense raquetes. |
 |
| Detall de les raquetes. |
 |
| Panoràmica des de la meitat de la pujada al coll cap a vall. |
|
Del coll cap dalt, decidim de no seguir la traça habitual per fer l'ascensió ja que la neu de la cara nord era bastant més dura i no era massa segur. Seguim la carena i vorejant una mica l'aresta anem guanyant alçada fins gairebé assolir el cim, però encara cal passar un collet amb una cresta de neu. Un cop superada ja soc al cim del Culebres, on hi ha una vista magnífica del massís de la Maladeta amb l'Aneto al mig. Passo el pas de Cavall i faig el Vallhiberna.
 |
| El Carlos pujant del coll cap al cim. |
 |
| Cim del Culebres amb l'Ignasi |
 |
| El mateix cim amb el Carlos |
 |
| Massís de la Maladeta amb l'Aneto al mig, vist de de la cara Sud |
 |
| Al cim del Ballhiberna |
Torno a creuar el pas de Cavall, fem les fotos típiques escarranxats i baixem una mica per fer un petit mós per inicar el descens. En arribar al coll iniciem la baixada sense les raquetes. La baixada és més ràpida utilitzant la tècnica de la tartera, clavar el taló, deixar-lo lliscar i clavar el de l'altre peu amb una certa celeritat per no quedar ensorrat. La baixada es fa divertida i ràpida. Ja bastant més avall el Carlos es queixa d'un cop a un genoll, res greu per sort. Desfem tot el camí fet anteriorment contemplant la majestuositat del massís que ara ens queda a l'esquerra.
 |
| La família Nou al pas de Cavall |
 |
| Aresta nevada a sota el cim de Culebres |
 |
| Un petit refrigeri per iniciar la baixada. |
 |
| Refredant el genoll per calmar el dolor. |
 |
| Pare i fill amb la satisfacció d'haver assolit l'objectiu. |
|
Hem començat el dia amb sol i l'hem acabat amb quatre gotes de pluja, temps just d'arribar al cotxe. Un bon dia de muntanya amb una millor companyia. Ascensió molt assequible per fer un 3000 sense cap dificultat llevat del pas de Cavall i la desgrimpada al baixar per la carena.
Fins a la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada