Cercar en aquest blog

diumenge, 22 de maig del 2011

22/05/2011 Escalada via Esperó dels Elfos al pantà d'Escales

Diumenge 22 de maig de 2011, el Pepe, el Francesc la Sara i jo en Joan Marc anem a fer la via d'escalada Esperó dels Elfos, a la paret d'Escales, al municipi de Sopeira.
Esquema de la via. Trtet de www.ressenya.net


Surten ells tres de Cervera a les 8:00 i passem a recollir-me per Bellpuig a les 8:15, enfilem la carretera cap a Ivars, carretera del relleu, Balaguer, Alfarràs, Benabarri i parem a esmorzar a "Lo Pas d'Aran". Un bon esmorzar i continuem cap a Areny i Sopèira, travessem el poble, anem tirant avall, creuem el riu fins arribar al cap de la carretera on deixem el cotxe. Preparem el material, talabards, cordes, cascs, cintes, ferralla de tota mena i emprenem l'aproximació cap a la base de la via, just a peu de presa.


El Pepe al fons, el Francesc al mig i la Sara en primer terme.
Vists de dalt cap baix, Francesc, Sara i jo al fons.

L'esperó dels Elfos comença a peu de presa, té una alçada de 175 m. orientada sud-oest, amb una dificultat V+ MD obligada V. Hi ha, en teoria, 5 llargs amb 4 reunions, encara que la reunió última nosaltres no la vam fer. El pas més complicat és a la sortida mateix.

La primera cordada la fan el Francesc de primer i la Sara de segona, comencen a tirar amb seguretat. Quan la sara ja ha sortit, preparem la nostra cordada, on surt el Pepe de primer i jo de segon.


Jo pujant el primer llarg

El Pepe a la primera reunió.

El Francesc i la Sara practicament ja no els veig més fins al final de la via. Jo tiro de primer el segon llarg ben equipat. La via va guanyant verticalitat i a la segona reunió ja és vertical del tot. Munto la reunió i tot seguit puja el Pepe, passa i fa el tercer llarg de primer. Quan arriba a la tercera reunió, pujo i veig que no està tant equipada com els altres llargs, ha col.locat un friend, un parell de tascons i una baga savinera. Pujo cap a la reunió i quan arribo, em diu si vull passar de primer, li dic que sí i amunt.

Sortida de la tercera reunió
Faig el quart llarg bastant bé, llevat d'un petit extraplom que em porta una mica més de dificultat, encara que el supero relativament bé. La roca és molt bona, no garire gastada i amb bona adherència als peus. Vaig pujant, em salto la quarta reunió tal com hem quedat amb el Pepe. Cada cop costa més arrossegar les dues cordes. Finalment arribo al dalt, on trobo la Sara i el Francesc. Alhora de recuperar corda, sorpresa!! ha arribat justeta, només a sobrat un metre i mig com a molt. Asseguro el Pepe i comença a pujar, al cap de no res ja es a dalt.

En Pepe a punt d'arribar al final de la via.
Final de la via, amb el material recollit i canviant peus de gat per calçat més còmode.

Decidim baixar fent un ràpel en lloc de fer-ho per la galeria excavada a la muntanya. El munta en Francesc, baixen ell, la Sara, després el Pepe i per últim jo. El primer tram és aeri al passar pel mig de la boca d'una gran galeria que s'endinsa a la muntanya, el segon tram el baixem pel lateral de la galeria inferior. Un cop a baix, fem la foto de tos quatre amb la càmera deixada al terra.

Primer tram de ràpel aeri.
En Francesc al segon tram.
Tots quatre a la foto final
Per baixar fins al peu de la presa s'ha de saltar la tanca, baixar per una escala metàl·lica i fer un flanqueig per la paret amb l'ajuda d'una corda que ja hi ha i començar a baixar les escales excavades a la paret de pedra. Hem d'anar amb molt de compte, les escales estan fetes amb maons d'obra i estan tots desgastats i trencats.

La Sara a l'escala metàl·lica un cop saltada la tanca.
El falnqueig amb la coarda per arribar a les escales
Un cop arribats a baix, enfilem cap al cotxe, ens treiem tota la ferralla, contemplem l'alçada de la paraet i anem cap a Sopèira. Pel camí, abans d'arribar al poble, trobem cinc o sis cotxes i furgonetes amb francesos que fan escalada esportiva a la paret que hi ha just passat el pont del riu, els deixem endarrere i anem cap a "Lo Pas d'Aran", on hem esmorzat, i fem un bon dinar.
Una conversa agradable, la Sara com a bona infermera que és, aconsella el Pepe que deixi de fumar, al Francesc que vigili el que menja quan ella no hi és i a mi, res. Suposo que a l'haver-nos conegut avui, encara ho ha agafat prou confiança per dir-me que he de perdre pes, per exemple, ja que em convè.

En acabar el dinar, tornem cap a casa, N-230 avall, em deixen a Bellpuig, comiat i se'n van cap a Cervera.

Molt bon dia d'escalada, bon temps, bona companyia, content jo, d'haver conegut el Francesc i la famosa Sara, ja que el Pepe fa anys que escala amb ella i surt a garirebé totes les converses d'escalades passades.

Vista de tota la paret d'Escales

Us deixo l'enllaç per si voleu veure totes le fotografies fetes. Fins a la pròxima.

https://picasaweb.google.com/111783856645712164601/GaudirLaMuntanya?authkey=Gv1sRgCOfM_teug4HWgwE




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada